L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va dir ahir a la comissió del Congrés que investiga els atemptats de l'agost del 2017 que "si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa". Esclar, qui pot creure que un estat atemptarà contra ell mateix? I, alhora, sabem que el terrorisme d'estat existeix, i també que hi ha accions que se'n van de les mans. I que hi ha béns suprems a protegir que ho justifiquen tot. Pensar que gràcies a un atemptat es protegirà la unitat d'Espanya a un preu raonable no és una maldat sinó una hipòtesi, crua però plantejable. 

La sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

Les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre el 17-A han reobert els interrogants sobre la figura més controvertida al voltant dels atemptats a Barcelona i Cambrils del 2017: Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll. Considerat el cervell dels atacs per la sentència de l’Audiència Nacional, malgrat els dubtes sobre el seu paper concret, fins i tot s’ha arribat a qüestionar que fos ell qui va morir en l’explosió a la casa d’Alcanar. Al centre de totes les incògnites, però, les que indirectament ha tornat a posar sobre la taula Villarejo: quin era exactament el vincle d’Es-Satty amb el CNI? Era un confident dels serveis secrets espanyols? I sobretot: com pot ser que arribés a organitzar els atemptats si tant cossos policials com intel·ligència el tenien controlat i se'n coneixien vincles amb radicals?

És públic i notori que l'excomissari José Manuel Villarejo està enfrontat amb l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, al qual acusa de ser el responsable de la seva situació. Per això hi ha motius per dubtar de totes les acusacions de Villarejo contra Sanz Roldán, com les que ha fet aquest dimarts en el decurs del judici pel cas Tàndem, on, sense tenir cap relació amb el cas que es jutja, ha insinuat que el CNI va ser responsable d'alguna manera dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

Dimarts comença a l’Audiència Nacional de Madrid un dels judicis més esperats dels últims temps, el que ha d’aclarir els atemptats terroristes de l’agost del 2017 a Barcelona, Cambrils i Alcanar, en què es van cometre 16 assassinats. Però els autors materials dels fets són morts perquè van ser abatuts per la policia o van morir a l’explosió de la casa d’Alcanar, i això pot condicionar molt aquest judici.

No està tot perdut. De Wimbledon 2019 es recordarà la final de cinc hores i cinc sets que li va permetre a Djokovic guanyar, allà, la seva cinquena copa. A banda de l’èpica, passarà a la història el partit de semifinals entre Federer i Nadal que va ser una oda al bon tenis, a l’elegància i l’esforç. Enmig d’aquest espectacle magnífic entre, possiblement, els dos millors de tots els temps, el realitzador britànic va mostrar una imatge que va valdre per tot el campionat. Cap al final del primer set, amb 5 a 4 per a Federer i l’emoció al capdamunt, un nen del públic llegia un llibre. Aliè al xou de la pista, sense pensar que el preu de la seva butaca superava els 4.000 euros, un nen no aixecava la vista de la pàgina que tenia al davant. Era un tractat sobre mites vikings i, encara que l’enfoqués la càmera, res no distreia de la lectura aquell nen que tenia més de deu anys però no arribava als quinze. No mirava el tenis, però tampoc potinejava el seu mòbil, ni cap tauleta de cap mena. Era un llibre, tant se val quin fos. “No està tot perdut”, vaig dir en veu alta, a casa, i es van pensar que parlava del set que el Nadal estava a punt d’entregar. La imatge del nen era molt potent, però, per insòlita, un cas aïllat. Una flor no fa estiu... Però vet aquí que l’endemà el gremi d’editors va publicar les xifres que diuen –sovint els de lletres fem dir als números allò que ens convé que diguin– que la venda de llibres ha pujat per cinquè any consecutiu. A Espanya es van vendre, el 2018, 160 milions de llibres, de 76.000 títols diferents. La mitjana és, doncs, de 2.000 exemplars venuts de cada llibre. Vist des del punt de vista d’un autor, no és per tirar coets. Però si, més enllà de comptar llibres, els obríssim, ens adonaríem de la gran veritat que és l’aforisme que els de la Llibreria 22 de Girona han fet córrer per les xarxes com a regal d’estiu: “Si no llegeixes no passa res. Si ho fas, passa molt”.

]]>

Fa tot just una setmana, l’ex secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el número dos del ministeri de l’Interior quan hi va haver els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, va ser incapaç de negar que l’imam de Ripoll que va organitzar l’atac de la Rambla, Abdelbaki es-Satty, fos confident del CNI. Fins i tot en la seva intervenció en la comissió d’investigació del Parlament i davant les insistents preguntes dels diputats, Nieto va qualificar d’“absolutament lògic” que Es-Satty col·laborés amb els serveis secrets espanyols. Dilluns a la mitjanit, el digital Público va aportar documents que acreditarien que Es-Satty era confident del CNI quan es va produir l’atac a la Rambla. Una notícia, ahir ampliada amb una segona entrega que confirmava que cinc dies abans dels atemptats el CNI tenia controlats els moviments i les converses de dos dels terroristes, que va sacsejar la política catalana. Els partits independentistes i els principals representants institucionals del país van demanar una investigació per aclarir els fets i depurar, si cal, responsabilitats.

]]> Segons publica Carlos Enrique Bayo, de 'Público', el cervell dels atemptats a la Rambla, l’imam de Ripoll, va estar al servei del CNI fins al dia de l’atemptat de la Rambla. N’era informador fins a aquell dia, en què van morir tretze persones.

