A Joana Biarnés (Terrassa, 1935 - Viladecavalls, 2018) se la recorda, entre moltes altres coses, pels seus reportatges fotogràfics socials i de denúncia. El cert, però, és que aquesta pionera insubornable del fotoperiodisme també va endinsar-se en altres mons, entre els quals el de la moda, les tendències, el glamur i les passarel·les. De fet, també va ser pionera, com a dona, pel que fa a la fotografia d'aquest sector.

Si preguntem al gran públic el nom de quatre fotògrafs que van retratar la Barcelona del segle passat, serà ben fàcil que apareguin els nostres clàssics: Català-Roca, Miserachs, Centelles i Maspons. O potser seran Brangulí, Colom, Masats i Pomés. Però segur que no seran Margaret Michaelis, Montserrat Vidal i Barraquer, Anna Turbau ni Carme Garcia Padrosa. Totes les imatges icòniques de la Barcelona d’època, aquelles fotos en blanc i negre que han configurat l’imaginari col·lectiu, les van disparar homes. No hi havia dones amb càmera de retratar? Avui és evident que sí, i que la seva obra va quedar amagada o bandejada per context sociopolític poc favorable, sobretot durant el franquisme. La historiadora Isabel Segura ha rastrejat els arxius i recull en un llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona i La Fábrica l’obra extraordinària i poc coneguda de 21 dones que van retratar Barcelona des del 1932 fins al 1990.

Entrar en una sala de 1.000 metres quadrats i plantar-se a la Barcelona dels anys 60 ja és possible, gràcies a la tecnologia però sobretot a les espectaculars imatges que van fer sis fotògrafs que van saber captar la vida que corria pels carrers de la ciutat. Barcelona. Memòria fotogràfica, la nova experiència immersiva del Centre d'Arts Digitals de Barcelona Ideal, que es podrà veure fins Nadal, és pràcticament una expedició física i emocional. A la sala immersiva les imatges ho embolcallen tot, i abunden els rostres famosos però també ciutadans anònims que es mouen per tots els racons de la ciutat.

A la casa Dior de París es van treure Massiel del damunt sense gaires miraments mentre buscava desesperadament “el vestit” per actuar a Eurovisió l’any 1968. L’anècdota l’explica Josep Casamartina i Parassols, comissari de l’exposició Joana Biarnés, moda a peu de carrer, mentre fa una visita guiada a les 88 fotografies de la mostra, moltes inèdites, de la fotògrafa nascuda a Terrassa el 1935 i que va morir el desembre de l’any passat. L’exposició es podrà veure al Centre d’Art de Tarragona fins al 22 de desembre.

Quan a Joana Biarnés (Terrassa, 1935 - Viladecavalls, 2018) li van tombar un reportatge d’un supervivent de càncer perquè li van dir que venien més els Flores vestits de Reis de l’Orient es va vendre l’equip de fotografia. El sensacionalisme no feia per a ella. Va trencar amb la seva vida anterior i se’n va anar a Eivissa, on va obrir un restaurant amb el seu marit. Eren els anys 80 i deixava enrere trenta anys de feina i una lluita diària per demostrar que ho podia fer tan bé o millor que els seus companys fotògrafs. Biarnés, que va morir dimecres als 83 anys, va ser la primera “dona fotògraf” que va posar els peus a la redacció d’un diari espanyol: el vespertí madrileny Pueblo. No li agradava que li diguessin fotògrafa, preferia dona fotògraf perquè explicava que era una dona que havia envaït un terreny dominat pels homes. Va fer reportatge social i de denúncia i va aconseguir molta proximitat amb molts dels famosos a qui va fotografiar. Tanmateix, va anar de ben poc que no caigués en l’oblit perquè ni ella mateixa era conscient del valor de la seva obra. De fet, s’havia comprat una màquina trituradora per desfer-se de totes aquelles fotografies que tenia guardades en caixes i que, segons ella, ocupaven massa espai. Afortunadament, la van dissuadir a temps de destruir-les.

D’acord o no amb el paper que li va imposar la societat en un temps de dictadura, la Juanita, com se la coneixia, va fer ús de tot allò que hauria limitat la seva capacitat creativa i professional per impulsar-se com a fotògrafa, única llavors en la seva espècie. Si altres patien les limitacions d’una societat patriarcal repressora, Joana Biarnés va ignorar els impediments i va fer-li la promesa al seu pare d’ascendir a la professió masculina per antonomàsia: reportera de futbol.

La fotoperiodista Joana Biarnés (Terrassa, 1935) ha mort aquest dimecres als 83 anys com a conseqüència d'una complicació sobtada de la seva salut que, hores més tard, va derivar en dues aturades cardíaques. Considerada la primera dona fotoperiodista de l’Estat i amb 30 anys d'intensa trajectòria, Biarnés va ser autora d'una obra extraordinària i pràcticament desconeguda fins que va ser reivindicada els últims anys: el 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i també van dedicar-li documentals i exposicions. Biarnés va fotografiar al llarg de la seva carrera moltes personalitats com Dalí i els Beatles guanyant-se la confiança dels famosos o penetrant en el seu cercle més íntim amb audàcia. Les seves imatges tenien sempre un enfocament personal: "Volia que les meves fotos fossin diferents, que tinguessin un valor afegit que els homes d’aquella època no captaven”, explicava el 2016.

Joana Biarnés (Terrassa, 1935) va ser la primera dona fotògrafa que va posar els peus a la redacció d’un diari espanyol. Va ser al vespertí madrileny Pueblo, després que un dels redactors la descobrís a l’aeroport de Madrid quan tornava de cobrir un campionat de motos [el seu pare era fotògraf esportiu]. “Sortia molt envalentida, dominava la càmera i sabia el que havia de fer, però no sabia com em rebrien; quan arribava a un lloc em preguntaven on era el fotògraf i els havia de dir que era jo”, explica Biarnés. “He sigut valenta i la valentia m’ha portat a ser aquí, al Palau Robert”, diu orgullosa. En una de les sales del Palau Robert es pot veure l’exposició Joana Biarnés. A contracorrent, que recull moltes de les fotografies que va fer entre el 1963 i el 1973.