El que semblava una agència de viatges familiar va acabar acumulant més de 160.000 euros en estafes. Desenes de persones que els van contractar per aconseguir vols, allotjament, transports i excursions al seu destí de vacances els van deixar a l'estacada. Els viatges no s’havien arribat a contractar mai, o s’havien anul·lat tan bon punt les víctimes havien pagat als intermediaris. De vegades les vacances sí que existien, però en condicions molt diferents de les que havien pactat, com va passar a un grup de jubilats que esperaven un creuer per les illes gregues i es van veure malvivint en un alberg.

Els gegants de les xarxes socials Meta, Snap, TikTok i YouTube hauran de respondre a les acusacions que les seves plataformes són addictives i han perjudicat els usuaris més joves. En una sèrie de judicis, el primer dels quals va començar dimarts amb la selecció del jurat en un tribunal estatal de Los Angeles, els advocats dels demandants estan provant una nova teoria legal que afirma que les empreses van causar lesions personals a través de productes defectuosos. Milers de persones, districtes escolars i fiscals generals estatals han presentat demandes similars. Només una victòria podria obrir la porta a una allau de demandes similars. Els judicis arriben la mateixa setmana que França ha aprovat una llei que prohibeix l'accés a les xarxes socials com TikTok, Facebook o Instagram als menors de quinze anys i l'ús del mòbil als instituts.

A Joana Pares, d'origen francès, la van fer fora de Terrassa perquè la van condemnar per bruixa. Al judici, que va tenir lloc el 1602, va declarar un inventari dels seus béns. Era "pobra de solemnitat". Tan sols tenia una caixa usada amb diversos trossos de draps de lli i de llana, una gonella de pebret (una indumentària de color verd fosc), un cos usat i diversos potets amb potingues i salses. El 1562, a Guillem Parllebí, el van condemnar a galeres (hi ha un dibuix força explícit), per sodomia amb una vaca. L'acusat, segons es llegeix a la sentència, tenia les calces banyades. Ell es va defensar dient que abraçava la vaca per esplugar-la. El 1618, hi va haver un judici contra Guillem Pujol, d'origen francès, Joana Casteta, vídua i desterrada, i Joana Teixidora. A les dues dones se les va acusar d'haver-se conxorxat i haver pagat Pujol perquè matés el marit de Teixidora. Com en la majoria dels judicis, les dones en surten malparades. A Casteta, la van acusar de ser viuda i dona de mala vida i fama, i de viure deshonestament. La veritat és que el marit de Teixidora la maltractava.