Fa poc que han arreglat la porta del lavabo de minusvàlids. Ha estat molt de temps trencada, perquè la va rebentar la policia quan va entrar a l'Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal l'1-O, convertit aquell dia en centre de votació. Betlem Cuesta feia només dues setmanes que hi treballava. L'endemà s'havia d'enfrontar a una aula amb alumnes de 13 i 14 anys, alguns dels quals havien estat davant els col·legis defensant la votació, mentre que altres aplaudien l'actuació policial.

El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

La policia de Memphis ha anunciat en un comunicat que desmantella la unitat Scorpion, a la qual pertanyien els agents acusats d'assassinar el jove Tyre Nichols, després d'una pallissa que va quedar enregistrada en les càmeres dels agents. Després de l'enèsim cas de violència policial als Estats Units, la unitat, formada per 50 agents i que tenia la funció de rebaixar els índexs de criminalitat en algunes zones més conflictives, quedarà "permanentment desactivada".

Arreu on hi ha societats humanes organitzades amb voluntat de ser netament representatives i, per tant, amb un mínim fonament democràtic, trobarem textos fundacionals amb frases grandiloqüents que parlen d'igualtat, de la dignitat de les persones, de llibertat. No vull banalitzar aquests textos. M'impressiona la força amb què emfasitzem allò que desitjo per a la humanitat.

La Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar aquest dijous al vespre una reforma policial coneguda com la llei George Floyd, que entre altres coses prohibeix les maniobres d'estrangulament per retenir detinguts, així com l'equipament militar per a la policia o els escorcolls sense ordre judicial, i estableix canvis per sancionar el comportament dels agents. La proposta de llei, però,s'ha aprovat amb els vots del Partit Demòcrata (i tres vots republicans) i no té gaires possibilitats de prosperar perquè el mateix president dels EUA, Donald Trump, ja ha anunciat que la vetarà.

Les grans corporacions creuen finalment que les vides dels negres importen. O almenys entenen que han de fer veure que creuen que les vides dels negres importen. De Microsoft i Peloton a la NFL –la mateixa lliga els equips de la qual van evitar fitxar Colin Kaepernick després de la seva protesta pacífica– han fet públics missatges meticulosament elaborats en què afirmen que estan compromesos amb la diversitat i la inclusió, que fan costat solidàriament als seus treballadors negres. Pots preguntar-li a Alexa, l'assistent virtual d'Amazon, si les vides dels negres importen, i et respondrà: “Les vides dels negres importen. Crec en la igualtat racial”.

El ministre de l’Interior francès, Christophe Castaner, ha anunciat aquest dilluns que la tècnica anomenada clau d’estrangulació es deixarà d’ensenyar a les escoles de policia del país com a mètode de detenció, arran de la polèmica suscitada als Estats Units per la mort per asfíxia de George Floyd a mans de la policia. Els agents tampoc es podran recolzar sobre el clatell ni el coll de l'arrestat per immobilitzar-lo. Per contra, el placatge ventral, una tècnica també molt criticada, continuarà vigent.

Nou membres de l'Ajuntament de Minneapolis, una majoria a prova de veto, es van comprometre diumenge a desmantellar el departament de policia de la ciutat on va morir George Floyd, un home negre desarmat, a mans d'un policia blanc, el cas que ha desfermat l'onada de protestes més gran en mig segle. Els representants del consistori s'han compromès a crear un nou sistema de seguretat pública en una ciutat on la policia ha estat acusada durant molt de temps de racisme.

"He vingut perquè estic molt emprenyada. Soc afrocatalana i he vingut molts cops a aquesta plaça. Soc filla de Barcelona, he estudiat aquí, soc infermera en un hospital. Són molts anys lluitant i estic cremada que em diguin: "Integra't, no n'hi ha per a tant". Aquí hi ha racisme com a tot arreu, som benvinguts mentre ens donen caritat, però quan reivindiquem els nostres drets ja no ho som tant. Els meus fills saben que han d'anar un pas per davant, perquè si a un blanc se li exigeix un 10, un negre ha de donar un 12", denunciava aquest migdia a la plaça Sant Jaume Maria Teresa Martínez Asumu. Milers de persones han omplert de gom a gom la plaça del centre de Barcelona en una protesta en el marc de l'onada de mobilitzacions antiracistes a tot el món arran de l'assassinat a mans de la policia de Georges Floyd a Minneapolis. Organitzada pel col·lectiu CNAAE (Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya), la protesta s'ha desenvolupat en un to reivindicatiu i s'hi han destacat els episodis de brutalitat policial contra persones negres o àrabs que s'han produït a Catalunya i Espanya.

