La txeca Ester Ledecka, que ja havia guanyat el supergegant d'esquí alpí dels Jocs de Pyeongchang, ha fet història aquest dissabte després de penjar-se un altre or i en un altre esport diferent en la mateixa cita olímpica i guanyar la prova de gegant paral·lel de 'snowboard' disputada a Phoenix Park. Ledecka, nascuda a Praga fa 22 anys, s'ha convertit en la primera de tota la història que aconsegueix un or olímpic en dos esports diferents en els mateixos Jocs.

Sis proves a Pyeongchang només tenen podi masculí, cinc de les quals estan relacionades amb els salts d’esquí. Tres, dins la combinada nòrdica (salt i esquí de fons), l’única disciplina olímpica que mai no ha tingut competició femenina. La d’homes, en canvi, forma part del programa des del 1924 (trampolí curt i 10 km de cursa) i recentment ha afegit dues modalitats més (en els Jocs del 1988, relleu per equips, i el 2002, trampolí llarg). Les dones, mentrestant, sembla que podrien tenir-hi cabuda a Pequín 2022.

Hi ha una frase de Bob Marley que va fer seva des que era jove i que repeteix com un dogma: “Mai se sap com ets de forta fins que ser forta és l’única opció que tens”. I ho diu cada cop que fa una xerrada a les escoles i els instituts per conscienciar sobre el bullying. Ella el va patir i sap de què parla, perquè va marcar la seva adolescència i va definir el seu caràcter: intens, honest i rebel a parts iguals. Així va decidir, amb 16 anys, dedicar-se al bobsleigh. Fins llavors era esquiadora, però ho va tenir clar: “Em va semblar un esport de dones fortes, ràpides i poderoses”.

L’ snowboarder nascut a Ceuta Regino Hernández va donar la sorpresa en guanyar la medalla de bronze en la prova de crosdels Jocs Olímpics de Pyeongchang, i donava així a l’esport espanyol la tercera medalla de tota la història en uns Jocs Olímpics d’Hivern. Després de les dues medalles que van guanyar els germans Fernández Ochoa, Paco i Blanca, en esquí alpí, Espanya suma una tercera medalla. Paquito Fernández Ochoa havia guanyat l’or sorprenentment als Jocs de Sapporo 72 (Japó) i la seva germana Blanca va guanyar el bronze a Albertville 92 (França). May Peus, president de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, es mostrava eufòric amb el bronze: “Estàvem en deute amb l’esport espanyol, l’hi devíem. És una medalla amb regust d’or, per la qual cosa vull aprofitar l’ocasió per felicitar el Regino, que n’és l’únic i gran protagonista, i els seus tècnics. També tinc un record per a Israel Planas [l’anterior tècnic de la selecció espanyola de cros, que va morir durant els Mundials de Sierra Nevada], que en pau descansi i que té una gran part de culpa que aquesta medalla hagi arribat”, va sentenciar.

El teu germà gran té un accident de moto i li donen sis hores de vida. Un cop dur i cru de realitat. Són finals de setembre del 2013 i Lucas Eguibar ja prepara els Jocs d’Hivern del febrer següent, però el coma i els danys cerebrals del Nico ho paralitzen tot. El rider deixa d’entrenar-se per fer pinya i dedicar-se a la família. Té 19 anys, ja ha sigut campió del món júnior de snowboard i les expectatives a Sotxi eren bones.

En els que són els seus últims Jocs Olímpics, la veterana Ireen Wüst ha fet sonar altre cop l’himne dels Països Baixos. En una nova exhibició dels patinadors de velocitat holandesos, Wüst va guanyar la medalla d’or als 1.500 metres femenins, derrotant la japonesa Miho Takagi i la també holandesa Marrit Leenstra. Wüst ja havia guanyat a Torí 2006 la medalla d’or en els 3.000 metres i la de bronze en 1.500. Quatre anys després, a Vancouver 2010, va ser campiona al quilòmetre i mig. A Sotxi 2014 va guanyar or en 3.000 m i en persecució per equips i va ser plata en 1.000 m, 1.500 m i 5.000 m. Després dels Jocs de Vancouver, el setembre del 2010, es va sotmetre a una operació quirúrgica en què li van extirpar un tumor d’ovaris. Però va tornar amb més força que mai i ha arribat a les nou medalles olímpiques, ja que el primer dia de competició a Pyeongchang ja va guanyar la plata als 3.000 metres. “Aquests són els meus últims Jocs i és emocionant poder pujar a dalt de tot del podi”, va dir Wüst, de 31 anys. Si als Jocs de Sotxi del 2014 els holandesos van guanyar 23 de les 36 medalles en patinatge de velocitat, a Corea del Sud de moment en porten 6 de 9.

