Amb la decisió de dijous de la Junta Electoral Central (JEC) s’activa el procediment perquè la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, es quedi sense escó a la cambra catalana. Tal com va passar amb l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà –i abans amb el llavors president del Govern, Quim Torra–, ara la vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés, té la responsabilitat de traslladar a la JEC quines decisions prendrà arran de la condemna a Laura Borràs per prevaricació i falsedat documental. Si no li retira l’escó, el més previsible és que sigui directament la JEC qui ho faci en plena campanya de les eleccions municipals. Què passarà a partir de llavors? Si s'arriba a aquest escenari, s'iniciarà el procediment per escollir una nova presidència al Parlament, per a la qual ja hi ha noms sobre la taula, tot i que ben segur no estarà exempt de polèmica: "[Alba Vergés] Ja ha vulnerat els meus drets. Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament", va etzibar divendres Laura Borràs.

Marta Madrenas no optarà a la reelecció i tancarà l’etapa d’alcaldessa de Girona l’any que ve. No deixa la política, però, perquè és diputada al Parlament i acaba d’entrar a l’executiva de Junts.

"Estic molt forta, però vull ser honesta amb el que jo crec i amb el que he defensat i, per tant, no optaré a un tercer mandat". Amb aquestes paraules Marta Madrenas ha anunciat que no es tornarà a presentar com a alcaldable de JxCat a Girona. Aquest dilluns ha començat el procés de primàries al partit per escollir el pròxim cap de llista i feia dies que a la ciutat s'especulava sobre la seva continuïtat, després de sis anys al capdavant de l'Ajuntament. Finalment, ha estat la mateixa Madrenas qui ha exposat que volia complir el seu compromís de no continuar en el càrrec més enllà de dues legislatures, però ha recalcat que ella i el seu equip continuaran treballant fins a les eleccions municipals del 2023. Pel que fa al seu relleu, hi ha temps per presentar precandidatures fins aquest dijous. L'actual batlle ha subratllat que està segura que es presentarà alguna persona "potent" que "serà capaç de tirar endavant aquest projecte amb compromís i solvència".

L'alcaldessa de Girona i integrant del grup impulsor de Junts per Catalunya (JxCat), Marta Madrenas, sosté que si Carles Puigdemont "no ha de poder venir per ser president", "difícilment" podrà ser el candidat "clar, factible i real" del partit per a les pròximes eleccions. Madrenas subratlla que el lideratge de Puigdemont és "indiscutible" i assegura que va molt més enllà del nou partit: "Li és reconegut per l'àmplia majoria de catalans, i és un lideratge cada vegada més potent, més solvent i més musculat". En una entrevista a l'ACN, l'alcaldessa ha afirmat que encara és aviat per començar a posar noms de candidats sobre la taula i assegura que "ni se'n parlarà" fins que el partit no esculli la direcció el 3 d'octubre.

Dos anys i mig després d'haver-se presentat a les eleccions, JxCat es constitueix aquest estiu com a partit. No ho farà, però, en un sol dia, sinó que el procés congressual començarà aquest 25 de juliol de manera telemàtica i no està previst que acabi fins el 3 d'octubre. Així ho han anunciat aquest dissabte la portaveu adjunta al Parlament i regidora a Barcelona, Elsa Artadi, i l'alcaldessa de Girona i també diputada, Marta Madrenas, en una roda de premsa per videoconferència que també ha servit per presentar el nou logo de la formació, Junts, i el nou color corporatiu, el verd clar.

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat avui la investigació contra l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va donar suport al referèndum de l'1-O. Se l’acusava de prevaricació, desobediència i altres delictes penals com per exemple malversació de diners públics. Ho ha fet públic la mateixa alcaldessa gironina a través del seu compte de Twitter. "Satisfeta perquè evidencia que el referèndum el vam fer entre tots, i és necessària l'absolució dels presos polítics. Trista perquè continua havent-hi polítics encausats", ha afirmat en un tuit Madrenas. En un principi era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas, però més endavant el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l'alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha realitzat aquest diumenge la seva primera visita oficial a Girona, on ha escrit en el llibre d'honor de la ciutat: "Avui, més que mai, record emocionat al nostre president Carles Puigdemont, exalcalde de Girona, a l'exili, com tants altres compatriotes". Avui fa un any que, l'endemà de la declaració d'independència, l'expresident rebia un bany de masses a la seva ciutat.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha registrat dues querelles presentades per Vox. La primera va dirigida contra l'alcaldessa de Girona i diputada de Junts per Catalunya, Marta Madrenas, pel canvi de nom de la plaça Constitució de Girona per plaça 1 d'Octubre. La querella es va presentar al juliol als jutjats de Girona, que se n'han inhibit al TSJC perquè Madrenas és aforada per la seva condició de diputada al Parlament.

Cinquè canvi a l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona en tres anys. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha acceptat la renúncia de la fins ara tinent d'alcalde i regidora d'Educació i Esports, Isabel Muradàs, després que l'Audiència Nacional l'hagi citat com a investigada pel cas del 3%, que investiga el presumpte finançament il·legal de l'antiga CDC. La substituirà Pep Pujols, actual director territorial d'Esports a Girona i que anava de número 21 a les llistes de CiU a les últimes municipals.

Després de setmanes de retrets mutus, el delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas s'havien de reunir el dia 24 de maig per tractar diversos temes pendents de la ciutat. Però aquest matí Millo ha enviat una carta per cancel·lar la trobada perquè considera que Madrenas la volia convertir en una "confrontació política".

El dijous 24 de maig. Aquesta és la data escollida pel delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo, per reunir-se amb l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, després de setmanes de retrets mutus. Encara no s'ha acordat, però, on se celebrarà –si a la Subdelegació, l'Ajuntament o en un altre espai– ni l'ordre del dia de la trobada; perquè s'està acabant d'acordar entre els gabinets de les dues institucions.

En plena negociació entre l’Ajuntament i el Girona per la concessió de Montilivi que acaba el pròxim 30 de juny, Marta Madrenas (Girona, 1967) conversa amb l’ARA -només sobre qüestions esportives- sobre la necessitat que les dues parts vagin de bracet amb un propòsit comú: que tothom continuï disfrutant veient com el club es fa gran a la ciutat que l’ha vist créixer.

El Partit Popular s'ha quedat en minoria a l'hora de defensar una moció que demanava la dimissió de l'alcaldessa, Marta Madrenas, per tenir una actitud "sectària" i "hooligan" segons la portaveu popular, Concepció Veray, que només ha comptat amb el suport dels dos regidors de Ciutadans. Així, el ple ha rebutjat la moció amb 18 vots en contra (CiU, ERC i la CUP), quatre abstencions (PSC) i tres vots a favor (dos de C's i un del PP).

Un gran crespó negre penja a la façana de l’Ajuntament de Girona perquè ningú s’oblidi que els Jordis i vuit membres del govern de la Generalitat destituïts pel govern de l’Estat són a la presó, i que cinc més són fora del país, entre ells el president Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2016. Al damunt de l’edifici, la bandera espanyola no hi oneja des del dia que al Parlament es va proclamar la República. Des de llavors, i en protesta per les consegüents mesures d’implacable repressió aplicades per l’Estat, Girona ha viscut nombroses manifestacions de protesta, algunes de les quals encapçalades, megàfon en mà, per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.