El Tribunal Constitucional (TC) celebra aquesta pròxima setmana un ple en què decidirà sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara de Carles Puigdemont contra la no aplicació de l’amnistia per part del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. En la petició, el líder de Junts hi inclou que, com a mesura cautelar, el TC ordeni al jutge aixecar l’ordre de detenció en sòl espanyol que encara hi ha vigent.

Els Mossos d'Esquadra no van preveure la possibilitat que l'expresident Carles Puigdemont fugís després del seu discurs a l'Arc de Triomf el 8 d'agost de l'any passat. Ja ho van dir al Tribunal Suprem, i aquest dilluns l'aleshores cap del cos, Eduard Sallent, ha reiterat davant la jutgessa que el moviment de Puigdemont no estava entre les previsions de la policia. A més, segons apunten fonts judicials, Sallent ha admès que no pot descartar que els tres agents investigats per ajudar Puigdemont a fugir estiguessin al corrent dels detalls del dispositiu que intentava detenir-lo.

Ja de bon principi es va veure que el Tribunal Suprem posaria tots els obstacles possibles a l'aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont i la resta de principals dirigents independentistes durant l'1-O, però especialment a l'expresident. Això ha donat peu a una batalla judicial llarga i farragosa que aquest dilluns ha viscut un nou capítol a la sala d'apel·lacions del Suprem, on tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, juntament amb l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, han defensat que se li apliqui l'amnistia sense dilacions al considerar que no hi ha, tal com defensa el jutge Pablo Llarena, delicte de malversació pel mig. Boye, a més, ha defensat que la causa passi al TSJC i que siguin els jutges catalans els que decideixin.

El jutge Pablo Llarena torna a aquesta anàlisi com en els vells temps, i ho fa amb honors de portada:

Segurament era esperable, però no per això és menys greu. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no es creu els arguments que li van donar els Mossos per justificar el seu fracàs a l'hora de detenir Carles Puigdemont el dia 8 d'agost, quan l'expresident va protagonitzar un breu acte públic a l'Arc de Triomf, i remet l'informe policial als jutjats de Barcelona perquè investiguin si hi va haver delicte. D'alguna manera, Llarena dona per fet que hi va haver un conxorxa entre el govern de Pere Aragonès i Junts per evitar la detenció de Puigdemont, i burlar així la pretensió del jutge d'empresonar-lo. Però per fer una acusació tan greu caldrien proves que ara mateix no existeixen.

El magistrat Pablo Llarena qüestiona l'informe que li van lliurar els Mossos d'Esquadra sobre la fugida de l'expresident Carles Puigdemont el 8 d'agost durant el debat d'investidura de Salvador Illa i considera que se'l podria haver detingut. En la providència, l'instructor del Procés assegura que els informes que ha estudiat “no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial” hagués detingut el líder de Junts en el seu recorregut fins al lloc on es va unir a "aquesta aglomeració de persones que l'esperaven". Tampoc no era impossible, afegeix en un breu escrit de dues pàgines, "el seguiment i la detenció" de l'expresident, que té en vigor una ordre de cerca i captura en territori espanyol per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia. Però la seva opinió xoca de ple amb el parer de la Fiscalia, que s'oposa al fet que la justícia investigui l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del Parlament, Josep Rull, i la cúpula de Mossos per la fugida de Puigdemont, perquè no veu indicis que actuessin o impartissin ordres per impedir-ne la detenció. S'ha pronunciat en resposta a les querelles de Vox i Hazte Oír per aquest cas.

S'havia anat dilatant en el temps, però entrava dins dels càlculs de Carles Puigdemont que el jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, acabés negant-li definitivament l'amnistia. S'ha confirmat aquest dimarts, quan Llarena ha respost el recurs de l'expresident –ja li havia denegat l'amnistia l'1 de juliol– i no l'amnistiarà ni a ell ni als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. D'aquesta manera, el pròxim pas és que la sala que presideix Manuel Marchena resolgui els recursos d'apel·lació per, després, poder acudir en empara al Tribunal Constitucional.

Malgrat tot el temps transcorregut, pot sorprendre saber que el procés contra Carles Puigdemont encara és a les beceroles, fet que obre la possibilitat que s’ampliï la investigació a altres possibles actes no esbrinats encara i no coberts per la llei d’amnistia. Aquesta realitat feia que si tornava ara a Espanya –cosa que era incomprensible precisament per això– la condemna hagués pogut ser, en total, de més de 10 anys, que no és irrellevant per a algú de 61 anys. Per això, la tocata i fuga del 8 d’agost plantejava un risc jurídic immens, deixant de banda la seva rellevància política, si és que en tenia.

