Cap altra estrella femenina com Kristen Stewart s'ha desmarcat tant, a través de les seves decisions professionals, de la imatge d'actriu adolescent que arriba a la fama amb la pel·lícula romàntica juvenil més popular de la seva època. En el seu primer llargmetratge com a directora, que adapta el llibre homònim i autobiogràfic de Lidia Yuknavitch, Stewart també evita caure en el model més desgastat de cinema independent. De forma inesperada, adopta estratègies estètiques més típiques de l'àmbit experimental, com la hiperfragmentació, el desenfocament i les estructures no lineals, que li serveixen per desmarcar-se de dos llocs comuns de la posada en escena cinematogràfica.