Diuen els utilitaristes que la nostàlgia no serveix de res. I s’equivoquen. La nostàlgia té el poder d'evocar i traslladar-nos sense altre vehicle que les emocions d’un lloc a un altre, d’un moment a un altre. I ben segur que la nostàlgia d’uns moments feliços i d’un gènere, el cabaret literari, que ha desaparegut d’un mapa teatral barceloní cada cop més homogeni, han estat els detonadors del retorn de Zentral Cafè, vint-i-cinc anys després del seu naixement.

"Els espectadors estaran separats per un metre i mig, tindrem butaques preassignades, mascaretes i fins i tot servirem les cerveses del bar a la taula perquè la gent no s'hagi d'acostsar a la barra. Serà molt difícil agafar el coronavirus aquí", assegura la directora artística de La Gleva, Júlia Simó, per anunciar que s'ha acabat el confinament de la sala. El teatre, que va tancar a mitjans de març amb l'aturada general de l'activitat escènica, reobrirà el dilluns 22 de juny. Així, La Gleva serà la primera sala de Barcelona a reprendre les funcions des que es va declarar l'estat d'alarma, ja que la majoria de teatres que tenen previst obrir no ho faran fins a principis de juliol.

"Som en un moment difícil i l'enemic és a tot arreu; és quan ve molt de gust estar en llocs petits i humans on pots ser tu mateix", explica l'actor i director teatral Mario Gas, que aquest dimecres enceta l'any al Teatre La Gleva, la petita sala de Sant Gervasi que al setembre va rebre el premi Catalunya de teatre. Gas recuperarà 'Amici miei' del 9 al 27 de gener, una vetllada en forma de conversa informal entre amics on, amb Bárbara Granados al piano, recitarà textos, cançons i poemes des d'un escenari a tocar del públic, cada dia amb un convidat diferent: "Serà un espai per xerrar sobre el que no m'agrada i està passant al nostre voltant, i reflexionar sobre el que significa dedicar-se al teatre", comenta.

Ricardo Moya va estrenar El sueño de un hombre ridículo el 2002 al Círcol Maldà i és tot un encert que La Gleva recuperi aquest exuberant relat de Dostoievski. També ho és perquè a la bona feina de l’actor el pas dels anys li ha sigut profitós per vestir encara amb més credibilitat aquest peculiar personatge amb pijama i gorra de pell al cap. És un home gran en qui podem veure tant un possible profeta que predica sobre l’amor com un boig que ha vist Déu, o les dues coses alhora, perquè també en el seu temps a Jesucrist el tenien per l’un i per l’altre.