Emocionada, amb llàgrimes als ulls i incapaç d'emetre cap so més enllà d'un intermitent sangloteig, la Maria, filla del soldat Josep Moles i Espelt, intenta explicar-nos la història del seu pare mentre se sosté, amb l'ajuda d'un bastó, damunt de la fossa comuna del Soleràs on fa més de vuitanta anys van tirar-hi el seu cos.

Quan es disputava una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil al front de l’Ebre, on es calcula que van morir més de 30.000 persones i unes 70.000 van ser ferides, el petit municipi del Soleràs (les Garrigues) va acollir dos hospitals militars i un tercer de mòbil. Els metges no donaven a l’abast i no van poder salvar molts dels soldats ferits a l’Ebre. Pràcticament cada dia, des del juliol fins al novembre del 1938, Josep Maria Flix i el seu cosí baixaven al vell cementiri amb una carreta arrossegada per un ruc. Sempre ho feien de nit i duien un llum d’oli per il·luminar el camí. Quan arribaven al cementiri, abandonat des de principis del segle XX, bolcaven els soldats morts en unes rases. En aquest tros de terra polsegós, envoltat per un vell mur de pedra, sense làpides i sense creus, es calcula que hi ha enterrats un centenar de soldats repartits entre quatre rases.