Un petit punt groc al pit dret es va deixar veure entre alguns dels assistents dels Globus d'Or. Si s'hi prestava més atenció el petit símbol resultava a ser un llaç groc. Actors com J. Smith-Cameron, de Succession; John Ortiz, d'American Fiction, i el president de Paramount Pictures i Nickelodeon, Brian Robbins, i la seva dona, Tracy Robbins, es van fotografiar a la catifa vermella amb el símbol que a Catalunya es vincula a la llibertat dels presos polítics exiliats. Però res més lluny d'això. El motiu pel qual alguns dels convidats duien aquest pin té una altra motivació social ben diferent.

Xavier Ros-Otón, el guardonat en la categoria de recerca científica 2019 que va pujar amb un llaç groc en el lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona, ha negat que la Casa del Rei hagi esborrat el distintiu pels presos en les imatges que ha difós.

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha negat a traduir al castellà el recurs que va presentar davant la Junta Electoral Central (JEC) després que l'òrgan electoral l'instés a retirar els símbols en suport dels presos polítics. L'àrbitre electoral va demanar dimecres a Torra que traduís el recurs al castellà, però el president de la Generalitat ha decidit enviar un escrit d'al·legacions en què argumenta que el català és una llengua oficial i que l'emparen l'Estatut d'Autonomia i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l'estat espanyol.

La Junta Electoral de Zona (JEZ) ha donat 48 hores a l'Ajuntament de Girona perquè despengi la pancarta de suport als presos independentistes de la façana del consistori. El requeriment arriba en resposta a les denúncies que s'han presentat que reclamen que es garanteixi la neutralitat davant les eleccions generals del 10-N. Entre aquestes denúncies, destaca la que va interposar Ciutadans, que ja ha portat davant la JEZ més d'una vintena d'ajuntaments de la demarcació.

Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, s'ha fet sentir mitjançant una carta llegida aquest dijous a Dublín, ciutat que acull la Plataforma Dublín 2019 de Defensors de Drets. Aquest és un esdeveniment biennal organitzat per l'ONG especialitzada en drets humans Front Line Defenders que ofereix l’oportunitat de reunir experts d’arreu del món. Personalitats com l'Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet; el relator especial de Nacions Unides per als Defensors dels DDHH, Michel Forst; i el ministre d'Afers Exteriors irlandès, Simon Coveney, han assistit a la cita.

La pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics" ja no penja de la façana de l’Ajuntament de Tarragona. L’equip de govern l’ha fet retirar aquest dijous a la tarda després que la Junta Electoral de Zona hagi desestimat el recurs de l’alcalde, Pau Ricomà, contra la resolució que n’ordenava la retirada.

L'Ajuntament de Berga ha decidit despenjar els símbols independentistes de la façana del consistori i acatar d'aquesta manera l'ordre de la Junta Electoral de Zona. En una decisió compartida amb la resta de forces independentistes i entitats sobiranistes, l'Ajuntament encapçalat per Montse Venturós ha acordat treure uns símbols que ja van causar la inhabilitació de l'alcaldessa l'any 2018.

El districte de les Corts, que té un regidor socialista i un president de Cs, ha retirat el llaç groc del seu balcó. "Avui guanyem en imparcialitat i qualitat democràtica", ha celebrat Cs a través de Twitter. La decisió, que no ha passat pel ple, ha agafat per sorpresa regidors d'altres formacions. Regidors com Jordi Castellana i Eva Baró, d'ERC, han criticat el gest: "No és qüestió de neutralitat, és qüestió de defensar drets i llibertats". El regidor d'aquest districte és el socialista Xavier Marcé que, en roda de premsa, ha explicat que la decisió s'ha pres tenint en compte que ahir entrava en vigor el reglament electoral i que després de les eleccions s'obrirà el debat per decidir si es torna a col·locar o no. Segons Marcé, ha sigut una decisió "freda" per ser "respectuosos" amb la normativa electoral. "El llaç portava mesos penjat i hi he conviscut perfectament,quan ha arribat la notificació d'alliberar la façana hem decidit treure'l", ha explicat el regidor socialista.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet un requeriment personal al president Quim Torra perquè retiri la pancarta amb un llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat. El TSJC va acceptar a tràmit la setmana passada el recurs contenciós de l'associació Impulso Ciudadano i va ordenar preventivament al president la retirada de la pancarta de suport als presos polítics. La resolució avançava que podria constituir un símbol "partidista", igual que l'estelada. "Quan es tracta de drets civils, socials i polítics no ens podem fer enrere", ha dit Torra a través de Twitter. Divendres el president de la Generalitat ja va avançar que recorrerien la mesura judicial perquè entén que és contrària a la "llibertat d'expressió".

