Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) poden viure la paternitat o maternitat amb una intensitat particular per diversos motius. D’una banda, la graduada en Psicologia i estudiant del màster en Psicologia General Sanitària Aina Durán, cita els canvis constants que implica cuidar un nadó o un infant, com els horaris irregulars, les necessitats inesperades, els plors i altres estímuls sensorials. “Poden resultar especialment exigents per a algú que necessita predicibilitat i rutina”, apunta. També poden aparèixer dificultats a l’hora d’interpretar senyals no verbals subtils del fill, sobretot en els primers anys, quan no poden verbalitzar què senten o volen. Això pot generar "inseguretat" a l’hora de saber si el nadó té gana, dolor o cansament. Segons Durán, que també acompanya persones amb TEA a la Fundació Friends, cal sumar-hi la sobrecàrrega sensorial que, “a conseqüència de sorolls forts, joguines musicals, llums o el desordre inherent a la criança, poden esgotar ràpidament”. També cal parar atenció a les funcions executives com planificar, organitzar i coordinar tasques, les quals poden representar un repte considerable. Finalment, la psicòloga afirma que moltes mares i pares autistes han estat "víctimes de discriminació i infantilització" per part d’altres pares o professionals educatius, cosa que "augmenta l’estrès i pot afavorir l’aïllament".