La Moneda, el palau presidencial de Xile, té des d'aquest dimecres un nou amfitrió després que l'ultraconservador catòlic José Antonio Kast hagi pres possessió del càrrec. El país materialitza així el gir polític expressat a les urnes al desembre i dona el tret de sortida a l'executiu més ancorat a la dreta que té Xile des de la dictadura d'Augusto Pinochet. De fet, Kast, amb un discurs similar al d'altres líders d'extrema dreta a favor de desregular el mercat i retallar els ajuts públics, i en què barreja immigració i delinqüència, ha defensat obertament el cop d'estat de l'any 1973 contra Salvador Allende.

Fa un parell d'anys, el cineasta xilè Pablo Larraín va estrenar El Conde, una pel·lícula que caracteritzava, en to de farsa o d'esperpent, el dictador Augusto Pinochet com un vell vampir que sobrevolava el país amb la seva capa de general. També espremia els cors de les seves víctimes i, amb la sang, es feia batuts que li proporcionaven el vigor necessari per perpetrar els seus vols nocturns. La metàfora de la pel·lícula era evident, però malgrat això, o potser precisament per això, funcionava amb contundència: al cap i a la fi Pinochet —com altres dictadors, de Franco a Putin, passant pels que vostès vulguin— sí que la tenia, una certa fesomia vampírica. I sí que el seu règim, que va arrasar Xile entre 1973 i 1990, va ser un bany de sang i de cors espremuts. I trencats, i ofegats, i afusellats, i torturats.