Dues joies amb maragdes i diamants encastats de la família del dictador espanyol Francisco Franco es van subhastar dimecres a Londres per un valor conjunt de 168.300 euros, mentre que una tercera peça del mateix lot, un anell de diamants, va quedar sense comprador. En total, es tracta d'una quantitat molt menor de la que podrien haver arribat a recaptar, ja que el conjunt de joies tenia un preu màxim estimat de 400.000 euros.

"Al testament només hi apareixen els diners que ell va guanyar com a militar i com a cap d'estat, però no tot el patrimoni que va anar acumulant al llarg de la dictadura", assegura el periodista Mariano Sánchez, que porta més de trenta anys investigant el patrimoni de la família del dictador i que acaba de publicar La familia Franco S.A. (Roca Editorial). Sánchez es refereix al document que, per primera vegada, publica El Mundo i que xifra en 28.500.315,38 pessetes, que serien uns dos milions d'euros actuals, l'herència que el dictador va deixar a la seva dona, Carmen Polo, i a la seva única filla, Carmen Franco. "És tan sols una part molt ínfima de la fortuna que va acumular", afegeix Sánchez.

“Desconec el temps que em queda per viure, però puc assegurar que m'és indiferent el que hagin dit sobre mi o el que diran. Mai he pretès ser el centre d’atenció i continuaré així fins al final”, afirmava l’única filla de Franco, a la biografia novel·lada 'Carmen' (Esfera Libros) que va escriure Nieves Herrero. Discreta o no, l’hereva del dictador va tenir sempre una vida molt protegida i còmoda.

Les corts franquistes van aplaudir sonorament la proclamació com a rei de Joan Carles I el dia 22 de novembre del 1975. Aquell, però, no va ser l’únic aplaudiment de la sessió. Abans d’abandonar l’hemicicle, els 'procuradores' es van girar de cara a la tribuna d’invitats i van aplaudir dempeus i unànimement Carmen Franco Polo, l’única filla del dictador que al llarg de 40 anys havia martiritzat la llibertat a Espanya. Anava vestida de negre perquè feia dos dies que havia mort el seu pare, Francisco Franco i Bahamonde, el militar colpista pel qual ella rebia en aquell lloc d’honor aquell calorós tribut. Tenia al costat Pilar de Borbó, duquessa de Badajoz i germana de l’acabat de proclamar rei, que l’aplaudia igual que tota la resta.