El brusc canvi de temps dels últims dies ha fet caure en picat les temperatures. Hem passat de cop de l’ambient càlid i xafogós de la setmana passada a un ambient més propi de finals d’octubre, amb matins freds per les dates i migdies entre frescos i suaus. De fet, tenim valors al voltant de quatre o cinc graus per sota de la mitjana. La tardor ha arribat per la porta gran. I amb aquesta irrupció d’aire fred d’origen polar també ha baixat amb ganes la cota de neu al Pirineu, on en algunes zones ja hi ha hagut les primeres enfarinades de la temporada.

Demà encetarem el mes de març i, per tant, la primavera des del punt de vista climatològic. De moment començarà seguint la tònica del febrer, amb un ambient poc fred i sense gaire moviment. Tot i això, a partir de mitjans d'aquesta primera setmana ja hi podria haver alguns canvis.

Aquest dilluns encetarem el mes de febrer, que, de mitjana, és el segon més fred de l'any. Ho farà amb un ambient pràcticament primaveral, amb màximes que es tornaran a acostar a la marca dels 20 ºC en força comarques. Dimarts, dia de la Candelera, farà sol o ressol. Si fem cas a la dita de "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu", caldria esperar encara unes setmanes més de fred. Però què hi diuen els models estacionals?

L'any 2021 ha començat amb un fred ben viu. Aquestes últimes tres matinades hi ha hagut glaçades en molts punts de l'interior i fins i tot han arribat a afectar alguns trams de la costa. Segons els models meteorològics, l'ambient de ple hivern ens acompanyarà durant els propers dies. Però què hi diuen els models estacionals?

Els models estacionals, actualitzats fa pocs dies, indiquen que aquest octubre podria ser més fred del normal al conjunt del territori. L'anomalia podria ser de fins a mig grau per sota del que marca la mitjana climàtica, segons el model americà.

Aquesta vegada, els diversos models estacionals coincideixen força en com serà aquest setembre pel que fa a la temperatura. Tant el model europeu com l'americà dibuixen un mes que, en conjunt, es mantindria al voltant de la mitjana climàtica, amb alguns matisos.

Els diversos models estacionals no s'acaben de posar d'acord en la predicció per al mes d'agost. Per una banda, el model europeu pronostica que aquest serà un agost més càlid del normal, amb una anomalia en la temperatura mitjana que se situaria entre 1 i 3 ºC. Tot i això, la recta final de mes podria ser menys calorosa.

Arriba el tram central de l'estiu i, com sempre, a principis de mes ens preguntem quines poden ser les tendències del temps de cara a les pròximes setmanes. El juliol començarà amb un pic de calor i aquest dimecres arribaran les temperatures més altes de l'estiu fins ara, valors que podrien ser fins i tot extrems en algunes comarques interiors.

Tot just s'acaba el maig, un mes a cavall de la primavera i l'estiu però que aquest 2020 s'ha comportat com si fos juny en lloc de maig. Les altes temperatures, en general, han acompanyat bona part dels dies. Però arrenca un mes nou, el juny, i segons els dos grans models estacionals de referència les discrepàncies estan servides, sobretot en el cas de la previsió de pluja.

El mes de maig ha començat amb un ambient molt càlid, amb valors de 25 a 30 ºC a força comarques i fins i tot superiors en punts del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Ara bé, segons els models estacionals, aquesta no hauria de ser la tònica del mes que tot just acabem d'encetar.

En bona part del país, des del temporal Gloria no hi ha plogut. I, si ho ha fet, en general ha sigut ben poca cosa: quatre gotes mal comptades o alguna dècima de litre, tot just per mullar el terra. Mentre que en algunes zones del Maresme i el Vallès o al vessant nord del Pirineu aquests últims dies hi ha hagut alguns ruixats que han deixat més d'1 l/m2, al conjunt de les comarques de Girona cal remuntar-se al 12 de febrer per trobar registres semblants o superiors. A la resta, en canvi, cal recular fins als dies 23 a 26 de gener, depenent de l'indret.

