Sí, la democràcia corre perill, ens estem carregant el planeta i massa gent no pot pagar el lloguer. Però després dels dos dies de debats de l’Enfoquem: el Fòrum de les Solucions, organitzat per l’ARA al CCCB, ens hem tret de sobre el que sembla un “pessimisme obligatori” i, alhora, hem desemmascarat la idea contrària, la de “felicitat obligatòria”.

Hi ha frases que disfressen de broma el que és una idea fonamental que inspira la feina a l’ARA. La nostra declaració d’intencions és fer un periodisme lliure i compromès que connecti amb una comunitat conscient. "Som una comunitat i no una secta", i així ho vam expressar a l’inici de l'Enfoquem: el Fòrum de les Solucions, unes jornades en les quals hem reunit més d’un miler de persones al CCCB durant un dia i mig. Tanmateix, en aquests temps foscos, la diferència és crucial. Una secta només vol fidelitat; una comunitat vol criteri. Una secta imposa un relat; una comunitat s’informa sense por, discuteix, contrasta, dubta i –si cal– rectifica. I si avui alguna cosa està en joc és precisament això: la capacitat col·lectiva de mantenir el pensament crític i el criteri. De tenir el cap fred quan el món es reescalfa. D’informar-se i no defugir la veritat quan els valors de la democràcia liberal i l’europeisme estan en perill.

Davant unes democràcies liberals assetjades des de dins i des de fora per l’ona expansiva del trumpisme, davant l’evidència de la crisi climàtica –i del negacionisme– i davant les creixents desigualtats amb l’habitatge com a principal causa, l’ARA ha donat veu durant dos dies al fòrum de les solucions Enfoquem, celebrat al CCCB, a un ampli ventall d’experts per buscar sortides plausibles. En detallem 15 en els tres àmbits.

La directora de l’ARA, Esther Vera, havia promès una conversa "efervescent", i ho va ser. El barceloníssim duel de titans entre l’exalcaldessa Ada Colau i l’economista Miquel Puig sobre la crisi de l’habitatge no va decebre. Començarem pel final: quan, en l’últim minut, la periodista Eva Arderius els va demanar un motiu per a l’optimisme, Puig va esmentar la promesa d’eliminar les llicències turístiques i Colau la iniciativa per una llei que prohibeixi les compres especulatives. Però això va ser en la distensió prèvia al comiat. Enrere quedava un camp de batalla fet de topades dialèctiques, de passió argumental i, en resum, de joia per a un públic que no es va distreure ni un moment.