"Hamsa, no et veig a l'escola". El Joaqui Salord atura un jove marroquí que camina amb xancletes tot i que és rigorós hivern pel costat del Barranco del Búho, una fossa immunda de brossa i plàstics. L'escena es repeteix uns minuts després, mentre el veterà jesuïta passeja entre les xaboles de Don Domingo de Arriba, a Atochares, un assentament on viuen prop de 600 persones. El Kofi neteja la roba plena de fang mentre escolta la ràdio de fons. Les taques ni es dissimulen amb la raspallada parsimoniosa d'aquest veterà ghanès. La mateixa pregunta i el Kofi, colpejat per la misèria, demacrat per dos anys vivint entre ruïnes, s'excusa en el fred per no haver assistit a la petita aula que els jesuïtes tenen a la intempèrie per ensenyar espanyol als immigrants. Atochares és l'assentament més gran de la província d'Almeria. La falta d'habitatge per donar resposta a les persones que treballen sota els hivernacles del mar de plàstic ha derivat en la proliferació d'aquest tipus d'infrahabitatges. Només a la vall de Níjar, a la zona de Llevant de la gran Horta d'Europa, n'hi ha gairebé una cinquantena.