<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - indústria militar]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/industria-militar/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - indústria militar]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L’economia russa entra a la “zona de la mort”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/l-economia-russa-entra-zona-mort_129_5652675.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8dd83e67-fc37-4780-9884-034669d52620_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Quan la guerra de Rússia contra Ucraïna entra en el cinquè any, l’economia que la sosté s’ha transformat de tal manera que serà difícil, potser impossible, revertir-la sense una altra crisi. Els occidentals continuen esperant que l’economia russa s’enfonsi. No s'enfonsarà. Però tampoc es recuperarà. Ha entrat en el que els alpinistes denominen "zona de la mort": l’altitud per sobre dels 8.000 metres en què el cos humà es consumeix més de pressa del que es regenera.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alexandra Prokopenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/l-economia-russa-entra-zona-mort_129_5652675.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Feb 2026 19:28:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8dd83e67-fc37-4780-9884-034669d52620_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dos soldats russos fan guàrdia davant del Kremlin.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8dd83e67-fc37-4780-9884-034669d52620_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Canvis en el negoci de la defensa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/editorial/canvis-negoci-defensa_129_5598202.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0693edaa-952b-46a5-a228-14cd12784840_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Qui fabrica armes a Espanya? El consorci europeu Airbus, Navantia (empresa pública), Indra, GDELS-Santa Bárbara Sistemas, Expal i ITP Aero. Són els grans noms de la indústria militar a l'Estat, que, com a la majoria de països, concentra el gruix del negoci en poques mans. En concret, aquestes sis companyies n'acaparen el 80%. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Editorial]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/editorial/canvis-negoci-defensa_129_5598202.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Dec 2025 17:46:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0693edaa-952b-46a5-a228-14cd12784840_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La seu de la multinacional Indra a Madrid. INDRA]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0693edaa-952b-46a5-a228-14cd12784840_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