]]> Si les informacions publicades aquest dimarts pel diari digital 'Público' (que tindran continuació, com a mínim demà dimecres) no són desmentides pel govern d'Espanya de manera solvent, podria voler dir que els atemptats jihadistes del 17 d'agost de fa dos anys a Barcelona i Cambrils podrien ser el fruit d'una operació d'estat. Si l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, cervell de les matances, va ser confident dels serveis d'intel·ligència espanyols fins l'endemà mateix dels atemptats (el CNI no va esborrar el nom d'Es-Satty de la seva llista de confidents fins al dia 18), i si aquests serveis secrets estaven perfectament al corrent dels preparatius dels atemptats i ningú va fer res per impedir-los, vol dir que el govern del PP va dur Espanya a les portes de l'estat fallit. El terme 'estat fallit' és imprecís i de vegades utilitzat de manera frívola, però un estat que sap que es prepara una matança dins el seu territori i que hi col·labora, ni que sigui per omissió, s'hi assemblaria extraordinàriament. Els agents del CNI i l'imam de Ripoll es comunicaven pel sistema de la bústia morta de correu electrònic (intercanviar missatges a la safata d'esborranys per tal que no en quedi constància), i ho feien amb regularitat fins al 19 de juny del 2017. El seguiment de la cèl·lula, però, va ser constant fins al dia de la massacre.

]]>

El diari digital ‘Público’ afirma avui que el cervell de la massacre de l’atemptat de la Rambla d’aviat farà dos anys va ser confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) fins al dia de l’atemptat, el 17 d’agost del 2017.

]]>

El cervell dels atemptats del 17-A, l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, va rebre la visita de quatre agents policials mentre complia condemna del 2010 al 2014 per tràfic de drogues a la presó de Castelló. És el que es desprèn de part del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, al qual ha tingut accés l'ARA. En un informe d'Institucions Penitenciàries, que pertany al ministeri de l'Interior, es detalla que "consten quatre entrevistes policials" en les dates del 15 d'abril, el 24 d'abril i el 26 de juny del 2012 i una última el 17 de març del 2014, poc més d'un mes abans que sortís de la presó, el 29 d'abril del 2014. A més, també hi consten els carnets professionals de quatre agents diferents que el van visitar en diferents dates. Segons fonts de la investigació consultades per Efe, es tractaria de dos agents de la Guàrdia Civil i dos del CNI.

]]> EL DIRECTOR DEL CNI ha acudit aquesta setmana a la comissió sobre despeses reservades del Parlament espanyol per explicar les relacions entre els serveis secrets espanyols i l’imam de Ripoll, que se suposa que va ser l’instigador dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’any passat. Aquesta comissió parlamentària actua a porta tancada i els continguts de les sessions són secrets. En principi, sembla lògic que les activitats dels serveis secrets no siguin esbombades i que es tractin en un àmbit de discreció. Però les preguntes que planteja a la ciutadania en general -i a l’opinió pública internacional- la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll, els recels que desperta, el risc que el silenci oficial sigui omplert amb tota mena d’hipòtesis, fan que en aquest cas el secret o la discreció siguin poc desitjables, i probablement molt contraproduents. Vull dir que davant d’aquestes preguntes, que són molt greus i molt de fons, no crec que ni el CNI ni el Parlament espanyol ni la comissió parlamentària ni cadascun dels seus membres tinguin dret al secret. I menys quan els qui han sentit la compareixença ens diuen que hi van sortir informacions substantives. Ens diuen que per a la comissió el secret és una obligació. Dubto que hi tinguin dret.

]]>

El col·lectiu d'advocats Drets, que ha impulsat diversos processos per catalanofòbia als tribunals, ha decidit personar-se en la investigació pels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, que van provocar 16 morts i més de 130 ferits. L'objectiu dels lletrats és aclarir la relació entre el líder de la cèl·lula terrorista de Ripoll, l'imam Abdelbaky es Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

]]> LA RELACIÓ entre l’imam de Ripoll i el CNI és un secret d’estat, i com a tal no es discutirà en públic al Congrés sinó a la comissió de secrets oficials, que es reuneix a porta tancada. Així ho han decidit el PP i el PSOE, que tenen majoria a la mesa de la cambra. Quant de temps més haurem d’esperar les explicacions? Els atemptats van ser fa cinc mesos, el director del CNI havia d’anar al Congrés al novembre, som al gener i el més calent és a l’aigüera. Només la sospita que els serveis secrets espanyols i l’imam encara mantenien alguna vinculació el 2017 hauria de precipitar Rajoy al Congrés. Van morir 15 persones i més de 100 van resultar ferides. Ens deuen una explicació a nosaltres, i també als governs d’Alemanya, Austràlia, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, Itàlia i Portugal, d’on eren les víctimes. ¿No era d’aquestes coses que ens deien que havíem de parlar?

]]>

La relació entre el Centre Nacional d'Intel·ligència i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, cervell del grup jihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost, no es discutirà públicament al Congrés de Diputats. Els grups d'Esquerra i el PDECat havien demanat que en la diputació permanent de la cambra baixa que se celebra aquest dimarts es debatés la conveniència que Juan Ignacio Zoido comparegués per esclarir si Es Satty era confident del CNI i què en sabia el govern espanyol de les seves pretensions.

]]>

L'Ajuntament de Barcelona vol que el govern espanyol doni explicacions sobre l'atemptat del 17 d'agost a la Rambla, i, en concret, sobre la relació de l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI). El ple ha aprovat aquest divendres una proposició del PDECat que exigeix als responsables del govern espanyol i especialment a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, les explicacions pertinents i que concretin des de quan tenien coneixement de l'existència d'aquest vincle.

]]>