Fa unes setmanes, Mikel Garikoitz, àlies Txeroki, que va ser cap militar d’ETA, va sortir de la presó de Martutene en règim de semillibertat. Ha complert disset anys de presó dels quatre-cents a què va ser condemnat. Surt del centre penitenciari per treballar i fer tasques de voluntariat, com estipula la justícia. A El programa de Ana Rosa els va faltar temps per esperar-lo a la porta i empaitar-lo per veure on anava. Manu Marlasca, el col·laborador expert en successos i altres temàtiques sòrdides, ho comentava amb sarcasme: “¡Oh! ¡Sorpresa! Diecisiete años después goza de un régimen de semilibertad que ha llegado, lógicamente, cuando el gobierno vasco se hace cargo de este tipo de consecuencias” I, irritat, preguntava al redactor si l’havien vist treballar: “¿Tú lo has visto trabajar mucho? ¿Tiene las manos llenas de callos, reventadas de trabajar?” Insistien en el mite de la gran vida dels etarres. Ana Rosa Quintana lamentava les dificultats per seguir-lo: “Él está protegido, no como la mujer violada”. Es referia a la víctima d’una notícia anterior.

La desfeta del PSOE a les eleccions de l’Aragó ha donat encara més impuls als magazins matinals d’Ana Rosa Quintana i Susanna Griso a l’hora de carregar contra Pedro Sánchez. Les dues presentadores estaven pendents de la participació de Felipe González en una xerrada per subratllar els seus atacs al govern socialista. A Espejo público, Griso també entrevistava l’exministre Jordi Sevilla, que representa el sector crític del partit, per furgar en la ferida. Com a anècdota curiosa, la periodista també destacava el comentari que una dona li havia fet a Pedro Sánchez: “¡Come un poquillo, que estás muy delgado!”, li deia la senyora al president. I Griso insistia en el mal aspecte de Sánchez.

La inoperància de Rodalies fa anys que dura. Els mitjans de Madrid, però, s’hi van començar a fixar quan les seves Cercanías van començar a fallar. Enmig de la crisi ferroviària i amb la gravetat dels accidents a Adamuz i Gelida, els problemes amb Renfe a Catalunya s’han convertit en el repicó del drama. Han servit per accentuar aquest efecte de la pila de greix on cada vegada es van afegint més circumstàncies. Les informacions sobre Rodalies són més o menys les mateixes a tot arreu: cròniques des de les estacions explicant les aturades del sistema i declaracions dels usuaris desesperats. Com a complement, s’hi suma la picabaralla política per depurar responsabilitats. Però més enllà d’això hi ha tres eixos bàsics sobre els quals pivota el relat, tant en informatius com en els magazins matinals. Un primer factor és la instrumentalització del conflicte. El desastre s’ha convertit en una eina per erosionar el govern de Pedro Sánchez i les seves relacions amb l’independentisme. Dilluns, Susanna Griso recordava que “Pedro Sánchez lleva siete años gobernando. Quiero decir que esta crisis le toca de lleno. A él y a ERC”. Ana Rosa Quintana no ha parat d’insistir en demanar la dimissió del president espanyol i del ministre Óscar Puente.

Dilluns, un periodista del New York Times va descobrir, prop de la zona de l’accident d’Adamuz, un bogie del tren accidentat: una peça de deu tones de la part inferior d’un dels combois que va sortir disparada a 270 metres de les vies. La troballa va estimular l’esperit detectivesc de l’equip d’Ana Rosa Quintana, que de seguida va preparar una excursió per la zona per veure si trobaven més ferralla. A les nou del matí de dijous, la presentadora anunciava el descobriment d’unes peces clau per resoldre la causa de l’accident. Com a esquer utilitzaven un vídeo digne d’un true crime de baix pressupost, on un redactor i quatre adolescents veïns d’Adamuz exploraven el territori fent de sagaços detectius. Per crear intriga, mostraven l’escena de la seva troballa, però pixelaven la ferralla com si fos alguna cosa pornogràfica, com si pogués ferir la sensibilitat de l’audiència. Per competir amb el New York Times ensenyaven el bogie i deien: “Esta pieza se queda en nada en comparación con la pieza que hemos encontrado en el programa de Ana Rosa”. Construïen una èpica barata per descriure com havien lluitat contra els elements per trobar els fragments de tren: “Llovía mucho, había barro por todas partes...”. I ensenyaven les imatges de l’equip, mullats com polls, amb una música de gladiadors a punt de saltar a l’arena del circ romà. Asseguraven que les peces que havien trobat podien canviar el rumb de la investigació i aclarien que ja havien informat la Guàrdia Civil de tot l’inventari de material localitzat enmig de la muntanya. Fins a les onze del matí van mantenir les imatges del true crime casolà en un racó de la pantalla sota un rètol en majúscules: “EXCLUSIVA: Encontramos una prueba clave para la investigación”.