Els Mossos d'Esquadra reconeixen "errors" en el dispositiu del 8 d'agost que va mobilitzar 600 agents per detenir Carles Puigdemont a Barcelona i així ho han fet saber al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en l'informe que els va requerir el jutge instructor de la causa de l'1-O. Els agents no van preveure la possibilitat que l'expresident fugís de l'Arc de Triomf, on havia organitzat un acte polític a les 9 del matí, i per això, expliquen en el document avançat per El Confidencial i al qual ha tingut accés l'ARA, el dron que vigilava la zona no va posar el focus sobre Puigdemont sinó que va seguir la comitiva de persones que es dirigia cap al Parlament.

"Fins fa deu dies eren extraordinàries, el millor moment de la nostra història. S'havia recuperat el que s'havia perdut i estàvem millor que abans del 2017". Un càrrec destacat dels Mossos d'Esquadra resumeix així les relacions entre la policia catalana i el Tribunal Suprem abans que el 8 d'agost saltés tot pels aires amb la visita fugaç de Carles Puigdemont a Catalunya. Fonts del cos consultades per l'ARA admeten que estan expectants a la resposta que el jutge Pablo Llarena doni a l'informe que els Mossos li han d'entregar pròximament sobre el dispositiu que havien dissenyat per detenir l'expresident de la Generalitat en el seu retorn a Catalunya. "Veurem com respira", apunten.

Carles Puigdemont no s’arrisca. Després del retorn fugaç a Catalunya el dia del ple d’investidura de Salvador Illa amb destinació final a Waterloo –amb els Mossos anant de corcoll–, l’expresident de la Generalitat no ha reaparegut en un acte anunciat a la localitat nord-catalana de Prada de Conflent per a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) "per seguretat". S’ha limitat a enviar un vídeo gravat en què ha denunciat el "colpisme" del Tribunal Suprem. En aquesta ocasió no ha volgut prendre riscos, ja que ara no és eurodiputat, no té la immunitat per viatjar per tota la Unió Europea i el Suprem no li ha aplicat l’amnistia. Així, el magistrat Pablo Llarena podria reactivar una euroordre en qualsevol moment, tot i que encara no ho ha fet. Precisament, l’acte en què havia de prendre part ha denunciat el "colpisme judicial" contra l’amnistia, en el marc de la presentació del llibre de Damià del Clot Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial (Voliana Edicions, 2024), prologat per Puigdemont i per l’exdiputat juntaire Jaume Alonso-Cuevillas, que sí que hi ha assistit.

Han passat deu dies des que Carles Puigdemont deixava amb un pam de nas Pablo Llarena, que ja es fregava les mans davant l'alta probabilitat que l'expresident de la Generalitat fos detingut. I el magistrat instructor del Tribunal Suprem no ha mogut fitxa per capturar-lo: no ha activat l'euroordre malgrat constatar que, a diferència del que Puigdemont havia anunciat, l'exili no ha acabat i ha tornat a instal·lar-se a Waterloo indefinidament. L'escenari del retorn amb què confiava el jutge s'ha esvaït i ara la pilota és a la seva teulada.

Amb la polèmica pel dispositiu fallit dels Mossos per detenir l’expresident Carles Puigdemont encara oberta, el president de la Generalitat, Salvador Illa, escenificarà aquest dimecres el seu suport a la policia catalana en el seu primer acte com a cap de l’executiu. Illa estrena demà l’agenda presidencial amb una visita al complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell, on també es reunirà amb els sindicats. Hi anirà acompanyat de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, que té l’encàrrec de reconduir la crisi a la policia catalana de la mà del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a director de la policia. El nomenament encara no és oficial, però s’espera per als pròxims dies. 

Catalunya té nou president: Salvador Illa. És el tercer president socialista que dirigirà el govern català, després de Pasqual Maragall i José Montilla, però el primer que ho serà havent guanyat unes eleccions. Aquí tenim el primer motiu pel qual Illa és president, haver quedat primer. Tanmateix, aquest no constitueix el principal motiu de la seva elecció, com ho demostra el fet que altres dos socialistes, Pedro Sánchez i Jaume Collboni, són respectivament president i alcalde havent perdut les eleccions. La raó autèntica per la qual Illa ha sigut elegit 133è president de la Generalitat es basa en el fet que el tripartit sumava. Alguns ho vàrem advertir reiteradament: si el tripartit suma, es farà. I així ha estat. És una equació que no falla mai, excepte quan Esquerra Republicana pot ostentar la presidència, com ha succeït en aquests darrers anys, amb Pere Aragonès.

