El pa amb tomàquet va lligat amb la identitat catalana, i probablement no trobaríem cap altra menja que ens identifiqui tan emocionalment d’una manera tan clara. La llesca de pa untada de tomàquet, després salada i finalment regada amb oli d’oliva verge extra és un símbol (universal) dels catalans, però n’hi ha que no els agrada, que no en mengen, que només hi veuen inconvenients, i que, malgrat tot això, també són catalans, esclar. Aquests últims són els que, quan demanen un entrepà o unes llesques de pa, demanen sisplau que el pa tingui només oli d’oliva. Sentireu que ho remarquen unes quantes vegades, perquè saben que, a casa nostra, per inèrcia, el pa serà amb tomàquet. La novetat és que, amb els anys, a aquest últim grup se’ls ha unit un altre grup de gent que sosté que actualment es fan barbaritats i sacrilegis amb una menja que, en teoria, és molt senzilla de preparar, i que és econòmica.

Els plats preferits dels catalans són els canelons, el pa amb tomàquet i la crema catalana, segons un estudi que acaba de fer l'empresa de menjar a domicili Deliveroo. I això malgrat que el 2006, quan la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) va publicar el 'Corpus culinari de la cuina catalana', es va demostrar que l'inventari de plats típicament catalans era de pes: ocupava 1.136 entrades.

És "el roig diví de l'estiu". I ho diem i ens quedem tan amples, però "fins al segle XVIII la tomaquera va ser considerada una planta verinosa", assegura la historiadora de la cuina Núria Bàguena. Aquell vermell tan intens de la planta arribada d'Amèrica només podia ser cosa del dimoni.

Ocupa un lloc excepcional al bell mig del Born. Carrer del Rec cantonada amb el passeig del Born. El mític Sandwich & Friends ha donat pas a Casa Nova: un local que creua la modernitat amb la tradició i fa de la Barcelona de sempre la gran protagonista. I per això han recreat unes vitrines que homenatgen l’Almirall, unes columnes que et remeten al Marsella, una barra inspirada en el Paraigua; constants referències a la capital. Avui, les finestres estan obertes de bat a bat: total rendició al Born. La llum entra amb força, l’ambient del passeig es cola endins fins a l’última taula i entre els cambrers es respira alegria. És un restaurant familiar i de família: els socis són dos germans; la mare és autora d’alguns dels plats; el cap de sala és amic de la infància, i el cuiner -tot i que no de sang-, un més de la família.