És el judici que portaven anys esperant. Dilluns al matí, les cadenes privades espanyoles informaven de l’inici del judici del cas Pujol amb la mateixa exigència i precisió amb què pronunciaven el seu cognom. “Puyol” és l’al·legoria del periodisme d’aproximació. A El programa de Ana Rosa es preguntaven per “la fortuna oculta” amb l’ajuda d’Eduardo Inda com a màxim expert en la matèria. En els muntatges de les imatges d’arxiu de la família Pujol hi posaven seqüències de feixos de bitllets com a cortineta de separació. La presentadora i els col·laboradors barrejaven i confonien circumstàncies, detalls i notícies, en un totum revolutum del cas. A Antena 3 Noticias la notícia incorporava un subtil muntatge humorístic a l’estil de l’APM, agafant expressions i atzagaiades de Pujol i Ferrussola per fer el cas més esperpèntic. “Los que fueron la imagen de la pulcritud y la integridad en Cataluña serán juzgados por todo lo contrario”, deien per tancar el reportatge. Va ser una constant durant tot el matí: un cert judici a la societat catalana, com si fos còmplice, com a prova de la hipocresia d’un país sencer. Però qui estava més excitat i destil·lava un menyspreu desinhibit era Antonio García Ferreras a Al rojo vivo. Es va passar tot el matí repetint exactament la mateixa lletania: “Jordi Pujol, posiblemente el político más corrupto de la historia de España. ¡Se lo han llevado crudo!” Va mostrar un cert sarcasme desconfiant de les valoracions mèdiques de Jordi Pujol. Després d’una connexió en directe del periodista Ferran Casas valorant l’inici del judici, Ferreras va acomiadar-lo afegint una postil·la de collita pròpia: “Yo creo que ha robado tanto que ya ni se acuerda”. Quan va ser el torn d’intervenció de l’exsecretari general de CCOO Catalunya Joan Coscubiela, ara analista del programa, García Ferreras no parava de repetir el mateix: “¡23 años llevándoselo crudo durante décadas y décadas y décadas en el poder!” I insistia: “¡Se lo llevaron crudo! Yo creo que es uno de los políticos y de las familias más corruptas de la historia de la democracia de España”. En la conversa s’assenyalava la societat catalana de connivent. El presentador d'Al rojo vivo li repetia pel broc gros: “Toda Cataluña sabía lo que sabía, pero él era intocable, él era el emperador”. Poc després, tornava el mantra sobre Jordi Pujol: “Es uno de los políticos que más dinero ha robado a los ciudadanos”. 

Després de gairebé tres dècades treballant a Mediaset, la corporació ha decidit acomiadar Alessandro Lecquio, que ja no estarà en el programa en el qual col·laborava actualment, Vamos a ver, de la productora Unicorn Content d'Ana Rosa Quintana. En el mes d'octubre, la seva exparella Antonia Dell'Atte va concedir una entrevista a El País en la qual denunciava com va patir maltractament físic per part del col·laborador de Telecinco a finals de la dècada dels vuitanta. Aquestes declaracions no eren un secret: a principis dels 2000, Lecquio havia denunciat Antonia per presumptes calúmnies i per titllar-lo de maltractador en televisió, però ella no ha tingut por de repetir aquestes paraules en diferents ocasions.

