Amb vista a les eleccions regionals del març, el canceller alemany, el conservador Friedrich Merz, cerca la millor fórmula per combatre l'extrema dreta, a la qual considera des de fa temps un “rival dur” i probablement el “màxim rival” polític del seu partit. El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha rebutjat de manera clara qualsevol cooperació del seu partit amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el principal partit de l'oposició, tot i que algunes veus conservadores han plantejat en els últims mesos la possibilitat d'obrir-se pròximament a alguna forma de cooperació amb l'extrema dreta.

El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha refundat les seves joventuts en un intent de rentar la seva imatge de cara a les eleccions regionals del 2026. La líder d'extrema dreta Alice Weidel va subratllar que Generació Alemanya –el nom de les noves joventuts de l'AfD– serà “el planter de talents” del partit. Encara que es va fundar fa només una setmana, l'organització juvenil ja està en el punt de mira de l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV), els serveis d'intel·ligència del ministeri de l'Interior alemany.

Tres vegades en la història els cancellers de la República Federal d’Alemanya han pres decisions estratègiques que han obert la porta a un futur millor per a Europa. Avui no s’obre només una oportunitat per a un quart moment històric, sinó que també el necessitem amb urgència. Si el nou govern de coalició del país dirigit per Friedrich Merz sap aprofitar l’ocasió que li ofereix aquesta crisi, tant Alemanya com Europa tiraran endavant. Si no, a finals de la dècada del 2020 l’una i l’altra hauran retrocedit més i més de pressa del que gairebé tots nosaltres ens hauríem imaginat en els nostres pitjors malsons fins i tot fa unes setmanes.

Quan va esclatar la crisi financera mundial, una jove economista alemanya estava preparant la seva tesi doctoral mentre vivia a la Xina. Va treballar al Banc de la Xina i havia après fluidament el mandarí. Pocs anys després, en tornar a Alemanya va ingressar a l’AfD. Ara Alice Weidel és la candidata del partit d’extrema dreta a les pròximes eleccions alemanyes.

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha irromput aquest dimecres en la campanya electoral alemanya donant el seu suport a Alice Weidel, la líder del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que va segon a les enquestes d'intenció de vot per a les eleccions alemanyes del 23 de febrer. Orbán considera que la líder ultradretana és "el futur d'Alemanya". "Tots els punts del programa de l'AfD beneficien Hongria, sobretot per la qüestió migratòria", ha dit Orbán en una conferència de premsa conjunta amb AfD celebrada a Budapest.

La setmana passada PP i Vox s'aliaven, sense èxit, amb Aliança Catalana al Parlament per intentar tancar les mesquites a Catalunya. El partit de Sílvia Orriols acceptava fins i tot algunes esmenes de Vox, com la incorporació dels cossos de seguretat espanyols en el protocol de prevenció del terrorisme.  No era el primer cop que Vox i Aliança coincidien en una votació. Tot i les divergències en l'àmbit nacional, ambdues formacions van de bracet amb les propostes relacionades amb el control de la immigració a la cambra catalana. També ho podrien fer a Europa.

En una iniciativa que hauria de ser normal però que per desgràcia no ho és tant, els responsables de les principals empreses alemanyes –entre les quals hi ha Mercedes-Benz, Siemens i Deutsche Bank– han fet una crida a la població perquè no votin formacions extremistes com Alternativa per a Alemanya, que és la segona en intenció de vot segons les enquestes. “Veiem una erosió dels nostres valors democràtics i socioeconòmics. Hem arribat a un punt crític, o fins i tot l'hem superat”, ha afirmat Roland Busch, president de Siemens, que ha advertit contra “l'augment massiu” de posicions xenòfobes en la campanya electoral.

Passejant per Barcelona, Roma, Nova York o Singapur veiem els mateixos restaurants i les mateixes botigues de roba i si hi entrem, trobarem la mateixa oferta, siguem on siguem. El model de les franquícies permet un creixement expansiu que es basa a clonar la marca i els productes que ofereix perquè els clients ho puguin reconèixer fàcilment. Ara sembla que aquest concepte també s’està extrapolant en el terreny de la política i en l’agenda mediàtica.