"Vull que sapigueu que sou importants, que les vostres vides compten, els vostres somnis compten, i que quan torno a casa i miro les meves filles, i els meus nebots, veig un potencial il·limitat que mereix florir". Així s'ha adreçat l'expresident Barack Obama als joves afroamericans, en plena onada de protestes per l'assassinat de Georges Floyd quan un policia blanc de Minneapolis li va aixafar el coll amb el genoll durant més de vuit minuts.

En un comunicat conjunt, diferents entitats que apleguen els professionals del sector de la informació de Catalunya han exigit a la conselleria d'Interior de la Generalitat i al ministre d'Interior del govern espanyol que investiguin les agressions contra periodistes que cobrien les protestes de resposta a la sentència del judici de l'1-O. La suma de periodistes que han sigut víctimes d'agressions mentre feien la seva feina ascendeix fins als 65 professionals, segons indica l'últim recompte.

La premsa no ha quedat al marge de la violència que s'ha viscut en les protestes contra la sentència del Procés. La situació és caòtica i hi ha molts periodistes ferits. Segons el recompte fet per l'Observatori Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils, almenys 20 periodistes han estat ferits durant les protestes de la nit i matinada d'aquest divendres a Catalunya. Mèdia.cat ha comptabilitzat 14 periodistes ferits per la policia, un per manifestants d'extrema dreta i cinc més d'autoria indeterminada. En paral·lel, Albert Garcia, fotoperiodista d'El País, va ser detingut per la Policia Nacional mentre cobria els aldarulls de divendres i ha estat posat en llibertat de matinada. En total, l'observatori Media.cat del Grup Barnils estima en un recompte provisional que des de dilluns 58 professionals de la informació han patit agressions mentre exercien la seva feina.

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha citat a declarar com a investigats cinc policies nacionals més arran de les càrregues a la ciutat per impedir el referèndum de l'1 d'octubre. Amb aquests cinc agents, el jutge Francesc Miralles ja investiga deu membres del cos policial espanyol. Tres dels policies estan implicats en les càrregues de l'Escola Àgora, i els altres dos haurien participat en les que hi va haver a les Escola Pia de Sant Antoni i l'Escola Infant Jesús de Sant Gervasi.

La jutge Maria Teresa Rodríguez, que havia d'investigar les càrregues de la Guàrdia Civil en diversos col·legis del Bages durant l'1 d'octubre, ha desestimat les diligències que havien demanat els advocats dels agredits en quatre punts de votació. Descarta investigar la repressió policial perquè les lesions són lleus, i perquè els ferits sabien que el Tribunal Constitucional havia prohibit el referèndum i que tot i això hi van anar. A més de no investigar la repressió, la titular del jutjat de primera instància i instrucció de Manresa ha acordat citar a declarar com a investigats per desobediència dos mossos d'esquadra per no impedir la votació de l'1-O en un dels instituts, segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La fiscalia obstrueix les investigacions de diferents jutjats sobre la violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O, segons Amnistia Internacional. En l'informe l''1-O a Catalunya: obstacles per a la investigació de l'ús excessiu de la força', l'organització de defensa dels drets humans determina que la fiscalia, en lloc d'encapçalar la investigació, fa "accions que tendeixen a la desqualificació de les denúncies" i "l'obstrucció de les diligències" i que fins i tot mostra "una falta d'interès en el procés i dificulta que les autoritats judicials aclareixin els fets". Per tot plegat, l'entitat reclama a la fiscalia que "canviï radicalment l'actitud" i impulsi "una investigació immediata, imparcial i efectiva".

Dissabte ja no quedarà cap dels milers de policies nacionals i guàrdies civils del Piolín. No sabem oficialment el que ha costat en diners públics aquesta operació, perquè el govern de Rajoy no n’ha volgut donar la quantitat, però no és aventurat calcular que ens deu haver costat més de 60 milions d’euros.

El Centre Irídia ha agafat per bandera cinc casos d’agressions per part de la Policia Nacional espanyola durant l’actuació per reprimir l’1-O a Barcelona i ja ha presentat les querelles en representació de set persones que han denunciat agressions policials. L’advocat Andrés Garcia Berrio, un dels membres de l’equip legal d’Irídia, explica que pretenen que serveixin al jutge per demostrar que hi ha indicis que tota l’operació policial “va seguir un patró d’actuació al marge del protocol i la legalitat”. L'actuació policial, asseguren les querelles, va ser "perfectament coordinada" i amb un afany compartit "d'atemptar contra la integritat moral de les persones congregades" als centres de votació.