El sud-est d'Espanya, una de les zones més àrides d'Europa, s'ha consolidat com un dels principals pols agrícoles del continent. Malgrat tenir un clima marcat per precipitacions mínimes i llargs períodes de sequera, aquesta regió s'ha convertit en el cor de l'anomenat “hort d'Europa”. Gràcies a polítiques estatals, s'han construït plantes dessalinitzadores, embassaments artificials i complexos sistemes de transvasament d'aigua entre conques fluvials, fet que ha permès irrigar vastes superfícies que abans eren improductives.

És una terra seca, àrida, puntejada per matolls, cactus i estepa blanca. I, de sobte, d'entre la terra erma sorgeix una immensa esplanada blanca de gairebé 30 quilòmetres de llargada, custodiada per la serralada de Gádor i el Mediterrani. És el mar de plàstic d'Almeria, la gran horta d'Europa on treballen prop de 100.000 treballadors, la majoria immigrants i prop d'un 30% en situació irregular. En total són unes 35.000 hectàrees d'hivernacles –l'equivalent a 50.000 camps de futbol junts– que poden arribar a produir 3,5 milions de tones d'hortalisses i fruites: pebrots, cogombres, tomàquets, carbassons... Desenes de milers d'hivernacles que ho engoleixen tot, penetren dins de les ciutats i els pobles de la zona, plàstics blancs visibles des de l'espai que es confonen amb les cases i les naus industrials. És el motor econòmic de la regió: a una banda la zona de Ponent, envoltant El Ejido; a l'altra vall, la vasta esplanada als peus del municipi de Níjar.