Avui dia, al mercat existeixen 35 milions de criptomonedes. Només en les últimes 24 hores se n’han creat 162.932. Totes elles s’anomenen altcoins i representen alternatives que van més enllà del bitcoin. En conjunt, el valor total del mercat de les criptomonedes –és a dir, el capital que la gent hi té invertit actualment– ascendeix a 1.902.400.000.000 euros. Molts zeros, oi? Per posar-ho en perspectiva, aquesta xifra és aproximadament un 10% superior al PIB (indicador que mesura la riquesa generada en un territori) d'Espanya. Fa 6 mesos, superava els 3 trilions d’euros.

"Donald Trump s'ha embutxacat 1.408.500.000 dòlars". D'aquesta manera titulava el seu editorial el diari The New York Times el 20 de gener, quan es complia el primer any del segon mandat de l'home que ha convertit la presidència en un negoci sense precedents. El rotatiu advertia que la xifra era una estimació a la baixa, elaborada només a partir de dades oficials. "Cap president en la història dels Estats Units ha fet servir la seva posició de poder per beneficiar-se tant com Trump", afegia un editor sènior a la revista Forbes. Les dades de la revista econòmica eren encara més curulles: Trump tenia al setembre una fortuna de 7.300 milions de dòlars, 3.000 milions més que l'any anterior en el mateix període.

Feien servir anuncis per adoptar o comprar cadells. Demanaven un primer pagament per l'animal i després, de mica en mica, anaven exigint noves transferències per vacunes, transport, xip, una gàbia... Quan s'acabava el reguitzell de pagaments s'esfumaven i el client no veia ni un pèl de l'animal de companyia que havia comprat. Aquesta era només una de les activitats fraudulentes a què es dedicava la xarxa criminal que la Guàrdia Civil ha desarticulat a Biscaia, al País Basc.

Els diners digitals, en un sentit estricte, ens acompanyen des de fa molt temps. Afortunadament, pagar, transferir o acumular diners és, en la majoria dels casos, un procés que ja no implica cap intercanvi físic –ni de monedes ni de bitllets–, ni tampoc l’ús d’instruments de pagament tradicionals com talons, xecs o pagarés. Tots han estat progressivament substituïts per càrrecs amb targeta, transferències i altres operacions reflectides només en anotacions comptables, sense moviment físic de diners.

Kevin Durant, un dels millors jugadors de bàsquet de la història, acaba de recuperar milions de dòlars en bitcoins, amb un valor multiplicat per 180 (sense proposar-s’ho) des que va fer la inversió. I per què parlem de “recuperar”? Doncs perquè havia perdut la contrasenya. Aquesta història no és única: milers de persones que entre el 2010 i el 2015 –quan el sistema de les criptomonedes encara no estava gaire desenvolupat– van adquirir-ne ja no poden accedir als seus fons.

CaixaBank llançarà durant l'any que ve una criptomoneda juntament amb vuit bancs europeus més. La nova moneda digital entrarà dins de la categoria dels stablecoins, que, a diferència del bitcoin i l'ether, entre altres, eviten la volatilitat i variabilitat al vincular-se a actius estables. En aquest cas, en el qual l'entitat financera d'origen català crea un consorci amb seu als Països Baixos juntament amb ING, Banca Segella, KBC, Danske Bank, DekaBank, UniCredit, SEB i Raiffeisen Bank, la referència serà l'euro. El pla preveu que entri en funcionament l'any que ve.

CaixaBank ha decidit sumar-se a uns altres vuit grans bancs europeus —ING, Banca Segella, KBC, Danske Bank, DekaBank, UniCredit, SEB i Raiffeisen Bank International— per crear una stablecoin vinculada a l'euro, dissenyada de conformitat amb el Reglament de Mercats de Criptoactius (MiCA) de la Unió Europea. La stablecoin és un tipus de criptomoneda dissenyada per minimitzar la volatilitat del seu valor –com passa amb criptoactius d'aquesta mena com el bitcoin–, lligant-lo a un actiu o diversos actius amb valor estable. En aquest cas es tracta de l'euro.

Nova mesura de política fiscal a la capital de l'Argentina. El govern de la ciutat de Buenos Aires ha anunciat que acceptarà criptomonedes per al pagament d'impostos locals, com ara tributs immobiliaris i patents de vehicles. "L'objectiu és que la ciutat sigui líder mundial en cripto", ha proclamat el cap de govern de la capital, Jorge Macri.

Margaret Thatcher va dir que el problema dels socialistes és que, al final, se'ls esgoten els diners aliens. Però què passa quan als banquers se'ls esgoten els diners aliens, com sembla que passarà aviat? Podem acabar en un altre desastre financer o innovar per servir l'interès públic d'una manera que Thatcher hauria anomenat socialista.

Les reunions de primavera del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial solen ser tranquil·les i oblidables. Però aquest any no ha estat així. Alguns presidents de bancs centrals van tornar a casa amb una sensació de por visceral. Per quin motiu? El fantasma del projecte de la llei GENIUS sobre stablecoins (criptomonedes estables), que avança cap a la seva aprovació al Congrés dels EUA després de l'ordre executiva del 6 de març del president Donald Trump, que estableix una reserva estratègica de criptomonedes.

