Laura Morro va prendre a l'abril el relleu a Conxita Peña com a degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, càrrec que compagina amb la feina com a responsable de treball social del Consorci Mar Parc de Salut. Afirma que s’ha proposat que societat i polítics reconeguin el valor de les professionals.

Vuit anys després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, les víctimes mantenen l'objectiu que una investigació judicial aclareixi tot el que envolta el 17-A. La sentència de l'Audiència Nacional, que es va centrar només en l'explosió a Alcanar el dia abans, va obviar la possible relació entre el CNI i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. L'últim any, però, la comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A ha desvelat documents que revelen que el CNI havia intentat captar Es-Satty. En aquesta mateixa comissió, un dels tres condemnats pels atemptats, Mohamed Houli, va acusar obertament el CNI de conèixer "les intencions de l'imam".

Mireia Martínez tenia 22 anys el 17 d'agost del 2017, quan el seu germà Xavi de tres anys va ser assassinat a la Rambla de Barcelona. Durant els últims anys ha decidit formar-se com a psicòloga d'emergències i ha estat al costat del seu pare en l'activisme pels drets de les víctimes de terrorisme. Amb ell i altres membres, el mes de maig van presentar l'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat.

Quan es va assabentar que hi havia hagut un atropellament amb nombroses víctimes mortals i ferits a Barcelona, Laura Morro estava dinant, era a casa després de tota una jornada de feina a l'hospital. "Era just el dia que havia tornat de les vacances. Em va trucar una companya que en aquell moment era a l'Fnac de plaça Catalunya i em va dir que en passava alguna de grossa, perquè no els deixaven sortir al carrer", recorda. Ella no és ni metge ni infermera: és treballadora social sanitària a l'Hospital del Mar. "De seguida vaig pensar que portarien la majoria dels pacients al nostre hospital", diu. Va sortir de casa sense pensar-s'ho i es va plantar al seu lloc de treball, tal com van fer molts altres professionals sanitaris aquell dia. "Recordo que pels carrers no hi havia ningú, tothom es va tancar a casa, i quan vaig arribar a Urgències vaig dir: «Què puc fer?» I em van respondre: «Fes el que sàpigues»", explica.

L'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat s'ha presentat aquest dimecres amb l'objectiu de "no només recordar les víctimes i el dolor, sinó també donar alguna cosa a la societat". És la manera com ho ha resumit Javier Martínez, pare del Xavi que va morir amb tres anys durant l'atemptat a la Rambla de Barcelona el 17 d'agost del 2017. Martínez presidirà aquesta nova associació que tindrà com a tresorera la seva filla i germana del Xavi, Mireia Martínez, que arran de l'atemptat va decidir formar-se com a psicòloga sanitària i d'emergències. Completen la junta directiva l'exmosso d'esquadra David Torrents, que serà el vicepresident, i l'advocat i exdiputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas com a secretari, que ha representat la família del Xavi en el procediment judicial sobre els atemptats i treballa per intentar que altres països investiguin els atacs.

L'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty cobrava 500 euros mensuals del CNI com a confident abans dels atemptats del 17-A. Això és el que explica aquest dilluns el diari Abc, i l'independentisme ja s'ha afanyat a tornar a demanar la compareixença de l'exdirector dels serveis secrets Félix Sanz Roldán a la comissió d'investigació que hi ha oberta al Congrés. I és que les declaracions de Sanz Roldán han anat variant: en la seva visita a la cambra baixa va manifestar que Es-Satty "mai havia estat col·laborador ni informador" dels serveis d'intel·ligència, però la documentació classificada que el CNI va aportar va revelar que s'havia mantingut el contacte amb l'imam després que sortís de la presó de Castelló l'any 2014. Ara, el mencionat mitjà explica que la relació va continuar i que, fins i tot, hi havia pagaments que es tramitaven a través de l'oficina de Girona.

"El patiment el tens tota la vida. Com seria el meu fill ara?" Francisco Javier Martínez, pare del Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat a l'atemptat de la Rambla el 17 d'agost del 2017, ha estat la primera víctima a comparèixer a la comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A. Martínez ha denunciat, set anys i mig després, que en tot aquest temps les administracions no han atès prou bé les víctimes, que han quedat "marcades de per vida". "Som les joguines trencades d'una societat. Necessitem empatia perquè ens ajudi a tornar-nos a aixecar", ha dit. Martínez ha explicat que els ha faltat acompanyament, informació sobre els seus drets i sobre els tràmits que havien de seguir. I ha denunciat episodis de manca "d'humanitat". El seu testimoni, ha remarcat, busca "millorar" l'atenció de cara al futur. "No s'oblidin que els pot passar a qualsevol de vostès", ha dit.

