10 Caminando hacia el 'bosco sacro', para encontrarme con mi amigo Josep Maria Benítez-Riera, historiador de la cultura, me repetía la frase que Plinio el Viejo atribuyó a Apeles, el gran pintor de Colofón: “Ningún día sin un trazo”. ["Nulla dies sine linea, Historia Natural", 25,36,12]. Ningún día, pues, sin preguntas.

]]> Pels volts de la Pasqua em ve de gust visitar el meu bon amic Josep Maria Benítez i Riera, historiador de la cultura. Ja ha esdevingut una tradició, trobar-nos ben a prop del monestir santcugatenc, precisament al 'bosco sacro'. La nostra última conversa va ser interrompuda per una munió de xiuxiueigs dels arbres, en què sobresortia la paraula 'veritat'. I moltes altres paraules de l’antiga saviesa. Em va venir al cap una de les consideracions d’Horaci: “Què ens priva de dir la veritat amb un somriure?” ['Ridentem dicere verum quid vetat', 'Sàtires', 1, 1, 24]. Vaig voler saber més coses del Concili.

]]> Un cop més, ja en ple hivern, esperava que el meu bon amic Josep Maria Benítez i Riera, historiador de la cultura, arribés al petit bosc ben a prop del monestir santcugatenc on ens havíem de trobar. Em feia gràcia el nom que li havíem atorgat a aquell indret: il bosco sacro. Mentre recordava la nostra darrera conversa i pensava en allò que havia quedat suspès, em va venir al cap una afirmació de Quintilià: “La primera virtut de l’eloqüència és la claredat” [Prima est eloquentiae virtus perspicuitas ]. Cal ser punyent a l’hora de la veritat!

]]>