L’estratègia del despit és una de les més útils per fer emergir la corrupció a la superfície mediàtica, i Telecinco hi té la mà trencada. Mayte Zaldívar és el gran referent des que, el 2004, va sortir, en directe, explicant com el seu exmarit, Julián Muñoz, guardava a casa bosses d’escombraries plenes de feixos de bitllets. Ressentida per les banyes que l’alcalde de Marbella li havia posat amb Isabel Pantoja, va aixecar la llebre d’un dels casos més rellevants de malversació de fons públics i prevaricació urbanística d’Espanya. Dos anys més tard, Cachuli entrava a la presó. Dilluns va ser el torn de l’exdona de José Luis Ábalos, que va buidar el pap, tipa dels enganys i les vexacions de qui va ser el seu marit. L’exministre de Transports va intentar sense èxit aturar l’emissió per la via judicial. Carolina Perles va explicar una història sòrdida i terrible de comissions, prostitutes, Viagra, festes i drogues per complementar la gestió precària de la seva cartera com a ministre. 

Els magazins matinals de Telecinco i Antena 3 inverteixen cada matí molt temps i recursos en minar el govern de Pedro Sánchez i explotar narrativament els casos de corrupció d’Ábalos, Koldo i Santos Cerdán. La reiteració diària obliga, per tant, a uns nivells de creativitat periodística insòlits, amb pràctiques informatives poc clares i relats de reclam més aviat sòrdids. 

La plataforma digital de Mediaset, Mitele, ha estrenat un videopòdcast presentat pel fill d’Ana Rosa Quintana. Álvaro Rojo Quintana és advocat penalista de professió i té un bufet propi. Té l’aspecte d’un jove conservador madrileny, s’assembla a la seva mare, té una manera de fer més discreta i un tarannà amateur davant de la càmera. Durant la celebració d’un judici per assassinat en què Rojo actuava com a defensa, va coincidir amb Juan Manuel Medina Andrés, l’advocat de l’acusació i col·laborador habitual de magazins televisius. D’aquella confrontació en va néixer una sintonia personal i la idea de fer un programa junts que ara s’ha fet realitat. Mis días en la cárcel són entrevistes de mitja hora a presos il·lustres que relaten la seva experiència entre reixes. Qui obre la sèrie és Ángel María Villar, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, que el 2017 va passar deu dies a la presó. L’expresident del Barça Sandro Rossell serà un altre dels convidats. El terme il·lustre és més aviat flexible, perquè la resta d’entrevistats no són especialment coneguts ni mediàtics.

Des que Telecinco va perdre el lideratge com a televisió més vista a Espanya l’any 2022, la cadena ha estat donant cops de volant no sempre suaus per mirar de retrobar la connexió amb els espectadors. Un dels seus estendards ha estat Ana Rosa Quintana, a qui va col·locar primer a les tardes i, sobtadament, va retornar aquest febrer a les franges matinals on va fer el gruix de la seva carrera. Aquest retorn als orígens ha funcionat bé, en termes d’audiència, per a la cadena, per bé que les alegries són malgrat tot lleugeres quantitativament i, a més, assenyalen alguns problemes.

Ana Rosa Quintana ha tornat als matins de Telecinco, en una operació de la cadena que la posa en evidència. La presentadora ha guanyat la batalla tot i els intents de Mediaset d’apartar-la de l’actualitat política. Han hagut de cedir i tornar-li el que era seu. Quintana ha reaparegut empoderada i amb ganes de carregar contra el govern. “¡A por ello!”, deia a Ana Terradillos en el relleu matinal. El seu monòleg d’obertura de la vintena temporada d’El programa de Ana Rosa apuntava a Pedro Sánchez. Però ho feia a través del seu personatge preferit. Vint-i-tres segons va trigar Quintana a pronunciar "Puigdemont", “que es el que manda”, va afegir. I fent una metàfora televisiva comparava les circumstàncies polítiques amb La isla de las tentaciones i assegurava que la dupla Sánchez i Puigdemont vol “convertir el Parlamento en el congreso de las tentaciones”.

Per feina. Ana Rosa Quintana ha necessitat només dinou segons per donar la benvinguda als espectadors al seu programa, reubicat per Telecinco a la franja matinal, i tot seguit ha engegat ja un editorial contra Pedro Sánchez, que s'ha estès durant cinc minuts. Després d’agrair als espectadors que, vint temporades després, li segueixin fent “confiança”, la comunicadora ha etzibat: “I precisament Pedro Sánchez s'ha de sotmetre a una sessió de confiança: és el preu que li ha donat Puigdemont per guanyar-se la confiança a El congrés de les temptacions. No veuran Sánchez plorar davant les càmeres perquè una vegada més es convertirà en un saltamartí: aquesta joguina que trontolla i no es posa mai dreta”.

