Eleven Madison Park, l'elegant restaurant de Manhattan, aclamat internacionalment, que fa quatre anys i mig, i empès per la consciència climàtica, va instaurar un menú vegà, recuperarà la carn. El seu xef, Daniel Humm, explicava en una entrevista que ho fa perquè vol atreure més clients al restaurant, tant per motius econòmics com per ser més hospitalaris.

Formatges fets amb llet vegetal, però que no ho semblin i, sobretot, que no en tinguin el gust. Aquest és l’objectiu de l’start-up Väcka, especialitzada en l’elaboració de formatges per als consumidors vegans amb seu a Barcelona. 

El veganisme és una opció de vida cada cop més present a la nostra societat. És encara força minoritària, però el que no és tan minoritari és la reducció del consum de carn per part de la població. Sobre aquestes qüestions la periodista Tana Collados va estrenar diumenge al vespre, al 30 minuts, la producció pròpia Cada vegada més vegans, en què va donar dades sobre les persones de l'Estat que segueixen una dieta vegana i també va analitzar el perquè de l'opció alimentària, i el parer de les persones que són contràries a aquest tipus d'alimentació, que no tria cap producte provinent dels aliments d'origen animal (mel, ous, carn, peix), ni tampoc ho preveu a l'hora de vestir-se i cuidar-se en general. Us en donem més detalls en els reportatges següents. També us indiquem receptes veganes.

La frase que encapçala aquesta notícia la diu un fabricant de calçat vegà: “Ara està de moda i fins i tot queda bé dir que ets vegà”. Quines dimensions reals té el veganisme? Què porta una persona a ser-ho? ¿És una moda o realment és el futur de l'alimentació? Totes aquestes preguntes les ha intentat respondre el 30 minuts que s'emetrà aquest diumenge a les 22.05 h a TV3 i que han titulat Cada vegada més vegans. El documental és un reportatge de la periodista Tana Collados i el realitzador Víctor Díaz, que han intentat representar tant els partidaris com els detractors del veganisme.

Menjar carn que en realitat no és carn, sinó un producte vegetal, ja no és una cosa nova: a tots els supermercats podem trobar productes semblants al tall elaborats amb proteïnes procedents de plantes. La diferència amb la carn animal és que quan aquests productes en calquen la textura, no tenen exactament el mateix gust que la carn. I al revés: quan poden replicar-ne el gust, l’aspecte i la sensació a la boca no són iguals. Aquest dilema és una de les raons per les quals Giuseppe Scionti va optar per crear unastart-up, Novameat, que aportés als vegans un producte que els permetés replicar l’experiència idèntica de menjar un bistec o una costella de porc. I tot això no ho aconsegueix des d’un obrador, sinó amb impressores 3D.

La companyia productora de proteïna vegetal Heura ha finalitzat una ronda de finançament amb la que ha obtingut 20 milions d'euros, segons ha informat aquest dilluns en un comunicat. Els inversors no rebran directament una participació de l'empresa, sinó que adquiriran pagarés transformables en accions.

Un altre estiu que passa i un estiu més durant el qual els gelats han sigut protagonistes de la temporada. Tot i que encarem la tardor, els gelats no tenen per què desaparèixer i menys ara que l’oferta és cada vegada més àmplia i adaptada a tots els gustos i estils de vida. Els gelats vegans són un bon exemple de com un producte tradicional s’ha adaptat a les demandes de la clientela erigint-se en una alternativa respectuosa amb els animals i sense renunciar al gust i la textura.

¿És possible un pa de pessic sense ou? ¿Cal comprar ingredients exòtics per fer unes postres veganes? Cada vegada és més fàcil trobar opcions dolces veganes a les cartes dels restaurants, als forns de pa i als programes de cuina de la televisió o les xarxes socials. Tot i que a vegades l'alternativa és només una peça de fruita al menú, de mica en mica s’amplia una oferta que inclou postres fetes a base de fruits secs i begudes vegetals, sense mantega i altres derivats lactis o substituint l’ou per compota de fruita o oli. I tot sense haver de renunciar al plaer i sabors. 

