A l’Estadi Nacional de Harare es va celebrar ahir el funeral públic de Robert Mugabe, l’home que va desintegrar la Rhodèsia colonial per crear el Zimbàbue independent el 1980 i que durant les quatre dècades següents va imposar lleis i va restringir drets civils com va voler. El 6 de setembre, als 95 anys, moria en una clínica de Singapur. Ahir el seu fèretre, cobert per una bandera zimbabuesa, va entrar a l’estadi de la capital seguit pels seus familiars més pròxims, liderats per la seva viuda, Grace Mugabe, vestida de negre i de bracet del seu fill petit, Chatunga. Una dotzena de caps d’estat africans, entre els quals hi havia el guineà Teodoro Obiang, el sud-africà Cyril Ramaphosa, l’angolès João Lourenço i el kenià Uhuru Kenyatta, van presenciar l’acte.

Robert Mugabe, el primer president del Zimbàbue independent, ha mort aquest divendres en un hospital de Singapur. Tenia 95 anys i amb ell mor el patriarca dels líders africans que van capitanejar els moviments d’alliberament contra el colonialisme europeu però que no van saber ni voler retirar-se i, en canvi, van imposar violacions i injustícies contra les quals havien lluitat.

Tres persones han mort aquest dimecres en els durs enfrontaments entre la policia i l’exèrcit de Zimbàbue i els simpatitzants del candidat opositor, Nelson Chamisa, que van sortir al centre de la capital, Harare, per protestar pel retard en la publicació dels resultats definitius de les eleccions presidencials de dilluns. L’ajornament i el silenci que manté l’organisme electoral, depenent del govern copat per antics col·laboradors de Robert Mugabe, ha fet créixer el malestar i la sospita entre un electorat confiat amb el canvi. Els crítics amb el règim temen que darrere de tot plegat s’amaga la manipulació del resultat per donar com a guanyador l’oficialista Emmerson Mnangagwa, actual president interí des de la caiguda de Mugabe en el cop d’estat del novembre.

L'expresident de Zimbàbue, Robert Mugabe, rebrà una compensació de 10 milions de dòlars, a més de la immunitat i les garanties de seguretat per a ell i la seva família, en virtut de l'acord que va aconseguir per accedir a dimitir, segons 'The Guardian'.

L'exvicepresident de Zimbàbue Emmerson Mnangagwa ha jurat aquest divendres el seu càrrec com a president provisional del país en substitució de Robert Mugabe, que va dimitir dimarts passat després del cop militar que el va obligar a deixar el seu lloc.

Aliè a les pressions i a la pèrdua de suports interns Robert Mugabe es resisteix a dimitir, malgrat que el seu propi partit l’ha relegat i ha fet fora la seva dona, Grace. Mugabe, de 93 anys i detingut a la residència oficial, s’aferra a la presidència d’un Zimbàbue que ha portat al desastre econòmic, social i polític i planta cara als seus que planejaven un canvi de cares perquè no canviés res. Després de rumors durant tot el dia que afirmaven que el president estava preparant la seva carta de dimissió, Mugabe va sorprendre en comparèixer la nit de diumenge a la televisió pública per anunciar que pensa presidir el congrés que el ZANU-PF, la formació que ell va crear per guanyar als colons britànics, celebrarà el mes de desembre.

fet seu el control del país i el tinguin retingut

Robert Mugabe, president de Zimbàbue, ha assistit avui a un acte de graduació en una universitat de la capital, Harare. Es tracta de la primera aparició pública després que les forces armades del país africà s'aixequessin en contra del seu Govern i despleguessin soldats i tancs a la capital.

L'encara president de Zimbàbue, Robert Mugabe, dos ministres del gabinet i el cap dels militars s'han reunit aquesta tarda amb la delegació sud-africana enviada pel president Jacob Zuma, un dia després que els militars prenguessin el control del país i deixessin sota arrest domiciliari Mugabe i la seva dona, Grace, segons informa el diari 'Herald'.

Alerta a Zimbàbue. La circulació de desenes de tancs dirigint-se cap a la capital del país, Harare, han encès totes les alarmes en uns moments convulsos després que el tirà Robert Mugabe hagi trencat amb certs sectors dels veterans de guerra, molestos pels últims moviments del president en clau de successió.