Les males dades d'audiència dels últims mesos han obligat Telecinco a fer un nou canvi de rumb. Segons ha anunciat aquesta tarda la cadena, Ana Rosa Quintana tornarà a la franja de matí per reprendre El programa de Ana Rosa, el magazín que va presentar durant 18 anys. Amb aquest moviment, la periodista abandona la franja de la tarda, a la qual es va traslladar el setembre del 2023 per desig d'Alessandro Salem, que es va convertir en conseller delegat de Mediaset el 2022.

Dilluns a la tarda, mentre Trump prenia possessió del seu càrrec, a Telecinco, Ana Rosa Quintana preferia centrar l’atenció en el cas d’Íñigo Errejón i la seva declaració en el judici. Per abordar-ho van muntar una mena de judici paral·lel al plató. Feia estona que ho anunciaven en un requadre de la pantalla per atrapar l’audiència. “Elisa Mouliaá verá en directo la versión de Errejón ¿Cómo reaccionarà?”. Convidaven la denunciant perquè veiés com el seu agressor s’havia justificat davant del jutge i construïen expectatives sobre com afrontaria ella aquesta situació davant dels espectadors. Quintana la presentava a la resta de companys de taula: “Nos acompaña Elisa, va responder en directo a esa declaración”. És a dir, el programa construïa la seva pròpia estrada on fer intervenir les parts implicades i la resta de tertulians actuar com un jurat popular i establir un veredicte.

Des que Ana Rosa Quintana va aterrar a les tardes de Telecinco, el presentador Xavier Sardà li ha fet de tertulià setmanal, ajudant-la a remuntar un programa xaró que utilitza els temes més tronats, morbosos i sòrdids per cridar l’atenció. Quintana, que aquesta setmana ja ha agafat vacances, ha resistit la temporada derrapant en moltes ocasions, poc àgil, molt espessa a l’hora de gestionar les polèmiques, plantejant temes tòpics i absolutament caducs i embolicada en una bandera política que l’ha portat a vespers ideològics lamentables. 

En només dos dies els magazins de matí i de tarda d’Antena3 i Telecinco han anat a remolc d’una notícia que van publicar alguns mitjans: en només 1 any, 37 homes de la policia i de l’exèrcit de Ceuta han demanat un canvi de sexe per ser reconeguts oficialment com a dones, sense la necessitat de canviar-se el nom. Segons la informació, aquestes persones intentarien així beneficiar-se de la discriminació positiva que tenen les dones dins l’exèrcit, amb promocions internes i marques més accessibles en les proves físiques. La notícia, que pretenia demostrar un frau de llei, l’han aprofitat aquests programes per fer una cosa molt diferent: qüestionar la llei trans, posar en dubte el partit que la va impulsar i, de passada, frivolitzar la transsexualitat i estigmatitzar el col·lectiu convertint aquests casos en una comèdia televisiva indigna i ofensiva.