Amb la taula de snowboard als peus, la catalana Queralt Castellet ha après moltes coses de la vida. Si les primeres vegades era un joc, una manera de disfrutar, després va passar a ser una manera de viure. I, finalment, una manera d’aixecar-se dels cops rebuts a la vida. Castellet, una de les millors atletes en esports d’hivern de la història de Catalunya, ha competit aquesta matinada a la final de la prova olímpica de halfpipe dels Jocs Olímpics de Pyeongchang després d’acabar cinquena en la classificació al Phoenix Park, unes eliminatòries de classificació dominades per la nord-americana Chloe Kim. “Soc optimista. Sempre ho soc: cal ser positiva”, va indicar la rider vallesana.

El patinatge de velocitat sobre gel continua sent cosa dels Països Baixos. I, concretament, dels frisons. En aquesta nació del nord del país patinar és una tradició des de fa segles. I alguns dels seus fills, com Sven Kramer, ho demostren als Jocs Olímpics. Amb 31 anys, el patinador de Heerenveen va aconseguir a la segona jornada dels Jocs Olímpics de Pyeongchang la seva tercera medalla d’or consecutiva en els 5.000 metres, després de fer-ho també als Jocs Olímpics de Vancouver el 2010 i Sotxi el 2014. Kramer, amb un temps de 6:09.76, va establir de passada un nou rècord olímpic, superant el que tenia ell mateix des de feia quatre anys. Kramer també va guanyar el 2014 una medalla d’or en la persecució per equips, un bronze en aquesta prova a Vancouver el 2010 i una plata en els 5.000 metres i un bronze en persecució per equips el 2006 a Torí. Vuit vegades campió del món en la prova de 5.000 metres, ahir es va imposar al canadenc Ted-Jan Bloemen i al noruec Sverre Lunde Pedersen.

Queralt Castellet, subcampiona mundial de migtub ('halfpipe') el 2015, inicia la seva participació als Jocs d'Hivern de Pyeongchang. La sabadellenca és la primera integrant de la delegació estatal amb opcions de medalla que competirà a la competició, ja que la seva prova, al Phoenix Park, arrenca aquest dilluns a la matinada amb la qualificació, un dia abans de la final que decideix el podi. Queralt, nascuda fa 28 anys a Sabadell i que afronta els seus quarts Jocs Olímpics, ve de guanyar, el 13 de gener, just abans de viatjar a Corea del Sud, la prova de la Copa del Món disputada a Snowmass (Estats Units). Va tornar a pujar a dalt de tot del podi en una prova d'aquesta competició, des que guanyés per última vegada, fa més de sis anys –el novembre del 2011–, a Saas-Fee (Suïssa).

El jove Lim Hyojun, de 21 anys, s'ha convertit en el guanyador de la primera medalla d'or dels amfitrions, Corea del Sud, als Jocs Olímpics d'Hivern de PyeongChang, gràcies al seu triomf a la final dels 1.500 metres de patinatge de velocitat en pista curta. Amb un temps de 2: 10.485, nou rècord olímpic, Lim ha superat l'holandès Sjinkie Knegt (2: 10.555) i el rus Semen Elistratov (2: 10.687). Elistratov doncs, aconsegueix el primer metall dels russos, competint sota bandera olímpica per la sanció per dopatge al Comitè Olímpic rus.

