L’educació d’infants i joves ha estat sempre un repte de la humanitat. Els nostres ancestres vetllaven perquè els més petits adquirissin el grau d’instrucció necessari per ser útils al clan, així com el grau d’autonomia adient per autoprotegir-se, protegir els altres i aportar al grup. Des d’aleshores ha passat molt temps i la història ens ha ensenyat que hi ha hagut èpoques fosques en què la criança i la instrucció dels infants no ha estat –diguem-ne– èticament justa.