Si no ho van fer, els recomano que llegeixin l'article que Ignasi Aragay va dedicar a la política Alice Weidel, líder del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya. El text il·lustra a la perfecció els temps confusos que vivim a través del retrat d'un personatge molt difícil d'encabir en l'esquema habitual dreta/esquerra. Weidel és lesbiana, i la seva parella és una dona de Sri Lanka amb un aspecte físic que a la racista Alemanya de la dècada del 1930 li hauria impedit ser una ciutadana de ple dret. Tenen dos fills. Les opinions favorables als jueus de Weidel tampoc haurien estat gaire populars en aquella època. Val a dir, però, que la qüestió de l'homosexualitat, que Weidel utilitza com a parapet contra els seus crítics, té aquí un recorregut més complex. Ernst Röhm (1887-1934) és un personatge avui gairebé oblidat, malgrat que en el seu moment va contribuir a l'ascens del nacionalsocialisme d'una manera directa, ni més ni menys que com a cap suprem de les SA (les tropes d'assalt paramilitars dels nazis). Röhm era obertament homosexual i alguns dels dirigents d'aquesta organització, reclutats i promocionats per ell mateix, també. No defensava la legalització de l'homosexualitat en nom de la igualtat de drets entre les persones, ni res per l'estil, sinó que esgrimia un discurs basat sobretot en versions –diguem-ne– Reader's Digest de Nietzsche ("superar la vella moral judeocristiana", etc.). Aquestes idees van entrar en declivi després de la guerra, però van ser recuperades a la dècada del 1970 per mitjà d'una altra fraseologia. Sigui com sigui, Hitler va acabar ordenant l'assassinat de Röhm el 1934, el desmantellament de les SA i la persecució dels homes homosexuals, molts dels quals van acabar internats en camps de concentració.

“Les fronteres d’Alemanya estan tancades”, cridava la líder del partit neonazi Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, al congrés d’aquesta formació a la ciutat de Riesa, a Saxònia, on ha estat escollida candidata a cancellera a les eleccions del proper 23 de febrer. He escrit “neonazi”: que Weidel (de qui teniu un molt bon perfil en aquest article d’Ignasi Aragay) hagi tingut l’ocurrència de titllar Hitler de comunista en una conversa amb Elon Musk, no treu que a molts dels seguidors d’AfD, i també dels seus dirigents, els entusiasmin les esvàstiques, les salutacions a la romana i la imatgeria nazi. Posats a dir, penso, com Rob Riemen, que no és dolent anomenar feixistes als feixistes, per molt que es disfressin d’altres ideologies o que mirin de desvirtuar-ne, tergiversar-ne o capgirar-ne el sentit. És obvi que els feixismes d’avui no es corresponen fil per randa amb els feixismes històrics, però en són, sens dubte, la versió actualitzada, i en el llenguatge comú paraules com feixista, neofeixista, neonazi o, simplement, fatxa són vàlides perquè tots sapiguem a qui i a què ens referim.

Preparem-nos per a les altes radiacions de mentides, desinformació i confusió a què serem exposats. La líder d’Alterntiva per a Alemanya, Alice Weidel, ha dit a Elon Musk que “Hitler era comunista”. Que Hitler matés comunistes (entre d’altres) deu ser un detall menor. L’argument que va fer servir és que Hitler va nacionalitzar empreses. Doncs igual que Franco, que va crear un monopolístic entramat d’empreses públiques, perquè els totalitarismes es toquen i, en canvi, aquesta política, no va convertir en comunista el dictador espanyol, com és públic i notori.

Com Javier Milei, Alice Weidel, líder del partit Alternativa per Alemanya (AfD), es declara "conservadora llibertària" i és una furibunda anti-Estat. Equipara la cosa pública directament a socialisme i comunisme. Ayuso i Abascal fan el mateix. En el cap de Weidel, tots els enemics són comunistes. Hi inclou des d’Angela Merkel fins a Hitler. Sí, ho heu llegit bé: Hitler comunista (el mateix Hitler que va matar milers de comunistes als camps d'extermini). Així es reescriu la història. Ara ho repetirà fins a l'avorriment i l’altaveu Musk s’encarregarà d’expandir-ho. Esperem que l'esperpent no arribi a Abascal desmarcant-se un dia de Franco titllant-lo també de comunista.

