Molt abans que el Nadal cristià absorbís les festivitats paganes, els nostres avantpassats pujaven a les muntanyes per encendre fogueres, cremaven troncs i baixaven teies. No ho feien per commemorar cap naixement diví, sinó per pura supervivència: calia despertar el Sol, donar-li força perquè renaixés i assegurar que la llum tornaria per fertilitzar la terra. Simbòlicament, els humans posaven a la terra la llum que faltava al cel per ajudar el Sol a agafar energia per tornar a treballar i iniciar el cicle de l’etern retorn. El foc destrueix per purificar, i la vegetació —el pi, l'avet, el faig— s'ofereix en sacrifici i allibera l'energia solar que ha atresorat durant l'estiu per tornar-la a la comunitat en ple hivern.

El solstici és un fenomen astronòmic que té lloc dues vegades a l’any. El primer, el solstici d’estiu, sol produir-se al voltant del 21 de juny, i el segon, el d’hivern, al voltant del 21 de desembre, el moment de l’any en què el sol se situa a més distància de l’equador i marca l’inici del període hivernal en el nostre hemisferi. Els solsticis determinen les dues grans fases en què la natura ofereix els canvis i contrastos més notables que, sota diferents formes, han commemorat totes les cultures i civilitzacions fins avui.

Aquells a qui no els agradi que el sol se'n vagi cada dia més d'hora a la tarda ja no hauran de patir més a partir d'avui. L'hora de la posta varia alguns segons –o minuts– depenent de l'indret de Catalunya on ens trobem, però a tot el territori el dia es començarà a allargar molt poc a la tarda a partir de demà diumenge, només alguns segons.

Aquells a qui no els agradi que el sol marxi cada dia més d'hora a la tarda ja no hauran de patir més a partir d'avui. Aquest divendres el sol es pondrà exactament a les 17 hores 23 minuts i 10 segons a la posició de Barcelona. La posta de sol dissabte 9 es produirà a la mateixa hora, però diumenge 10 ja ho farà dos segons més tard: concretament a les 17 hores 23 minuts i 12 segons.