El 1992, Hwang Young-cho va guanyar la marató dels Jocs de Barcelona. A l’Estadi Lluís Companys moltes mirades van buscar el seu entrenador, Sohn Kee-chung, que havia sigut campió olímpic de la marató del 1936, als Jocs Olímpics de Berlín. I aquest, amb una rialla tímida, va celebrar el triomf del seu deixeble recordant el seu dolorós triomf molts anys abans. A Berlín, envoltant el guanyador de la plata, el britànic Ernie Harper, hi havia dos coreans seriosos, ja que els obligaven a competir com a japonesos: Sohn Kee-chung i Nam Sung-yong. “L’esport és clau en la història coreana, ja que ha sigut un element de reivindicació. Primer, de la mateixa existència com a coreans. I, després, per separar les dues Corees”, escrivia l’historiador Hackchan Rhee, mort el 2017.

Per primer cop en la història, la delegació esportiva d’un estat en guerra participarà en els Jocs Olímpics que organitza l’estat amb qui manté el conflicte. I, de fet, les dues Corees van desfilar unides en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang en una imatge històrica, perquè s’han arribat a fusionar els equips d’hoquei sobre gel en un de sol. “Durant els últims anys els dos estats no han negociat res, amb un increment de la tensió a la zona. I, en poques setmanes, s’han reunit i han trobat la manera de participar-hi units. És històric veure esportistes coreans del nord participant en el mateix equip que els seus veïns, i fent-ho en territori de Corea del Sud”, diu John Park, especialista en diplomàcia esportiva. Aquest és el quart cop que les dues Corees desfilen unides en uns Jocs Olímpics, però amb el simbolisme de fer-ho a Corea del Sud.

El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) ha anunciat que desestima els recursos presentats per un total de 47 esportistes i tècnics russos contra la decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) de no convidar-los a participar en els pròxims Jocs Olímpics d'Hivern que arranquen aquest divendres a Pyeongchang.

Kim Jong-il -el pare de l’actual líder nord-coreà, Kim Jong-un- era tan bon esportista que, segons explica la premsa oficial del règim, va fer un tir perfecte la primera vegada que va jugar a bitlles i va encertar tots els forats el primer cop que va agafar un pal de golf. En canvi, difícilment els atletes nord-coreans que participen en els Jocs Olímpics d’Hivern que s’inauguren avui trepitjaran el pòdium. Només n’hi ha dos -la parella de patinatge artístic formada per Ryom Tae-ok i Kim Ju-sik- que s’hi han classificat per mèrit propi. La resta hi participen perquè s’ha fet una excepció.

Les cadires de Mike Pence i Kim Yo-jong estaran separades avui, molt probablement, per només uns metres. El vicepresident dels Estats Units i la germana del dictador nord-coreà, Kim Jong-un, ja són a Corea del Sud i, tot i que des de Pyongyang i Washington s’insisteix a dir que no hi haurà cap trobada entre ells, és molt probable que coincideixin. Al cap i a la fi, tots dos són visitants d’honor als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang i hauran de seure a prop, com a mínim, durant la cerimònia d’inauguració d’avui.

Segons la premsa sud-coreana, Corea del Nord ha difós imatges d'una gran desfilada militar el dia abans de la inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern que acull Corea del Sud i que han ofert l'oportunitat per a una distensió entre tots dos països.

El president honorífic de Corea del Nord, Kim Yong-nam, viatjarà aquesta setmana a Corea del Sud amb motiu dels Jocs Olímpics d'Hivern, que se celebren, a partir de divendres, a la ciutat de Pyeonchang. Kim Yong-nam, que encapçalarà la delegació del país en la cerimònia d'inauguració, serà el membre oficial de més rang que haurà trepitjat Corea del Sud. Segons ha confirmat el ministeri d'Unificació sud-coreà, la delegació de Corea del Nord -integrada per 22 membres- s'hi estarà del 9 a l'11 de febrer. Les dues Corees participaran juntes en aquest acte d'inauguració i desfilaran sota una bandera unificada. Aquesta notícia arriba setmanes després que Corea del Nord confirmés la seva participació en els Jocs.

L'equip d'hoquei gel femení de Corea del Nord ha travessat aquest dijous la frontera amb el Sud per integrar-se als entrenaments dels jocs olímpics d'hivern que comencen d'aquí dues setmanes. El gest de distensió entre tots dos països, que desfilaran junts a la cerimònia inaugural, coincideix amb una crida del règim de Pyongyang a la reunificació de la península.