Ana Rosa Quintana es manté a les tardes de Telecinco amb TardeAR, el programa truculent de successos. Dijous a la tarda anunciaven les amenaces de mort entre un grup de veïnes d’un poble de menys de dos mil habitants de la província de Toledo. Com a reclam televisiu feien servir una careta de presentació absolutament sinistra, en blanc i negre i amb música de terror, que emmarcava els ulls malèvols de dues veïnes que havien sembrat el pànic al barri. Durant el programa anaven repetint l’anunci com si fos una notícia rellevant. Hi van enviar una reportera en directe per saber què passava amb les amenaces. Només calia veure les primeres imatges per entendre que era una zona de màxima vulnerabilitat. Un barri d’una gran pobresa, amb persones amb risc d’exclusió social, sense recursos ni capacitat per solucionar conflictes de forma raonable. I encara menys assumir la presència de càmeres i l’impacte mediàtic de la seva pròpia història. La reportera entrevistava dues veïnes atemorides per una mare i una filla amb problemes d’agressivitat. Una dona plorava explicant que ja no sortia de casa pel terror que li feien aquelles persones. La reportera, després, va voler escoltar la versió de les veïnes conflictives, que ni se les entenia quan parlaven. Mentrestant, vèiem al fons les altres veïnes esperant assegudes en un pedrís del carrer contemplant com la televisió posava dinamita al seu problema. “¡Es el lejano oeste!”, comentava amb sorna Ana Rosa Quintana des de la comoditat del seu plató. La presentadora va voler exercir el paper de mediadora espavilada en aquell sarau veïnal: “¡A ver! ¡Dolores es una señora mayor que está enferma y no la veo yo para meterse con nadie! ¡Pero tú eres joven!”, li deia renyant la veïna conflictiva. Quan la reportera va tornar a buscar la Dolores, amb la bata d’estar per casa posada, la dona estava hiperventilant, tremolant de por i plorant. “¡Nada! ¡Tranquilidad! ¡Tranquilidad!”, li cridava Quintana. I donava consells de convivència: “Yo creo que tal y como están las cosas es mejor que no os juntéis en ningún sitio y que la Guardia Civil haga su trabajo”. I afegia: “¡Dolores! ¡Que la salud es lo más importante y no se puede vivir con miedo!”. Ana Rosa va acomiadar la connexió deixant aquella dona aterrida al carrer mentre amb els col·laboradors comentaven la bata de boatiné de la pobra senyora. Telecinco ja havia fet la feina. Són molts els casos a TardeAR en què s’aprofiten d’històries en un context de molta pobresa i incultura. Aquest classisme i aquesta condescendència d’Ana Rosa són tòxics. La tele més opulenta comentant des de la distància i amb frivolitat els drames de la gent sense recursos econòmics, ni socials, ni emocionals i fingint que els soluciona el problema amb quatre paraules. Més enllà del sensacionalisme, és una manera d’estigmatitzar les classes més baixes, utilitzant-les com a carnassa mediàtica per entretenir l’audiència, exhibir on viuen i com malviuen i construir-hi un relat de terror i incapacitació.  

Dimecres la presentadora Toñi Moreno va fer un comentari de mal gust a una entrevistada en el seu programa de Canal Sur. Connectava amb una influencer nord-americana que viu a Andalusia i que parla de la cultura espanyola a les xarxes socials. Toñi Moreno, al veure-la en directe, la va notar diferent que a TikTok i li va engaltar que als vídeos semblava més prima. Va voler saber si eren els filtres o una altra cosa: “O son las lentejas con chorizo, que te has metido muchos platos”. Més tard, la influencer va penjar un vídeo a les xarxes socials lamentant la broma. Plorava perquè havia patit trastorns alimentaris i havia tingut dificultats en l’acceptació del seu cos, i aquell comentari groller li havia fet mal. Moreno s’hi va disculpar més tard, públicament i en privat.

Dilluns, un dels esquers que utilitzava TardeAR, el programa d’Ana Rosa Quintana, era l’anunci d’una exclusiva sobre la dona que va denunciar Dani Alves per violació. “Su desgarrador testimonio al completo”, proclamaven en una careta que apareixia de tant en tant durant l’emissió. A mitja tarda, la presentadora va connectar amb Mayka Navarro. “Enhorabuena por esta exclusiva de esta declaración ante el juez”, la felicitava Quintana. Havien aconseguit les declaracions de la víctima davant del jutge. “La declaración te remueve por dentro”, explicava Navarro. Després de convertir en titulars llampants i sinistres les frases més importants de la declaració, arribaven els dubtes. Mayka Navarro apuntava que la víctima havia presentat algunes contradiccions sobre la manera com va accedir a entrar al lavabo. Després va afegir que, tenint en compte que el lavabo on es va produir l’agressió era tan petit, era significatiu que no hi hagués més lesions en el cos de la víctima. Mayka Navarro explicava que la noia ho hauria justificat dient que en els dies posteriors a la violació li van aparèixer més morats al cos, però que no se li va acudir ni fotografiar-los ni comunicar-ho. La periodista també va oferir a l’audiència una informació sorprenent: “Nadie quiere que este juicio se celebre”. I va explicar que semblava que es podria arribar a un acord de conformitat entre les parts.

La decadència absoluta de Telecinco s’està confirmant cada dia a TardeAR, el programa d’Ana Rosa que substitueix el Sálvame. Notícies de successos cada vegada més sòrdids i esperpèntics. L’últim espectacle llastimós, el de Xavier Sardà amb un centímetre a la mà analitzant si la mida del penis importa. Quin tema tan modern, original i innovador amenitzat per la gran estrella mediàtica. Velles glòries televisives reciclades al voltant d’una taula esprement porqueria. Ni Telecinco podia aspirar a més, ni Xavier Sardà a menys.