La setmana passada, el propietari de la xarxa social X (que molts encara anomenarem Twitter almenys un any més) i mà dreta de Donald Trump, el magnat Elon Musk, va fer públic el seu suport explícit al partit neonazi Alternativa per Alemanya (AfD). “Només AfD pot salvar Alemanya”, va escriure Musk, a qui durant la campanya electoral americana li agradava presentar-se als mítings com “un MAGA del costat fosc”. Unes hores més tard va tenir lloc l'atemptat de Magdeburg, en què un atacant va envestir la multitud a un mercat de Nadal, amb un resultat de cinc morts (quatre dones i un infant de nou anys) i més de dos-cents ferits. No es pot dir que existeixi cap relació causal entre un fet i l'altre perquè no hi ha cap indici ni prova que sigui així. Però si, pel motiu que fos, a la mena de dreta que s'està fent hegemònica a tot Occident li interessés d'establir aquest lligam, l'establirien sense cap problema. Els indicis, les proves, la lògica i la realitat mateixa són irrellevants per a Trump, Musk i els seus nombrosos deixebles d'arreu del món. L'única cosa que realment els interessa és fer prevaldre la seva veritat, encara que aquesta veritat sigui falsa, i suposo que ja s'entén l'oxímoron.

Alemanya es troba en estat de xoc. Dimarts, el Tagesschau de la pública ARD obria a les 20 h amb la notícia de possibles acomiadaments massius a Volkswagen. No es descarta el tancament d’alguna fàbrica. Dimecres, la portada del conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung parlava de la “feblesa general” del sistema alemany com a hub econòmic i industrial. “Cal entendre” l’anunci de VW com a “senyal d’alarma” de fins on ha arribat l’empitjorament del país com a seu productiva, reblava Reinhard Bingener. VW segueix sent en part pública, gràcies a la participació del Land de la Baixa Saxònia, governat per l’SPD d’Olaf Scholz i els Verds, dos dels tres partits de la coalició de Govern federal a Berlín, tots tres castigats massivament pels electors a les recents eleccions a Turíngia i Saxònia. 

Per motius més que coneguts, una victòria electoral de l'extrema dreta a Alemanya no és igual que una victòria electoral de l'extrema dreta a qualsevol altre país. Fins i tot en aquells països que també van sofrir dictadures feixistes, com Itàlia o Espanya, el domini aclaparador de l'extrema dreta (a Itàlia governen els Germans d'Itàlia de Georgia Meloni, i a Espanya, l'extrema dreta condiciona l'escena política, els poders de l'estat i bona part de la premsa) no té el mateix impacte que una victòria d'Alternativa per a Alemanya (AfD), encara que sigui a un Parlament regional. Això és perquè Alemanya, senzillament, és Europa, mentre que, sobre Espanya i Itàlia, encara hi ha sectors que es pregunten si se l'havia de deixar entrar a la Unió Europea en peu d'igualtat amb els altres estats membres. Són els mateixos sectors que solien referir-se als països del sud –Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya– amb l'acròstic PIGS, porcs.

El terra estava glaçat quan la meva parella, el meu fill i jo ens encaminàvem cap al centre de Berlín fa dos diumenges. Tot i això, quan ens vam afegir a les aproximadament 100.000 persones que s’havien reunit allà per protestar contra l’extrema dreta, vam sentir escalfor, tant en sentit literal com el metafòric. La massa de cossos humans creava un microclima que va fer suportable estar-nos a l’aire lliure en la foscor gelada de Berlín durant un parell d’hores. I també va ser reconfortant veure tota aquella gent que venia a defensar la nostra democràcia.

Al novembre, quan començaven a pujar els contagis de covid-19, milers de persones es van concentrar a Berlín per protestar contra les restriccions. Entre els partidaris de les teories de la conspiració i els extremistes hi havia diversos parlamentaris del principal partit de l'oposició, Alternativa per a Alemanya, d’extrema dreta i contrari a la immigració.

El diputat i líder a Bremen del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), Frank Magnitz, ha quedat ferit greu després d'un atac en què han participat diverses persones. Segons ha explicat el partit en un comunicat, Magnitz va ser colpejat amb una biga de fusta fins que el van "deixar a terra inconscient i van continuar donant-li puntades de peu al cap". La formació ultradretana ha aclarit que el diputat "ha sobreviscut gràcies a la valenta intervenció d'un obrer".

La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) ha punxat aquest diumenge en el seu intent de congregar milers de persones i ha hagut de veure com diversos moviments contraris a la seva ideologia xenòfoba i racista han superat de llarg el seu poder de convocatòria als carrers de Berlín.