Ningú sap com serà el 2022, un nou any que arriba marcat per la incertesa de la pandèmia. Tampoc a taula, però les xarxes socials i la demanda dels consumidors ja anticipen algunes tendències, de les quals la indústria ha pres bona nota per tenir un any ple de gastronomia. La sostenibilitat figura com la gran protagonista dels pròxims 12 mesos, com passa en altres àmbits com la moda i la mobilitat, però el 2022 també és l’any de la revitalització de les propostes més gurmet després d’una certa calma als bars i restaurants. Les tendències, apuntades per mitjans especialitzats com la Food & Beverage Magazine, cadenes com Whole Foods Market i informes com el document anual de la nutricionista Hanni Rützler Future food studio, també indiquen que caminem cap a una nova etapa d'àpats originals i de desafiament als paladars, en què sobresurten noves propostes que atorguen protagonisme a la cuina de la Polinèsia i les receptes amb flor d'hibisc.

Aquest dijous era Acció de Gràcies i, mentre en milions de llars nord-americanes s'enfornava un gall dindi, la cantant Billie Eilish, de 19 anys, demanava als seus fans que sisplau no es mengessin cap animal. L'autora d'èxits com Bad guy o Happier than ever va demanar a través de les stories del seu Instagram, on té prop de 100 milions de fans, que sisplau fessin un esforç i no mengessin gall dindi la nit d'Acció de Gràcies per salvar d'una mort cruel tants animals d'aquesta espècie com fos possible. "El gall dindi és una de les criatures més gentils del món i 46 milions són assassinats cada Dia d'Acció de Gràcies", va escriure la cantant, que és vegana. En una de les imatges que va publicar apareix en una granja abraçant una d'aquestes aus. "Sé que és difícil canviar les tradicions, però tingueu-ho en compte", demanava.

"Una forta abraçada a tota la família vegana. Que l'hamburguesa de tofu vos faci bon profit". És una piulada publicada de finals d'octubre que anava acompanyada de la imatge d'un entrecot fent-se a la planxa. L'autor no en detalla els motius, però sembla evident que la intenció era fer befa dels vegans, especialment de les imitacions dels plats tradicionals, com l'hamburguesa, que en els últims anys s'han reproduït a partir de vegetals (soja, tofu, proteïna vegetal). Aquesta mena de reaccions són habituals, especialment ara que els plats d'origen vegetal ja no només es venen en els espais vegetarians –com la recentment inaugurada carnisseria vegana de Barcelona, la primera de Catalunya– sinó que també ocupen espais als supermercats majoritaris. Avui dia cada cop és més fàcil topar-se amb més productes sense rastre d'origen animal que, fins fa res, associàvem a una carnisseria de les de tota la vida. És el cas dels nuggets, les aletes o les mandonguilles veganes.

Uns carrers més enllà d'on viu el dramaturg i director Javier Daulte, a Buenos Aires, estan a punt d'obrir un restaurant de carn a la brasa. "Encara no l'han inaugurat i ja té pintades a la porta en contra de la carn", explica. El conflicte entre carnívors i animalistes batega rabiosament avui dia i Daulte l'ha convertit en el motor del seu últim espectacle, Carnicera, que es representa al Teatre La Gleva fins al 27 de juny. Protagonitzat per Isabel Rocatti i Ramon Pujol, el muntatge és una comèdia que planteja l'existència d'un terrorista dedicat a adulterar la carn perquè els seus consumidors es tornin més agressius.

Com que aquell era el seu últim tros de pizza, en va menjar tres. Era la nit de Cap d’Any. L’endemà Danny Swift, un analista de dades de 25 anys que viu a Manhattan, a Nova York, es va llevar amb ressaca però decidit a fer-se vegà. “M’havia començat a sentir un hipòcrita per ser un vegetarià però alhora seguir donant suport a indústries que maltracten els animals”, explica, a més de recordar que va deixar de menjar carn quan només tenia cinc anys. Després de llegir sobre la iniciativa Veganuary va decidir que havia arribat l’hora de deixar el formatge i altres productes d’origen animal, com a mínim durant el mes de gener. Iniciatives com la Dry January, que proposava un mes sense alcohol, o Whole30, que animava a deixar els productes processats i refinats durant 30 dies, han donat pas a aquesta nova campanya que anima la gent a deixar de consumir productes d’origen animal durant un mes i que ha aconseguit convertir-se en una de les resolucions de moda d’aquest any.

El Nadal és un dels moments difícils per als vegans. Seure a taula amb la família i no poder menjar els plats típics pot ser un problema i pot suposar alguna fricció amb la família. Per això us proposem un menú nadalenc apte per a vegans i del qual pot disfrutar tothom. El plat principal és una escudella vegetal, que és un dels plats preferits de la cuinera Teresa Carles, experta en propostes veganes com les que omplen la carta d’alguns dels seus restaurants. “Fa uns quaranta anys que la preparo i puc assegurar que queda deliciosa”, diu la xef nascuda a Algerri (Noguera). “És saludable perquè no conté el greix de l’escudella tradicional, que ve donat per la cansalada i els ossos de vedella i pernil que s’hi afegeixen”.

