Els canvis de domicili d'empreses d'una comunitat a una altra van augmentar el primer trimestre d'aquest any en prop d'un 42% en comparació amb el quart trimestre del 2023, segons les dades que recull trimestralment la companyia especialitzada Informa. En el primer trimestre d'enguany hi va haver 1.501 empreses espanyoles que van traslladar el seu domicili social d'una comunitat a una altra, un 41,74% més que els últims tres mesos de l'any passat.

Des de fa sis anys, les rodes de premsa de resultats trimestrals dels bancs catalans amb seu en terres valencianes compten amb un nou element en la seva litúrgia. En algun moment, algun periodista dels mitjans catalans alça la mà i formula una versió d’aquesta pregunta: “¿Es plantegen la decisió de retornar la seu social a Catalunya?” La pregunta sol anar acompanyada de somriures dels assistents en un acte on tothom en sap la resposta. Qui ha hagut de respondre-la han estat els successius presidents i consellers delegats de CaixaBank i del Banc Sabadell: Jordi Gual, José Ignacio Goirigolzarri, Gonzalo Gortázar, Josep Oliu, Jaume Guardiola i César González-Bueno. Tots ells, amb paraules mesurades, han donat cíclicament formes diverses a una negativa que mai ha deixat de ser rotunda. 

La polèmica no s'apaga i tres dies després que Ferrovial anunciés que havia decidit endur-se la seu social als Països Baixos, les crítiques a la companyia continuen. El president del govern, Pedro Sánchez, ha recordat aquest divendres al president de Ferrovial, Rafael del Pino, que "la pàtria no és només fer patrimoni, és ser solidari, posar l'espatlla i ajudar, sobretot quan el teu país et necessita". Més dur ha estat el líder de Més País, Íñigo Errejón, que ha acusat l'empresa de "comportament lladre". El retret arribava mentre el conseller delegat de Ferrovial, Ignacio Madridejos, garantia en un vídeo intern que l'empresa mantindrà "l'ocupació, les inversions i l'activitat" que té a Espanya.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat aquest dijous directament contra Rafael del Pino, president de Ferrovial, per la seva intenció de traslladar la seu de l'empresa de Madrid als Països Baixos. Sánchez, des de Dinamarca, ha assegurat que els empresaris tenen una enorme responsabilitat social en la societat "en què neixen i desenvolupen tota la seva acció" i que, a més, a Espanya hi ha exemples "extraordinàriament positius" de grans empresaris compromesos amb el seu país. "Per descomptat, amb aquest anunci, no és el cas del senyor del Pino", ha sentenciat. El president de l'executiu ha dit que el govern seguirà aquest cas i comprovarà que s'ajusti a la legalitat.

El trasllat a Madrid de la seu social de Ciments Molins, l’octubre del 2017, va ser correcte. Que hi celebri els consells d’administració i les juntes d’accionistes és suficient per considerar que una empresa té la seu social en una ciutat determinada. Així ho afirma una sentència del jutjat mercantil número 3 de Madrid, la primera que analitza la legalitat de la fuga de seus socials que es va produir després de l’1 d’Octubre, segons ha pogut saber l’ARA.

Just a l’hora prevista per al col·loqui, plovia a les portes del Cercle d’Economia. L’entitat ressuscitava la seva exitosa sèrie de conferències Capitans d’Indústria, però semblava difícil que l’acte superés el prodigi meteorològic després de mesos de sequera. Però contra tot pronòstic, una setantena d’assistents ha pogut presenciar fenòmens encara més sorprenents durant l’hora i mitja que ha durat la trobada. 

“Aquest dissabte s’ha fet públic que la Fundació La Caixa i el seu hòlding industrial, Criteria, també desplacen el seu domicili fiscal. En aquest cas, se’n van a Palma”. Així explicava l’ARA una de les notícies econòmiques de la dècada. Era el dissabte 7 d’octubre del 2017 i a Catalunya seguia ben viva la commoció per la violència policial durant la votació de l’1-O. Aquella setmana hi havia hagut una vaga general, el controvertit discurs del Rei i, de sobte, el conflicte polític es tornava econòmic.

Comença a ser l’hora que tornin les empreses que van traslladar la seva seu social després de l’1 d’octubre del 2017. Així ho creu Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, que ha assegurat que el nou escenari polític i institucional permet aquest retorn. Així ho ha explicat durant la seva participació a la reunió anual del Cercle d’Economia que se celebra aquesta setmana a Barcelona, en la qual els indults als presos polítics s’han convertit en un dels temes recurrents de debat.

En els últims anys la informació econòmica s’ha vist impregnada d’un intens aroma polític que ha arribat a l’extrem que gairebé qualsevol notícia sobre empreses es pot llegir també des d’aquesta òptica. Les finances en són, potser, el millor exemple. La decisió del Banc Sabadell i de CaixaBank d’endur-se les seves seus socials de Catalunya després de l’1-O (en una decisió que, com l’ARA va desvelar, va comptar amb pressions coordinades de la Moncloa, la Casa Reial i grans empreses públiques que en van retirar dipòsits) ha fet que, des d’aquell any, de vegades es qüestioni la catalanitat de totes dues entitats.

