El desastre ferroviari que estem vivint té les arrels al segle XIX. La manca d’inversió pública ve de lluny. A la segona meitat del 1800, el finançament, poc rendible, el van proporcionar empresaris catalans sense suport del govern de Madrid, del qual només obtenien la concessió. Hi va tenir un paper destacat la família dels Girona, màxims inversors de la Revolució Industrial a Catalunya i que, a diferència d’altres cognoms famosos, no van formar el seu capital inicial a les Antilles amb l’esclavisme. Però en la inversió ferroviària també hi van participar petits empresaris, cas del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, inaugurat el 1892 sota l’impuls dels fabricants de taps de suro, amb Joan Cases i Arxer al capdavant, i amb accions populars a mans de molts vilatans. Aquesta línia tampoc va rebre mai cap suport de l’Estat.