Un dia després del fugaç retorn de Carles Puigdemont a Catalunya, desaparegut després de la seva intervenció al faristol del passeig Lluís Companys de Barcelona, les mirades es dirigeixen als Mossos d'Esquadra per la incapacitat de detenir el líder de Junts. Entre elles, la del jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que és qui manté activa l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident de la Generalitat després de rebutjar aplicar-li la llei d'amnistia. Llarena estava preparat per activar-se tan bon punt Puigdemont fos detingut, una hipòtesi que a l'alt tribunal es donava per feta després de gairebé set anys de persecució per Europa amb l'anunciat retorn per a la investidura de Salvador Illa. Que s'hagi vist frustrada aquesta expectativa ha dut el magistrat a demanar explicacions al cos policial català i també al ministeri de l'Interior encapçalat per Fernando Grande-Marlaska. També el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha reclamat al comissari en cap del cos, Eduard Sallent, informació sobre l'operatiu d'ahir.

El 30 d'octubre del 2017, Carles Puigdemont, ja expresident de la Generalitat perquè s'havia aplicat l'article 155 de la Constitució, surt d'Espanya i es dirigeix a Brussel·les, on hi ha el Parlament i la majoria de les institucions que conformen la Unió Europea. S'instal·la a la localitat de Waterloo i es queda allà, dins de l'espai de llibertat, seguretat i justícia que constitueix un dels pilars que sostenen l'entramat democràtic que configura la UE. No ha estat mai un fugitiu.

L'oposició a la llei d'amnistia quan està en mans dels tribunals té noms i cognoms. Qui són els magistrats que signen les resolucions que posen traves a l'aplicació de la norma?

Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.

Un error groller de García-Castellón amb una cosa tan nímia com una pròrroga extemporània de la instrucció del cas Tsunami ha posat fi a una investigació delirant per terrorisme. Bona notícia. Però resten encara alguns fronts oberts. El lector potser recordarà que, en aquestes mateixes pàgines, vaig fer referència al fet que la guerra de guerrilles del Tribunal Suprem (TS) per no aplicar la llei d’amnistia podia topar amb un altre obstacle inesperat: la decisió dels magistrats de no plantejar cap qüestió prejudicial a escala europea –cosa que sí que farà l'Audiència Nacional en el cas dels CDR– i abocar tota la litigiositat en el mateix TS i després en el Tribunal Constitucional (TC), per dilatar i fer il·lusoris els beneficis de la norma o per evitar un nou correctiu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a la vista de com han hagut de retorçar el delicte de malversació: la independència de Catalunya hauria afectat els interessos de la UE perquè l'aportació econòmica d'Espanya als pressupostos comunitaris hauria disminuït. I això que la sentència del Procés deia que la independència era un “ensomni”, “un artifici enganyós creat per mobilitzar uns ciutadans que van creure estar assistint a l'acte històric de fundació de la república catalana”. 

Els quaranta-sis policies nacionals que estaven investigats per les agressions contra els ciutadans de l'1 d'octubre de 2017 sí que han estat amnistiats sense cap demora ni cap emperò. La llei preveu l'amnistia per als agents de policia que es trobessin en processos judicials pels fets d'aquell dia, tret d'aquells que haguessin comès “actes de tortura o tractes inhumans o degradants greus”. Inflar a cops de porra ciutadans indefensos al mig de la via pública, incloent-hi dones i homes majors, no es considera tortura, però sí que certament podria definir-se com un “tracte degradant greu”. Inhumà sens dubte, perquè la performance de l'agent de policia que apallissa un ciutadà es basa, precisament, en la deshumanització: la de la persona que rep l'agressió policial, que deixa de ser un ciutadà amb drets per convertir-se en un objectiu a abatre, i la de l'agent de policia mateix, que ja es presenta convenientment deshumanitzat al teatre d'operacions, amb el casc que li tapa la cara i el número que li substitueix el nom. La deshumanització és el requisit previ per administrar a algú altre un “tracte inhumà”, que pot arribar, o no, a la tortura.