Per a Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926-2011), l’art era com "un petit miracle", tal com va dir ella mateixa. “No saps què passa, però allò s’ha fet. Inclús quan fa un temps que ho mires, dius: «Com ho he fet, això?» Ni t’ho pots explicar”, explicava Muñoz, que aquest dilluns hauria fet cent anys. Després de dècades en un cert oblit –Catalunya és un país amb una memòria molt curta amb els seus artistes–, va tornar a la primera plana quan el MoMA de Nova York va comprar tres obres seves el 2018. Aquest fet la va consolidar com una de les figures clau de l’art tèxtil de la segona meitat del segle XX i com una pionera que va eixamplar-ne els límits amb unes escultures que transformem l’espai on es troben i que plantegen una experiència sensorial.