L'estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha capgirat la manera com s'aborden alguns càncers. Aquesta revolució va esclatar amb els fàrmacs personalitzats anomenats CAR-T (de l'anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una teràpia en què el pacient és el seu propi donant. En aquesta estratègia, al malalt se li extreuen els limfòcits T (que són defenses naturals), es reprogramen genèticament al laboratori perquè sàpiguen matar les cèl·lules canceroses i se li tornen a inocular al torrent sanguini perquè, ara sí, ataquin el tumor. Ara científics de la Universitat de Califòrnia proposen un mètode de reprogramació que evita haver de fabricar les cèl·lules fora del cos humà i que ha permès tractar amb èxit la leucèmia agressiva, el mieloma múltiple i fins i tot un tumor sòlid, de moment en ratolins trasplantats amb cèl·lules humanes.

Trobar teràpies que controlin l’avanç del càncer és una cursa a contrarellotge. L’estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha marcat un abans i un després. En leucèmies, la malaltia desapareix i no hi ha signes de reaparició passats uns anys. I aquesta revolució no s’entendria sense el CAR-T (de l’anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una mena de fàrmacs personalitzats. Amb tot, en un 85% de les malalties la teràpia cel·lular no és hàbil per reconèixer les cèl·lules tumorals i atacar-les. Així, és possible dissenyar un tractament similar, però més sensible, que ataqui els càncers menys visibles?

Els tumors colorectals més agressius han après a enganyar el sistema immunitari i passar desapercebuts davant les seves defenses. Tot i que les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra molts tipus de càncer, el colorectal encara és una de les principals causes de mort arreu del món. En la majoria de casos metastàtics, els pacients no responen a aquests fàrmacs perquè les seves defenses no reconeixen les cèl·lules malignes com una amenaça.

L'any 2018 es va concedir el premi Nobel de medicina al científic japonès Tasuku Honjo i al nord-americà James P. Allison pels seus estudis sobre la immunoteràpia contra el càncer. Les seves investigacions vam començar a finals dels vuitanta i els noranta del segle passat, però aquella recerca bàsica del principi ha donat els seus fruits i avui la immunoteràpia és una teràpia fonamental en la lluita contra aquesta malaltia –o malalties, perquè de càncers n'hi ha de molts tipus–, que l'any passat va provocar prop de 17.000 morts a Catalunya.

El primer que va pensar Carla Borrell quan li van diagnosticar un càncer va ser en la seva família. Diu que, juntament amb amics i metges, van ser el motor per no rendir-se quan li van dir que tenia un tumor al pulmó, un dels que té pitjor pronòstic. L'única alternativa que tenia era passar pel quiròfan perquè li extirpessin la meitat del pulmó dret, que tenia molt danyada. L'operació la va deixar tocada, amb més de 120 punts i gairebé un mes d'hospitalització per drenar tot el líquid que se li havia acumulat a l'aparell respiratori, però el tumor va desaparèixer i els primers controls mostraven una evolució favorable. Ara bé, amb el pas de les setmanes li van detectar metàstasi al cap i va haver de tornar-se a operar. 

Cada setmana es publica nova literatura científica sobre el càncer que fa que els malalts i les seves famílies somiïn en una possible cura. Però la revolució contra aquesta malaltia va començar fa més d'una dècada, amb l'aprovació de les primeres immunoteràpies, que estimulen les defenses del nostre cos perquè ataquin les cèl·lules malignes. La supervivència dels malalts ha canviat radicalment gràcies a aquests fàrmacs, que han demostrat un èxit que era impensable fa uns anys amb els tractaments tradicionals. Encara queda camí per recórrer: hi ha pacients que responen molt bé al tractament, però n'hi ha d'altres que recauen amb els anys, i alguns amb tumors molt agressius continuen tenint molt mal pronòstic. Amb tot, la irrupció de la immunoteràpia ha suposat un canvi de paradigma en la lluita contra el càncer i els experts sostenen que cal seguir explorant noves formes de tractament per explotar tot el seu potencial.

Una dona que quan era nena va ser diagnosticada d’un neuroblastoma, un càncer cerebral, porta 18 anys sense el tumor gràcies a un tractament d'immunoteràpia de cèl·lules CAR-T. El cas el recull un estudi publicat a la revista Nature Medicine i suposa que la dona és la pacient amb aquest tipus de càncer que ha viscut més temps sense la presència del tumor fins ara, cosa que fa pensar als investigadors que s'hauria curat completament.