Cada 2 de febrer, dia de la Candelera, milers de persones es concentren a Punxsutawney, un poble de poc més de 5.000 habitants de Pennsilvània (els Estats Units). Totes les mirades queden concentrades en una marmota, Phil, que és l'encarregada de pronosticar quantes setmanes queden d'hivern en funció de si, quan surt del cau, se'n veu l'ombra o no.

El mes de novembre sembla que vol començar més fred que de mitjana. Si l'octubre ha vingut caracteritzat per temperatures clarament més elevades del que tocaria, els mapes del temps segueixen insistint en una primera quinzena de novembre radicalment diferent al temps que hem tingut fins ara, amb un ambient gairebé hivernal. D’altre banda, els diferents models meteorològics també insisteixen en uns primers dies força secs en general, sense temporals de pluja a la vista.

Comença el setembre i també comencem el període teòricament més plujós de l'any, però, com és típic del nostre clima, a vegades els mesos més plujosos acaben sent més secs, i viceversa. Sense anar gaire més lluny, l'any passat la temporada de bolets va començar amb molt poques perspectives en alguns indrets, però les grans plogudes que van arribar a l'octubre i inicis de novembre van capgirar la situació. Enguany, portem arrossegant una sequera molt preocupant, especialment als dos extrems del país, tant a l'Empordà com a l'Ebre, des de fa 10 mesos. Tanmateix, els mapes del temps a curt i mitjà termini no fan pensar en una regada general i abundant en aquests sectors. Tot i això, a part de la tongada de pluges que tindrem aquest dilluns a la part central del país principalment, es podrien repetir nous episodis similars en jornades posteriors, però serien més aviat precipitacions locals que no afectarien les zones més seques del país enguany.

Avui dia encara se'ns fa difícil saber quan arribarà definitivament la calor d'estiu, però els mapes ja comencen a mostrar de manera unànime que la calor d'estiu podria arribar a finals d'aquesta última setmana de maig. Ara per ara, encara no sabem si serà fugaç o es prolongarà.

Aquest abril, a l'espera dels informes mensuals que elabora el Servei Meteorològic de Catalunya, molt probablement acabarà sent un mes poc plujós en molts indrets del territori, com també ho van ser els tres primers mesos de l'any, amb rècords de sequera, i enguany sembla que seguirem en una dinàmica poc favorable a grans precipitacions.

L'abril ha començat amb canvis en el temps que sembla que no seran puntuals. Aquesta tarda de dimarts hi ha hagut els primers llamps de la primavera i aquest dimecres reapareixeran les nevades al Pirineu i cauran xàfecs irregulars a l'est. Una segona bossa d'aire fred en altura provocarà molt probablement una nova tongada de pluges i neu entre divendres i dissabte, i un cap de setmana de temps canviant.

Aquest novembre ha començat més càlid del normal i, mirant mapes a llarg termini i pronòstics estacionals, tot ens fa pensar que acabarà sent un altre mes més càlid del normal a Catalunya. Tanmateix, enguany sembla que seguim en una dinàmica molt bona de precipitacions i, si fem cas als models estacionals, el novembre tornarà a ser un mes més plujós del normal. Per tant, si es compleixen les tendències, es força probable que acabem l’any amb rècords de precipitació anual en alguns punts.

Aquest setembre, a l’espera dels últims dies, molt probablement acabarà sent un mes altre cop càlid a gran part de Catalunya i molt plujós en alguns indrets del territori, en la mitjana en d'altres i també molt sec en d'altres. Setembre haurà sigut un mes amb precipitacions repartides molt irregularment. Malgrat tot, enguany sembla que seguim en una dinàmica molt bona de precipitacions.

Arriba el mes de vacances per excel·lència després d'uns dies plenament estiuencs, dies de calor forta i tempestes de tarda al Pirineu. L'agost començarà amb temperatures encara més altes i una primera fase d'uns deu dies marcada per la calor intensa. Els mapes del temps dibuixen un cap de setmana amb temperatures reals o de sensació que fregaran els 40º, i un inici de la setmana vinent amb poques novetats.