El ceramista Antoni Cumella (1913-1985) és recordat com a "enèrgic, impulsiu i emprenedor". Tenia clar que volia ser artista des que era un adolescent. També per la seva lleialtat. El crític Alexandre Cirici Pellicer el definia com un home "d'aquell tipus que Cèsar volia al seu voltant per evitar la presència de traïdors", "lúcid, constant, obstinat, fidel". I el crític André Barey assegurava que calia visitar-lo al seu taller per poder ser testimoni de com buscava "un dolorós equilibri entre el món exterior i el seu". "L'important per a Cumella és el fet de confrontar amb l'essencial, rebutjar el conformisme i la frivolitat, no canviar mai la forma sense haver considerat profundament el fons", deia Barey.