Amb la Premier League ja en la segona jornada, fins al dia 31 d'agost els equips anglesos tenen temps per incorporar jugadors a les seves plantilles. Després d'un inici de mercat amb pocs moviments dels equips grans, l'arrencada de la competició coincideix amb la despesa creixent de clubs grans amb poca por de veure escurades les seves butxaques. L'efecte dòmino de jugadors ha de seguir tombant fitxes.

Aquest diumenge Wembley acollirà el desenllaç de l'Eurocopa. Mentre que Itàlia està davant de la seva primera gran final després de la contundent derrota que va patir a mans de la selecció espanyola a l'Eurocopa del 2012 (4-0), Anglaterra arriba a l'enfrontament decisiu 55 anys després. Per als anglesos pot ser la seva primera Eurocopa. Per als italians seria el segon títol europeu, després d'haver caigut pel camí en dues finals intentant revalidar la fita aconseguida a la seva terra en l'edició del 1968. A continuació recollim alguns dels apunts i curiositats d'aquesta final entre Itàlia i Anglaterra.

55 anys esperant. Però, finalment, Anglaterra torna a ser en una final. Mig segle després de guanyar el seu únic títol, el Mundial del 1966 al vell Wembley, els anglesos jugaran per primer cop la final de l’Eurocopa aquest diumenge contra Itàlia al nou Wembley. Un gran cartell final per a una gran Eurocopa. Una final inèdita entre dues seleccions gegants, que solien sumar més decepcions que alegries, a l’Eurocopa, perquè els italians només tenen la del 1968. Una de totes dues, però, aconseguirà canviar la seva història.

Equilibri ideal en el segon partit del grup G: Anglaterra ha aconseguit la golejada que necessitava per garantir-se la primera plaça si empata amb Bèlgica en l’última jornada (sempre que no vegi més targetes grogues que els diables vermells) i Panamà ha marcat el seu primer gol en un Mundial. Tothom content. El 6-1, fabricat en una primera meitat letal dels anglesos, deixa ja classificada la selecció de Gareth Southgate i enviarà a casa la debutant selecció d’Hernán Gómez. A més, situa Harry Kane com a màxim golejador del Mundial amb cinc dianes.

El doble joc que, fonèticament, es pot fer amb el seu nom, “hurricane ”, explica com ha entrat en l’escena futbolística mundial el jugador del Tottenham aquestes dues últimes temporades. Conegut amb el sobrenom de Ciutadà per la pel·lícula d’Orson Welles que porta el seu cognom, el futbol anglès buscava desesperadament un ariet mític després que Alan Shearer penges les botes. Faltava un talent innat en la posició en què tants i tants jugadors britànics havien despuntat. El londinenc va iniciar la trajectòria a les categories inferiors de l’Arsenal, que el va deixar escapar en dues ocasions. Encara recorda el dia que el seu pare, al parc de davant de casa seva, a Chingford, quan tenia vuit anys, va dir-li que l’Arsenal l’havia fet fora. En aquell parc, on jugava cada dia amb el seu germà a la gespa, ell jugava a ser Teddy Sheringham. Abans de debutar amb el Tottenham a la Premier, Watford, Millwall o Leicester van ser els seus exilis temporals per foguejar-se. En el moment més baix de la seva carrera professional, quan no entrava als plans de l’entrenador del Leicester, un documental de Tom Brady, el quarterback de la NFL, li va fer creure que no tot estava perdut. Després del seu primer hat trick, Pochettino el va rebre al seu despatx amb un bon vi negre per brindar per l’efemèride. És a anys llum de la saga de jugadors britànics coneguts pel seu alcoholisme i les nits de depravació; l’amic Kane ni beu ni trepitja discoteques, prefereix dedicar el seu temps lliure a jugar al golf. Té look de treballar a la City o d’agent secret de l’espionatge britànic. Va conèixer la Kate, la seva dona, a l’escola, i mai més se n’ha allunyat. Junts passegen habitualment dos gossos que tenen noms de quarterbacks de la NFL, Brady i Wilson. La seva gran debilitat és a la taula dels restaurants, els bistecs amb salsa de pebre, ben fets, juguen contra la seva dieta d’esportista d’elit.

No tots els honors del 2017 recauran sobre Leo Messi i Cristiano Ronaldo. El davanter del Tottenham Harry Kane ha fet tres gols contra el Souhampton en la festa del Boxing Day, que se celebra al Regne Unit, i ha tancat així el 2017 amb 56 gols, dos més que l’argentí del Barça. D’aquesta manera, per primera vegada en vuit anys, ni Messi ni Cristiano lideren aquesta estadística. L’últim jugador que havia trencat la dictadura del portuguès i de l’argentí -que el 2012 va marcar 91 gols- va ser David Villa el 2009.

La Premier League no s’atura per Nadal, com és tradició, i la segona volta comença amb una jornada de Boxing Day, com és conegut el dia de Sant Esteve a terres britàniques, on el gran protagonista serà el davanter del Tottenham Harry Kane. El davanter internacional anglès va marcar tres gols dissabte al camp del Burnley (0-3) i gaudirà d’una oportunitat d’or per ser el màxim golejador de l’any natural 2017, ja que ara porta 53 gols, tants com Lewandowski, Cristiano i Cavani. Si marca un gol contra el Southampton en el partit que inaugura la jornada a Wembley (13.30 h), estadi on juga el Tottenham ja que el seu camp està en obres, Kane igualarà els 54 gols de Messi. I si en fa dos, el premi serà per a ell sol. El Tottenham és cinquè a la classificació i aquest serà l'últim partit de l’any, a diferència dels altres clubs de la Premier, que juguen el dia 30 i el dia 31 de desembre. Els 'spurs' no tornen a jugar fins al dia 2 de gener.

El Manchester City s'ha endut el gran partit de la jornada a la Premier en imposar-se per 0-1 al camp del vigent campió, el Chelsea, amb un gran gol de Bruyne. El City suma 19 punts de 21, i en plena ratxa positiva ha defensat amb encert el liderat en un partit en què el davanter local Morata s'ha lesionat.