Va haver-hi una concentració de therians a l’Arc de Triomf de Barcelona. Fa un mes no sabíem què volia dir aquesta paraula i ara ja la coneixem tots. Gent que “se sent” animal, ja sigui gos, cavall o gat (els més triats). És a dir, normalment se senten mamífers i rèptils. Poques vegades insecte. No hi ha therians mosca o poll. La paraula és un neologisme que, com totes les coses que cal legitimar i perpetuar, ve del grec. Therianthropia ve de therion (animal) i anthropos (humà).

La pregunta recurrent d’aquests darrers dies entre amics, coneguts i saludats ha estat inequívoca: “Què en penses dels therians?” Una pregunta impregnada d’inquietud i d’una necessitat gairebé urgent de confirmar la sospita que, com a humanitat, ens n'estem anant pel pedregar. La trobada de la comunitat el 21 de febrer a l’Arc de Triomf de Barcelona va elevar la qüestió a categoria d’amenaça col·lectiva quan, en realitat, no va ser res més que una concentració d’adolescents curiosos. L’episodi es va viure com una jornada de caça major, amb l’objectiu implícit de capturar algun d’aquests suposats espècimens per alimentar les xarxes. I de therians, ni rastre.

És possible que no hi hagués tanta expectació al passeig Lluís Companys de Barcelona des d'aquell 10 d'octubre del 2017 en què el Parlament va proclamar la independència de Catalunya i després la va deixar en suspensió. Aquest dissabte el suposat motiu darrere la trobada és una pretesa concentració de therians –joves que s'identifiquen i actuen com animals– a Arc de Triomf. Com aleshores, avui la sensació majoritària entre els milers d'assistents acaba sent també que algú els ha donat gat per llebre.