En política sembla que s’ha consolidat el tot s’hi val. La setmana passada, sense anar més lluny, es va permetre –es va demanar, de fet– que un terrorista s’assegués en un òrgan de representació ciutadana per dir-hi la seva. L’amable invitació la va rebre de Junts per Catalunya. Esperem que els de Míriam Nogueras estiguin satisfets amb el resultat: que un fanàtic que preparava bombes per dinamitar el Camp Nou o la Sagrada Família fos recompensat amb uns immerescuts minuts de glòria.

El que va passar ahir al Congrés va ser insòlit: un condemnat pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 17 va acusar el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll. 

No hi ha dubte que les paraules inicials del jihadista condemnat pel 17-A Mohamed Houli en la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés, acusant directament el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll, suposen un terratrèmol polític. Les seves paraules exactes han estat: "El CNI tenia coneixement de les intencions de l'imam i van permetre que vingués i ens mengés el cap. Ho dic ara i no abans per temor a represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre". Un terrorista té la credibilitat que té, i de les paraules de Houli es desprèn una certa intenció autoexculpatòria quan acusa Abdelbaki es-Satty d'haver "menjat el cap" als nois de la cèl·lula, i també és cert que no compta amb cap prova documental, però tot i així el seu testimoni resulta impactant perquè és algú totalment aliè a la batussa política que des de l'inici ha rodejat aquest cas.

Les afirmacions d'un dels condemnats pel 17-A, Mohamed Houli, que ha assegurat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) coneixia les "intencions" de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, no han sorprès els advocats d'una de les acusacions del judici. Concretament, la dels pares del Xavi, el nen de 3 anys mort a la Rambla, que durant el procediment va intentar que s'investigués si els serveis secrets estaven al darrere dels atacs o, com a mínim, si van cometre una negligència greu. "Ho estem estudiant i veient com ho enfoquem", afirma a l'ARA el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, que avança la intenció de presentar una nova querella contra el responsable del CNI en aquell moment, Félix Sanz Roldán, i els seus responsables polítics. Si seria contra l'expresident Mariano Rajoy, l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal o l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, no està encara decidit. Cuevillas creu que no hi ha prou base per condemnar ningú, però sí per obrir una investigació.

Josep Lluís Trapero defensa l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant els atemptats del 17-A i reitera haver tingut una relació de "lleialtat" amb el CNI. El major dels Mossos –ara director general de la Policia– ha comparegut aquest dimecres a la comissió d'investigació del Congrés sobre els atemptats de l'agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils i, tot i admetre que sempre hi poden haver millores, Trapero considera que "no hi ha una relació directa entre la perpetració de l'atemptat i les decisions que s'haguessin pogut prendre o ometre". En aquest sentit, ha volgut rebatre la "tergiversació" dels fets que, assegura, s'ha fet al llarg dels últims anys contra el cos de Mossos d'Esquadra. "No hi va haver desordre, ni improvisació ni descontrol", ha afirmat. ¿La policia catalana va tenir informació sobre l'imam de Ripoll per part del CNI abans del 17-A? Trapero ha dit que no i l'exconseller d'Interior Quim Forn, que ha intervingut a continuació, ha respost en la mateixa línia tot i que ell sí que ha denunciat una "enorme negligència" de la policia espanyola i de l'executiu estatal en aquest cas per ocultar aquestes informacions d'intel·ligència.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha registrat la demanda dels pares del nen de tres anys que va morir assassinat en els atemptats del 17 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona. Aquesta notificació del tribunal suposa el primer pas per intentar que la justícia europea aclareixi els interrogants sobre el 17-A que els pares de Xavi Martínez creuen que encara no s'han resolt.

La decisió de la mesa del Congrés dijous sobre una iniciativa de Junts que planteja que es debati una qüestió de confiança –és a dir, no és una qüestió de confiança en si mateixa– és clau en les relacions amb el PSOE. I segons fonts del govern espanyol, els socialistes preveuen votar en contra de tramitar-la, tot i que la resolució dependrà del posicionament del PP i Sumar. La dreta és partidària d'avalar la proposició no de llei dels de Carles Puigdemont, mentre que la formació de Yolanda Díaz, que té dos representants a la mesa, encara ho està estudiant. Gerardo Pisarello s'ha reunit aquesta tarda amb membres de Junts i del PSOE, però fonts de la formació asseguren a l'ARA que serà aquest dimecres que prendran una decisió final. S'inclinen, per ara, cap al no i, per tant, la petició de Junts de debatre sobre una qüestió de confiança a Pedro Sánchez (que només pot presentar ell mateix) quedaria vetada definitivament.

