Ara.cat - Txema Salvans

Txema Salvans fotografia la tragicomèdia de la costa mediterrània

Antoni Ribas Tur — Mon, 13 Sep 2021 18:09:46 +0000

Els estiuejants i els banyistes de les fotografies de Txema Salvans (Barcelona, 1971) són uns dels més insòlits i esperpèntics de la costa mediterrània. Com es pot veure a l’exposició que la Fundació Foto Colectania li dedica des d’avui, titulada Perfect day, homes i dones de totes les edats fan vacances en complexos kitsch com Marina d’Or, prenen el sol a la vora de fàbriques i baden en uns passeigs marítims que semblen un oceà de formigó. De Girona a Algesires, sembla que els estralls de la indústria i del turisme massiu en el paisatge no els preocupen gens. “El meu llenguatge fotogràfic treballa en l’àmbit de la ironia i la tragicomèdia”, diu Txema Salvans. “Mirant la quotidianitat i la manera com la gent passa el temps lliure, podem treure molta informació i podem entendre el tipus de cultura en què vivim”, explica.

L'autocensura i els óssos massa amorosos

Gabi Martínez — Mon, 29 Oct 2018 17:16:41 +0000

Fa tres lustres, quan alguns repetien que Espanya anava bé, vaig dir en un fòrum literari que observava cada vegada més autocensura en l'escriptura, i un dels meus col·legues va respondre, efervescent, que d'això res. Jo venia d'encaixar una bona pallissa a Canàries a causa d'un llibre de viatges en què, entre altres coses, assenyalava el perill de construir hotels i apartaments a prop del mar en zones sísmicament actives. Els periodistes, el gremi d'hostaleria, l'"opinió pública" –representada per nombroses cartes dels lectors– i els polítics, en aquest ordre, van participar en una genuïna estomacada pre-Twitter que va animar el consistori canari a demanar la retirada del llibre de les prestatgeries. La meva editorial del moment va respondre amb dignitat i el llibre va seguir a la venda però l'experiència em va ensenyar un parell de coses sobre els límits de la llibertat d'expressió a Espanya.

Txema Salvans: “El que m’interessa de la meva fotografia és que generi una pregunta, no una resposta”

Belén Ginart — Sat, 14 Oct 2017 22:00:00 +0000

Txema Salvans és un home del segle XXI que es diferencia de la majoria dels seus coetanis en un tret essencial: està carregat de paciència. En els últims anys, la seva ocupació principal ha sigut esperar. L’hi ha exigit un projecte personal, The waiting game (ed. RM), títol que fa referència a una frase feta en anglès britànic (el joc de l’espera) i que és un treball de llarg recorregut, com una trilogia de l’espera. La primera part el va portar a retratar prostitutes de carretera. Ara està a punt de presentar els resultats de la segona, pescadors en indrets al marge de qualsevol lirisme. La tercera, ja iniciada, es fixa en un dels seus subjectes recurrents, els gossos, però ara en els encarregats de vigilar les propietats dels seus amos. A més té al forn un altre llibre, My kingdom, publicat per la prestigiosa editorial britànica Mack Books, on reflexiona sobre el poder.