L’expansió del veganisme també ha arribat al turisme. L’agència catalana Tarannà - Viatges amb Sentit és la primera de l’Estat que ofereix viatges per a vegans, amb l’objectiu de promoure un turisme sostenible i l’oportunitat d’explorar el món sense haver de renunciar a un estil de vida respectuós amb els animals i el medi ambient. La ideòloga d’aquests viatges, que es començaran a oferir a la primavera, és Cristina Fernández, vegana des de fa 6 anys. Amb els directius de Tarannà han estat treballant per buscar proveïdors que “entenguessin què és el veganisme” i què buscaven. Com explica Fernández, es tracta de viatges pensats per conèixer els països, però alhora per a clients vegans que puguin viatjar sense haver de renunciar a la seva manera de viure. A la pràctica, això vol dir, segons Fernández, “que els viatgers puguin mantenir la seva dieta, allotjar-se en hotels vegans certificats”. I afegeix: “Volem que els nostres viatges tinguin un impacte positiu en els animals, en les entitats i persones que els cuiden i defensen, i en les comunitats locals”.

El veganisme és un estil de vida que comporta canviar altres hàbits de consum a més de l’alimentari. La cosmètica i la moda són dos dels sectors que estan vivint un boom de noves empreses que ofereixen productes per al públic vegà: des de roba, sabates i complements fins a cremes facials o sabons sense cap producte d’origen animal. Una d’aquestes consumidores és l’Elena Crespi, de 38 anys, i que en fa 4 que és vegana. “Ara soc més conscient i estic més compromesa amb el respecte pel medi ambient i per evitar el maltractament animal, i també de les persones”, explica. Tot i això, reconeix que la decisió no és fàcil: “És impossible ser 100% coherent, no hauria de viatjar en avió ni tenir mòbil, però em comprometo tant com puc: amb el menjar, la roba, productes de cosmètica i neteja o la cosmètica eròtica”.

El veganisme és una filosofia que cala amb força entre els joves. Ho saben molts pares, que han vist com aquesta decisió ha canviat alguns hàbits quotidians dels fills. Als Estats Units, per exemple, segons l’informe The green revolution 2019 una quarta part dels joves d’entre 25 i 34 anys són vegans o vegetarians, una tendència que, a més, té molt de ressò a les xarxes, on els mil·lennials i els de la generació Z són molt actius. A més, els vegans han dut a terme algunes campanyes molt exitoses entre els joves com el Veganuary, que se celebra al Regne Unit i que proposa deixar de consumir productes d’origen animal durant el mes de gener, o el No Meat Monday, que proposa fer el mateix cada dilluns.

El creixement del nombre de persones que any rere any opten per ser veganes és una constant que no es pot obviar, una tendència imparable que ja està produint un canvi cultural profund. Encara són una minoria de la població, és cert, i molts són joves que fa un ús intensiu de les xarxes socials, però seria un error pensar que es tracta d’un fenomen puntual. El veganisme ha vingut per quedar-se. Però què vol dir ser vegà? Més enllà del fet de no menjar carn, com fan els vegetarians, suposa no consumir ni portar cap producte d’origen animal, cosa que en fa més un estil de vida que un tipus de règim alimentari. L’antropòleg Francesc Xavier Medina explica que els vegans, de fet, són activistes polítics i, per tant, militants que fan proselitisme d’unes pràctiques que fins i tot els poden resultar difícils i incòmodes d’aplicar, però que porten a terme per convicció.

Quan algú ens diu “Soc vegà” sovint pensem que aquella persona no menja cap producte d’origen animal. I és així. Però implica molt més. “El veganisme és un estil de vida, un moviment d’afirmació personal que suposa una manera d’estar i posicionar-se en el món”. Ho diu Francesc Xavier Medina, antropòleg i professor de la UOC, que coneix bé aquest moviment, que ell qualifica de “polític”. “El veganisme, a diferència del vegetarianisme, està enfocat a l’activisme polític, a la defensa del benestar animal, i té per objectiu canviar la societat”, diu. “Els vegans són militants de la seva causa i fan proselitisme. Els vegetarians, en canvi, ho són per motius, sobretot, de salut”.