Jordi Molins ha entrat al consell d’administració de Ciments Molins, la companyia familiar que porta el seu cognom, segons va informar la cimentera en una notificació a la CNMV, el regulador de la borsa. El nou conseller ha sigut molt crític amb la gestió de la companyia en els últims temps.

Ha plogut bastant des que el 2012 Andreu Mas-Colell va defensar que la comissió de caixes d'estalvi del Parlament de Catalunya no fes venir els presidents de CaixaBank i el Banc Sabadell. “Anem amb compte a l'hora de posar el dit a l'ull a empreses privades amb seu a Catalunya –va dir l'aleshores conseller d'Economia–, perquè pot ser que un dia aquestes empreses decideixin posar-se on el Parlament no els posi el dit a l'ull”. La cambra catalana va decidir llavors no citar ni Isidre Fainé ni Josep Oliu, però, vuit anys després i amb les seus dels dos bancs ja lluny de Catalunya, els dos banquers finalment sí que hi han passat. En aquest cas per explicar, precisament, per què van traslladar la seu social al País Valencià després de l'1 d'Octubre i sobre les pressions que van rebre aquells dies.

“Decebedora, desoladora, frustrant”. Amb aquestes paraules ha qualificat aquest vespre Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, la inversió en infraestructures que ha fet l’Estat a Catalunya en els últims anys. “El dèficit d’inversió és de 28.000 milions d’euros”, ha dit Sánchez Llibre, recordant un estudi de la patronal que presideix. Ho ha fet en presència de la ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño.

La divisió a Ciments Molins pel trasllat de la seu social l'octubre del 2017 ha pujat de nivell. Després de veure com la direcció de la companyia, una de les principals empreses familiars de Catalunya, ignorava repetidament les seves peticions de reconsiderar el canvi de domicili, un grup d'accionistes –tots ells membres de la família Molins– han decidit portar el cas als tribunals, segons ha pogut saber l'ARA.

Un total de 5.454 empreses han portat la seva seu social fora de Catalunya des de finals del 2017 –coincidint amb la consulta independentista convocada per la Generalitat l'1 d'octubre– fins al primer semestre d'aquest any, segons les dades del Col·legi de Registradors d'Espanya. Aquests trasllats, però, sovint no han estat reals tal com va recollir l'ARA la setmana passada. Al costat contrari, des del quart trimestre del 2017 fins ara, 1.374 empreses han traslladat la seva seu social a Catalunya. Amb aquestes xifres, Catalunya presenta un saldo negatiu superior a les 4.000 empreses, fet que la situa al capdavant de les comunitats autònomes per pèrdua de companyies.

Aquests dies fa dos anys que es va iniciar una inesperadament gran fuga de seus socials que van abandonar Catalunya per ubicar-se a altres territoris d’Espanya. La possibilitat que els bancs traslladessin la seu en funció del que passés en el Procés sobiranista ja feia temps que es comentava en veu baixa en determinats passadissos i despatxos. Ara bé, quan va passar (no oblidem que l’Estat hi va jugar el seu paper fent una retirada massiva de milers de milions en dipòsits), l’impacte va ser tan gran que moltes empreses es van espantar i van seguir els seus passos. En aquests dos anys he parlat amb nombroses empreses que van traslladar el domicili social, i moltes de les que no estaven a l’Íbex-35 reconeixen que la sortida dels bancs va ser decisiva perquè ells també decidissin fer el pas. Es van espantar en veure la fuga de les entitats financeres i van fer les maletes. L’efecte bola de neu va existir.

"Els trasllats de seus socials no han tingut translació en llocs de treball, en termes productius i empresarials". Aquesta frase és una de les conclusions de l'anàlisi que el departament d'Empresa i Coneixement ha fet de la fuga d'empreses que es va produir arran dels fets de l'octubre de l'any passat a Catalunya, després de la celebració del referèndum d'independència. Segons el document, des d'aquell moment han marxat 3.700 empreses del Principat, d'acord amb dades de l'INE. La facturació d'aquestes empreses suma uns 100.000 milions d'euros, tot i que el canvi de domicilis socials i fiscals no ha anat acompanyat de la deslocalització dels centres operatius.

Amb 82 anys, Francesc Cabana segueix en actiu, atrafegat a la quarta planta de la seu de l’Enciclopèdia Catalana. Hi ocupa un ampli espai carregat de llibres, documents i diaris antics i mostra, orgullós, el seu últim projecte: una biografia de Francesc Moragas, fundador de La Caixa, que li ha encarregat la Fundació de l’entitat. Cabana és potser la memòria més llarga del món de l’empresa catalana i, tot i que no vol acarnissar-s’hi, no amaga el desengany amb els canvis de seu de moltes empreses catalanes en els últims dies.