Nou pols entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) enmig de la causa oberta contra el cap de l’executiu per desobediència. Després d’admetre a tràmit un recurs d’Impulso Ciudadano, el tribunal va ordenar divendres al president que retirés el llaç groc que llueix el balcó del Palau de la Generalitat en un termini de 48 hores. Una consigna que Torra ja va avançar que desoiria emparant-se en la llibertat d’opinió i expressió, a més d’anunciar que presentarà un recurs contra la decisió del TSJC, que encara no és ferma. “És una nova vulneració flagrant de drets”, va argumentar Torra a través d’un comunicat. També va afegir que el llaç groc representa un “clam majoritari de la societat catalana” i un “compromís democràtic del Govern amb les persones que pateixen repressió”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha considerat en una entrevista al mitjà digital 'Público' que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el vol inhabilitar "per raons ideològiques". Ho ha dit després que s'hagi sabut que el tribunal ha decidit finalment dur-lo a judici per la presumpta desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) en la qüestió de la pancarta a la façana de la Generalitat. Torra s'ha mostrat disposat a defensar "uns drets i unes llibertats" que són "universals".

El passat 15 de maig, el magistrat del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya Carlos Ramos va interrogar el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver mantingut els llaços grocs als edificis públics del Govern tot i l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC). Ara el jutge creu que ja té prou elements per prendre una decisió sobre el cas, i abans de fer-ho ha demanat a les acusacions i les defenses si volen demanar alguna prova més.

La data ja és oficial. El president de la Generalitat, Quim Torra, compareixerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el dia 15 de maig per declarar com a investigat per desobediència. La Fiscalia es va querellar contra Torra per mantenir els llaços grocs –i la resta de simbologia relacionada amb els presos polítics– al Palau de la Generalitat i a la resta d'edificis públics tot i l'ordre de la Junta Electoral Central. L'acusava de desobeir "deliberadament" el manament.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha acusat aquest dimecres a la sessió de control del Parlament els comuns de "falta de valentia" per haver retirat, al primer avís de la JEC, el llaç groc per reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats. Ja en precampanya electoral i l'endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li hagi notificat la querella per desobediència, el president de la Generalitat ha retret a l'alcaldessa, Ada Colau, que no hagi "defensat la llibertat d'expressió". Torra no va fer cas dels avisos de la Junta Electoral de retirar la pancarta dels presos polítics i exiliats, tot i que sí que la va retirar quan els Mossos d'Esquadra, actuant com a policia judicial, van instar a treure-la.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha posat la primera pedra del camí que pot acabar amb la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència. Tot i no entrar de ple en el fons dels plantejaments de la Fiscalia Superior de Catalunya, l’alt tribunal va decidir ahir acceptar a tràmit la querella presentada pel ministeri públic, que acusava Torra de desobeir “deliberadament, conscientment i de manera reiterada” les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), mantenint els llaços grocs als edificis que són titularitat del Govern o que presten un servei públic i substituint-los després per altres símbols relacionats amb els presos polítics.

L'alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, ha denunciat públicament a través de les xarxes que uns individus li van deixar davant la porta de casa una tassa de vàter plena de llaços grocs i una estelada dissabte la matinada amb la voluntat d'intimidar-lo. En un tuit, l'alcalde penja un vídeo de l'acció, que condemna com un acte d'"amenaces i coaccions".

La retirada 'in extremis' dels símbols relacionats amb els presos polítics als edificis públics de la Generalitat després de l'últim requeriment de la Junta Electoral Central (JEC) no ha evitat l'acció penal. Complint les ordres de la Fiscalia General de l'Estat, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha presentat una querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït "deliberadament i conscientment" la JEC mantenint els llaços grocs en els edificis institucionals.

"Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans". Aquest és el missatge que es pot llegir a la nova pancarta que, des de pocs minuts després de les 15.00 hores d'aquest divendres, penja de la façana del Palau de la Generalitat.