Les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra el càncer. Són tractaments que estimulen el sistema immunitari perquè aquest aprengui a reconèixer les cèl·lules tumorals i les ataqui, cosa que ha permès millorar molt la supervivència dels malalts. Així i tot, no és infal·lible, hi ha tumors que són capaços d'escapar-se de les nostres defenses i progressar encara que s'administri un tractament. Un dels motius que fan que aquests càncers siguin tan resistents és la relació que tenen amb les cèl·lules del seu voltant. Són un tipus de cèl·lula que remodela els teixits i, quan interaccionen amb el tumor, afavoreixen el seu aïllament i impedeixen que el sistema immunitari el combati.

Investigadors del Vall dHebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una biòpsia líquida que permet avaluar de manera molt precisa i precoç la resposta dels pacients als tractaments oncològics. Aquesta tecnologia és capaç de detectar en la sang del malalt fins a una sola molècula d’ADN del tumor, una fita semblant a trobar una agulla en un paller, i predir si la teràpia funciona o si, al contrari, cal canviar-la ràpidament.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una nova immunoteràpia que obté resultats prometedors en pacients amb diferents tipus de càncer avançat que ja no responien a cap altre tractament. En concret, en un assaig clínic en fase I, el nou fàrmac, un anticòs monoclonal biespecífic anomenat FS222, va aconseguir recuperar la resposta del 15,7% dels individus. El percentatge augmentava fins a prop del 50% en el cas de melanoma metastàtic i, a més, prop del 70% estabilitzava la malaltia. Aquests resultats preliminars s’han presentat avui al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) que se celebra fins demà a Chicago (EUA).

Cada vegada que els mitjans de comunicació es fan ressò d’un dels avenços científics del seu laboratori, el telèfon mòbil d’Eduard Batlle bull d’activitat. La bústia de correu electrònic també se li omple de missatges. Són pacients o familiars de pacients que volen saber quin impacte tindrà la descoberta en les seves vides.

Els tumors poden ser freds o calents en funció de la capacitat del sistema immunitari d’atacar-los. Simplificant-ho molt: alguns càncers com el melanoma es classifiquen com a calents perquè les defenses despleguen un cordó sanitari per contenir-ne l’expansió. Aquesta acció defensiva –que també es desencadena davant d’una infecció– converteix els pacients en potencials beneficiaris d’immunoteràpies, l’estratègia amb què s’estimula el sistema immune contra les cèl·lules malignes. Però hi ha altres càncers, com els de pulmó de cèl·lula petita, que reben el nom de tumors freds perquè aquest sistema queda fora de joc: les defenses queden inhibides i no s’activen en contra del tumor. Ara bé, què passaria si es pogués modificar genèticament la capacitat immune dels càncers freds perquè es comportin com ho fan els calents? 

Les cèl·lules CAR-T han representat una revolució en el tractament del càncer. Són un tipus de fàrmac que no té res a veure amb la quimioteràpia clàssica o les noves teràpies dirigides, que són compostos químics, sinó que es basa en entrenar el propi sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules malignes i les destrueixi.

En càncer, Alzheimer, tuberculosi, esclerosi o lupus: el potencial de la immunologia és ampli i, encara, poc explorat. L'estudi de la interacció entre el sistema immunitari i el cos humà i la manera com poden causar o evitar algunes de les malalties amb més afectació al món és a l'avantguarda de la medicina moderna i Barcelona està més a prop de complir amb un objectiu anunciat fa un any i mig: convertir-se en un pol d'atracció de recerca avançada en aquest camp. Les obres per construir el primer centre d'investigació en immunologia a l'Estat, el CaixaResearch Institute, avancen i, tot i que s'allargaran quatre anys, els primers grups d'investigadors s'hi podran instal·lar de cara al 2025. Aquesta és la previsió del president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que aquest dimarts han col·locat la primera pedra d'un complex que es preveu que tingui una extensió de 20.000 m².

Sense sistema immunitari, el càncer seria una malaltia encara més freqüent. Quan les cèl·lules tumorals intenten expandir-se, les nostres defenses naturals despleguen un cordó sanitari al seu voltant per atacar-les i frenar-les. Amb tot, aquesta resposta no és sempre prou potent i l'acció immunitària necessita un estímul. I, després de demostrar el seu potencial contra la leucèmia i començar a fer-ho amb el mieloma múltiple, les anomenades teràpies biològiques o immunoteràpies es presenten com una alternativa viable per als tumors sòlids. Aquest dijous, investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona han anunciat que volen estendre un d'aquests tractaments a un dels càncers de mama més agressius: el HER2. I, de fet, seran els primers al món a assajar-ho.

