Quan anava a escola, X era la incògnita a aïllar. Llavors en dèiem “despejar”, perquè el que era una veritable incògnita escolar era el català! La X d’ara ja no és aquella incògnita que calia trobar en l’equació d’àlgebra. La comencem a conèixer prou bé. Potser no se’n sap tot, perquè els algorismes que la guien són complexos i no són fàcils de desentrellar. Com tampoc no ho és l’ànima humana! Però sí que sabem què pretenen: que ens hi enganxem, que en depenguem, que ens irritin i que hi reaccionem. I per aconseguir tot això, fan que X estigui entrenada per donar-nos la raó o per provocar una resposta si ens la discuteixen. Els algorismes d'X semblen establir la moral polaritzada del nostre temps.