El Palau Requesens va ser construït entre els segles XIII i XV damunt la muralla romana de Barcelona, però al llarg del segle XX s'hi va fer tantes intervencions que, des de l'òptica patrimonial, se'l considera un fals històric. La transformació i el reconeixement com a monument es va produir en diferents moments, començant pel de l'obertura de la Via Laietana i la creació, amb l'afany polític d'aprofitar l'esplendor de la Barcelona medieval, de l'anomenat Barri Gòtic. Així, quan la Reial Acadèmia de Bones Lletres i la Comissió de Monuments van obtenir l'usdefruit del palau el 1917, l'arquitecte Josep Domènech i Mansana hi va fer una restauració centrada sobretot en el pati, on va reconstruir merlets, arcs, l’escala, una finestra lobulada i probablement la galeria porxada i diverses finestres coronelles. Per portar-la a terme, va barrejar fragments trobats en els magatzems municipals amb obra nova. Segons el geògraf i doctor en Història de l'art Agustín Cócola Gant, resulta difícil distingir què és "original" i que és nou. "Tenim tota la història de la ciutat de Barcelona concentrada en aquest edifici", afirma l'arquitecta Martina Fabré, del Taller d'Arquitectura Les Golfes, responsable de la pròxima rehabilitació de l'edifici juntament amb el despatx Brullet de Luna.