Entre l'arsenal de teràpies oncològiques que s'assagen arreu del món, la immunoteràpia té ara un paper preponderant. Aquesta tècnica biològica en què s'energitza el sistema immune amb un fàrmac personalitzat perquè les defenses naturals del cos despertin, distingeixin les cèl·lules tumorals i les ataquin, està donant uns bons resultats en la lluita contra alguns càncers avançats o de mal pronòstic, com ara leucèmies o melanomes. L'exemple més recent és el de la immunoteràpia basada en l'estimulació dels limfòcits T amb receptors quimèrics d’antígens, una teràpia que es coneix per les sigles CAR-T i que l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) començarà ja a assajar. El mateix centre ha dissenyat, desenvolupat i produït, sense farmacèutiques al darrere, el CAR-T 19 SP, un medicament que vol esdevenir una teràpia única a l'Estat per a pacients de limfomes –un tipus de càncer hematològic causat pel creixement descontrolat dels glòbuls blancs i la seva acumulació als ganglis limfàtics– que no responen als tractaments convencionals, segons ha informat aquest dimecres el centre.

El setembre passat, investigadors alemanys van publicar a Nature Medicine un estudi pioner en què es descrivia la curació de cinc casos de lupus sever amb immunoteràpia. Des d'aleshores, a la consulta de la doctora Josefina Cortés, especialista en reumatologia a l'Hospital de la Vall d'Hebron, hi ha hagut un degoteig de pacients que s'ofereixen com a voluntaris per provar aquest tractament experimental, encoratjats per la idea que aquesta malaltia autoimmune extremadament complexa i limitant desaparegui de les seves vides. Es tractava, però, d'una opció inviable a Espanya, ja que no hi havia cap assaig clínic en marxa. Fins ara. Un estudi liderat per la farmacèutica Novartis provarà la teràpia amb cèl·lules CAR-T –basada en la modificació genètica de limfòcits, les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària– en 12 pacients de l'Estat, França, Alemanya i Austràlia. La Vall d'Hebron i l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid hi participaran, i de moment el centre català és l'únic que ha reclutat pacients. "Si tot va com està previst i ens envien les CAR-T, un d'ells començarà la nova teràpia per Setmana Santa", explica Cortés. Els altres dos estan a l'espera d'iniciar tot el procés.

El 2023 pot ser un any interessant per a la biomedicina, amb diversos camps que semblen a punt de fer passos endavant importants. Aprofitem que és època de balanços per fer un repàs i unes quantes prediccions.

Que la immunoteràpia pot ser eficaç en la lluita contra el càncer està més que demostrat. No ho està tant, però, quin camí cal seguir per millorar-ne l’eficàcia. L’estratègia es basa en fer “visibles” les cèl·lules canceroses a l’acció del sistema immunitari. Una fórmula innovadora per aconseguir-ho, per bé que encara amb resultats modestos, és reforçar les cèl·lules T, grans protagonistes de la immunitat, per tal que reconeguin i eliminin les causants d’un tumor. Això és el que ha fet un equip d’investigadors liderat per Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, aplicant per primera vegada la tècnica d’edició genètica CRISPR a les cèl·lules T. Els resultats, que s’han d’interpretar com a prova de concepte, s’han publicat aquesta setmana a la revista Nature.

Un dels principals problemes de les teràpies contra el càncer, des de les clàssiques fins a les més modernes, és que, malgrat que inicialment sembla que són efectives, sovint els tumors tornen a sorgir al cap d’un temps. El motiu és que pràcticament no hi ha cap tractament (a part d’algunes intervencions quirúrgiques, si es fan prou aviat) que elimini la totalitat de les cèl·lules malignes: un percentatge, petit o gran, se’n sol escapar. Si les condicions són les adequades, aquestes supervivents poden continuar multiplicant-se i, amb el temps, acabar provocant que el càncer torni al punt de partida. Així doncs, descobrir com s’ho fan algunes cèl·lules canceroses per resistir els tractaments o bloquejar-los el pas és essencial per continuar millorant el pronòstic d’aquestes malalties. En aquest sentit, un grup d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv ha fet una troballa sorprenent: han vist que hi ha cèl·lules canceroses que s’amaguen dins d’altres cèl·lules per escapar dels perills que les amenacen.