Un estudi que publica PNAS, la revista de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, està a punt de capgirar la cronologia fins ara acceptada sobre l'aparició de les primeres formes d'escriptura. Segons aquesta investigació, les primeres mostres d'escriptura haurien aparegut fa 40.000 anys, gravades pels nostres avantpassats sobre objectes de pedra. Fins ara, les primeres mostres d'escriptura conegudes se situaven al voltant de l'any 3000 abans de Crist. Per tant, la troballa avança en 35.000 anys el sorgiment de l'escriptura.

No és una teoria, sinó que un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ho ha pogut demostrar seguint el rastre d'eines de pedres tallades recuperades al jaciment de Peña Capón (Muriel/Tamajón, Guadalajara): fa 25.000 anys, els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres. Van sortir de la zona on avui hi ha Saint-Sulpice-d'Excideuil i Mauprévoir, al departament de la Dordonya, al sud-oest de França, i van acabar a Peña Capón, al centre de la península Ibèrica. Els autors de l'estudi defensen que les xarxes socials van arribar a ser de prop de 89.000 quilòmetres quadrats.

El Pla de l'Estany és una de les comarques amb més riquesa arqueològica de Catalunya. El jaciment neolític del poblat de la Draga, d'uns 7.000 anys d'antiguitat, és un dels més importants de la península, i està molt a prop de les coves funeràries de Serinyà o del poblat romà de Vilauba, també de gran interès. En tots aquests punts, els últims temps s'han descobert restes excepcionals, sovint molt ben conservades, ja que durant segles havien romàs ocultes sota l'aigua de l'estany. Ara, totes aquestes troballes s'exposaran al renovat Museu Arqueològic Comarcal (MACB) de Banyoles, que després de gairebé 16 anys de replantejaments museogràfics i reformes reobre les portes per fer entendre 45 milions d'anys d'història.