Com diu Walt Whitman, “cada persona conté una multitud”. És per aquest motiu que comportar-se sempre de manera ètica és heroic. És un fenomen verificat: els valors ètics es desfan com un terròs de sucre quan entren dos valors o més en conflicte. Aquest procés comença per un canvi de perspectiva. Passem de l’ideal ètic a un objectiu més operatiu, aconseguir un resultat a curt termini. Es produeix una contradicció entre dos objectius, i el nostre cervell no ho pot gestionar bé. I s’acaba racionalitzant la tria amb pensaments del tipus “tothom ho fa”, “és molt poca cosa” o “és una excepció”, i ens quedem la mar de tranquils. Un exemple: un dia que tenim més pressa per arribar a un lloc (resultat operatiu) ens excusa per saltar-nos els semàfors en ambre (o directament en vermell) quan sabem que cal frenar.

El criptofiasco protagonitzat per Javier Milei ara fa unes setmanes ha tornat a exemplificar l'estreta relació que guarden l'extrema dreta –en especial, els anomenats anarcocapitalistes– i les criptomonedes. El president ultra de l'Argentina va promocionar la divisa digital $Libra tan bon punt es va llançar al mercat. Instants després de veure la llum, el seu valor es va inflar ràpidament per, tot d’una, desinflar-se sota mínims. L'operació va fer que milers de persones perdessin diners: concretament, s'estima que 44.000 seguidors del líder argentí podrien haver estat víctimes de l'operació, malgrat que Milei assegura que "tan sols" n'haurien estat 5.000. "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació?", es va justificar posteriorment en una entrevista.

La cultura cripto, impulsada en els últims anys a través de gurus, influencers i celebritats a les xarxes socials, va calant entre les finances personals dels europeus. Així ho constata l'últim informe publicat pel Banc Central Europeu (BCE), titulat Estudi de les actituds dels pagaments dels consumidors a l'eurozona, en què l'organisme confirma que el percentatge de ciutadans de l'eurozona que tenen criptoactius es va més que duplicar entre el 2022 i el 2024: va passar del 4% al 9%. El mateix ens considera que aquest nivell d'adopció és "força baix". Aquest és el mateix salt que es va produir a Espanya, on, segons l'enquesta de la institució, gairebé un de cada deu habitants ja s'ha introduït en aquest món.

El bitcoin està en màxims i els mitjans de comunicació en tornen a parlar. La combinació de tots dos factors porten a una lògica comuna: precaució. Per contra, l’inversor –sobretot el petit i novell– està en una situació d’eufòria que fa que compri actius en màxims. En el món de les finances tenim una màxima: compra barat i ven car. Doncs bé, quan hi ha emocions pel mig, sembla que mai veiem què és car i què no hem de comprar.

La victòria de Donald Trump té un regust de venjança, no només per a ell, sinó també per als criptobros i els seus actius preferits. Durant la nit de les eleccions, quan va quedar clar que Trump havia guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units, el preu del bitcoin, la criptomoneda més comercialitzada, va augmentar un 10%. L'11 de novembre, quan els republicans s'acostaven a prendre el control del Congrés, va assolir un rècord de 89.000 dòlars. Des de mitjans d'octubre ha pujat un 45%.

Worldcoin es va fer molt popular arreu d'Espanya fa alguns mesos per la seva estratègia de màrqueting: criptomonedes gratis a canvi de deixar-se escanejar l'iris. La idea va atraure milers d'usuaris i durant setmanes es podien veure cues quilomètriques als seus estands, situats en uns quants punts –la majoria en centres comercials– de moltes ciutats. Però ara aquesta empresa s'ha compromès de manera jurídicament vinculant amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a aturar l'activitat a l'Estat, almenys fins a finals d'any.

Sabíeu que actualment hi ha cotitzant més de 9.800 criptomonedes? Disposar-ne és ben senzill: només necessitem una wallet o cartera, de la mateixa manera que la necessitem per guardar-hi els euros. Les carteres poden ser fredes o calentes. Les primeres estan desconnectades d’internet i, per tant, no poden ser atacades. Però no us penseu que per això són plenament segures. S’han donat casos en què s’ha llençat a la paperera l'USB que guardava els codis i la persona hi tenia milions d’euros en bitcoins. Les segones depenen d’un intermediari connectat a la xarxa i, per sort, si oblidem la contrasenya la podrem restaurar.

El bitcoin, la més coneguda de les criptomonedes, torna a estar en màxims. Va superar els 73.000 dòlars a mitjans de març, encara que des de llavors ha reculat una mica. És irònic que aquesta nova alça de les criptomonedes coincideixi amb la sentència a vint-i-cinc anys de presó de Sam Bankman-Fried, el que va ser líder d'una de les principals empreses del sector. Assistim, doncs, a una nova espiral especulativa, potser provocada per les mateixes autoritats americanes, atès que han aprovat la comercialització de fons d'inversió basats en aquest tipus de productes.

Sam Bankman-Fried (SBF, com és també conegut), el jove multimilionari i cervell de la plataforma de criptomonedes FTX, ha estat sentenciat a 25 anys de presó aquest dijous pel jutjat de Nova York per robar 8.000 milions de dòlars als clients de l'empresa que va fundar i que va entrar en fallida la tardor del 2023. De fet, Bankman-Fried, considerat el rei de les criptomonedes malgrat només tenir 32 anys, ja va ser condemnat a set delictes per frau el novembre passat i s'enfrontava a una condemna màxima de 110 anys de presó, que al final seran 25. Es tracta d'un dels fraus financers més importants de la història dels Estats Units.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) mou fitxa davant del pagament de criptomonedes a canvi de l'escaneig de l'iris. Aquest organisme estatal ja havia alertat del risc de cedir dades tan sensibles i ara ha obligat l'empresa Worldcoin, que ja ha escanejat l'iris a milers de persones a Espanya, a aturar de manera cautelar la seva activitat a l'Estat.