L'Estat va mirar d'espantar Catalunya amb els atemptats del 17 d'agost del 2017? Hi va haver mala fe en l'actuació del CNI? És el que va insinuar l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo fa gairebé tres anys, donant ales així a teories conspiratives que la sentència de l'Audiència Nacional sobre el 17-A no va esvair. En una compareixença aquest dimecres a la comissió d'investigació al Congrés, Villarejo ha ratificat tot el que va dir, però hi ha afegit matisos contradictoris. D'una banda, el policia retirat ha tornat a acusar l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, d'haver auspiciat un "comando virtual" amb l'objectiu de desarticular-lo "quan estava a punt d'actuar". D'aquesta manera, l'Estat "hauria quedat molt bé i els somnis de l'independentisme s'haurien desmuntat una mica veient que el necessiten".

L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va dir ahir a la comissió del Congrés que investiga els atemptats de l'agost del 2017 que "si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa". Esclar, qui pot creure que un estat atemptarà contra ell mateix? I, alhora, sabem que el terrorisme d'estat existeix, i també que hi ha accions que se'n van de les mans. I que hi ha béns suprems a protegir que ho justifiquen tot. Pensar que gràcies a un atemptat es protegirà la unitat d'Espanya a un preu raonable no és una maldat sinó una hipòtesi, crua però plantejable. 

La situació política és ben estranya: generals a València, jutges contra el fiscal general de l’estat però també exjutges contra la regularització econòmica del rei Joan Carles, problemes socials urgents com l’habitatge i congressos de partits. En el cas d’Esquerra, avui hi ha debat entre candidats a la presidència i, per tant, amb la participació d’Oriol Junqueras. I aquest cap de setmana hi ha d'haver el debat d’aspirants a la secretaria general. Més que un congrés sobre el futur d’Esquerra sembla un congrés sobre el futur de Junqueras, o un referèndum sobre el fins ara president del partit.

"Miri'm a la cara i digui'm que jo vaig poder evitar un atemptat i no ho vaig fer". Amb aquesta indignació ha negat l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán les preguntes sobre una possible "negligència interessada" de l'Estat en els atemptats del 17 d'agost del 2017. Ell ha sigut el primer a comparèixer a la comissió d'investigació sobre els atacs a Barcelona i Cambrils al Congrés. "Si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa", ha assegurat en resposta a l'interrogatori de la diputada de Junts Pilar Calvo, que ha denunciat que el govern espanyol no hagi desclassificat la informació sobre el 17-A que havia sol·licitat l'òrgan parlamentari. L'exdirector del CNI s'ha escudat en el fet que la documentació encara sigui secreta per no revelar cap detall dels contactes amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el cervell de la cèl·lula terrorista.

El consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats del 17-A. Aquest seria un altre dels gestos del PSOE amb Junts per acostar posicions, després que aquest dimarts s'aturés la votació de la senda d'estabilitat per negociar-la amb la formació de Carles Puigdemont. Dijous es reactiven les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol, amb l'aprovació dels plans de treball. I, tal com ha avançat el mitjà The Objective i ha confirmat l'ARA, hi figura la petició de documentació classificada relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils que, en principi, el ministeri de Defensa no tindria objeccions per revelar. "No tenim res a amagar", asseguren fonts properes a la ministra Margarita Robles.

Aquest final d'agost ha portat les primeres escaramusses de cara al nou curs polític, centrades en la interpretació que es pot fer del pacte entre els socialistes i ERC en matèria de finançament. Era d'esperar. Es tracta d'un acord que compromet el govern de Pedro Sánchez, i que ja veurem com acaba, perquè les pressions per fer-lo fracassar seran molt fortes per tots cantons. L'altre mal de panxa segueix sent la recerca d'explicacions sobre la desaparició de Puigdemont el dia de la investidura de Salvador Illa, esquivant els Mossos i els seus drons d'observació. No hi ha dubte que aquestes dues qüestions, la inaplicació de la llei d'amnistia a tots els acusats per fets relatius al Procés i la suposada nova sobirania fiscal de Catalunya, seran dos dels assumptes més destacats de la tardor. Es tracta de dues qüestions que formen part de la lluita pel poder i que impliquen tots els ressorts del sistema. Però resultaria molt reduccionista pensar que no hi ha res més urgent ni important en pantalla. Són molts els problemes pendents de què cal ocupar-se.