“No m’importa el nom, m’importa la qualitat”, deia Karl-Heinz Rummenigge després de confirmar-se el principi d’acord entre el Barça i el Bayern Munic per la cessió de Philippe Coutinho. El director general del club bavarès es felicitava per la incorporació de l’atacant brasiler mentre al Camp Nou celebraven que havien pogut trobar sortida a un jugador que no entrava en els plans de l’entrenador i que cobrava la quarta fitxa més elevada de l’equip. En les properes hores s’ha d’acabar de redactar i firmar la paperassa per tancar de manera oficial l’operació.

El mercat futbolístic bat rècords període rere període. La inflació imparable -provocada sobretot pel múscul financer de la Premier League- propicia que la llei de l’oferta i la demanda hagi d’evolucionar per força. Tot i que els preus són prohibitius, el negoci ha tirat endavant perquè hi ha equips que encara tenen capital suficient per afrontar grans fitxatges i assumir sous milionaris. Tanmateix, aquest grup de poderosos cada vegada és més reduït. Prolifera una classe mitjana que no entra en grans operacions si no és per vendre. I entre els rics que sí que poden gastar-se grans quantitats en un sol jugador, és cada cop més habitual buscar fórmules imaginatives de pagament per evitar el col·lapse financer. És poc probable que algú pugui pagar els 300 milions d’euros que inicialment demanava el París Saint-Germain per deixar sortir Neymar, o els més de 180 milions que el Manchester United volia rebre per la venda d’un campió del món com Paul Pogba després d’haver-ne pagat gairebé 90 per un defensa inèdit a la Champions com Harry Maguire.

El Camp Nou aplaudeix i xiula Coutinho. Amb més o menys intenció, perquè l’òptica de l’aficionat sempre és particular, l’entorn Barça va alimentar ahir el debat -i els dubtes- que genera la figura del jugador brasiler. La seva suplència d’ahir contra la Reial Societat l’exposava. Si es mantenia el pla dels últims mesos, tindria minuts a la segona part i el Camp Nou s’expressaria sense cortines de fum. Ernesto Valverde va voler que descansés després de la jornada de Lliga de Campions, pensant en aquest tram de tres partits de Lliga abans de disputar la fase de semifinals. Sense més lectures.

Malgrat que es puguin treure poques coses positives del partit d’ahir del Barça, Messi sempre dona alegries. En el partit en què Nélson Semedo es va estrenar com a golejador amb el Barça després de 59 duels, l’argentí va certificar la ratxa de victòries més llarga a la Lliga amb Valverde (8) amb un gol marca de la casa. Messi porta set partits seguits marcant i el Barça, 32 jornades perforant la porteria contrària a domicili. Però la regularitat de Messi està a l’abast de pocs. En canvi, hi ha futbolistes que voldrien trobar la regularitat i no ho aconsegueixen, com Philippe Coutinho. El brasiler segueix en el seu particular calvari, del qual sembla no aixecar cap.

Dos partits com a titular en quatre dies. Si dijous contra el Llevant Coutinho, autor de l’únic gol blaugrana -de penal al final-, no va jugar un bon partit, l’exjugador del Liverpool va millorar les sensacions contra l’Eibar en un partit en què va ser mimat per Ernesto Valverde. El tècnic no només li va donar la possibilitat de ser titular, sinó que a més a més el va deixar els 90 minuts sobre el terreny de joc. De fet, quan va entrar Dembélé, Coutinho va mirar seriós cap a la banda esperant a veure si el seu dorsal seria l’escollit, però l’home que no va acabar el partit va ser Arthur Melo, que havia jugat un gran primer temps. “Coutinho ha jugat perquè és una setmana de tres partits, no és gens sorprenent que jugui. És un jugador d’una gran qualitat que ens donarà moltes coses. Al primer temps li ha costat, com a tot l’equip, però a la segona ha estat millor”, va explicar Valverde sobre un Coutinho que va modificar la seva posició sobre la gespa a la represa, quan va passar a jugar al mig del camp, a prop de Rakitic i Busquets, on va tenir més presència, tot i allunyar-se de l’àrea. A la primera part, l’exjugador del Liverpool havia participat en la jugada del primer gol blaugrana, quan va connectar amb Luis Suárez just a temps per permetre a l’uruguaià marcar el primer gol del partit. En total, va fer una assistència, va xutar un cop i va fer 56 passades, amb un 85,6% d’efectivitat. De mica en mica Coutinho recupera el somriure.

Ernesto Valverde ja sabia que al final del partit contra el Llevant li tocaria parlar de Philippe Coutinho. Durant el primer temps de la derrota al camp de l’equip valencià el tècnic blaugrana es va fer un fart de fer ganyotes de desaprovació cada cop que els seus jugadors perdien accions individuals contra un Llevant molt més motivat. I un dels jugadors que més duels va perdre va ser precisament Coutinho, el futbolista més car de la història del Barça, que va arribar a perdre fins a 10 pilotes només en el primer temps d’un partit que era una bona oportunitat per permetre-li reivindicar-se. Però no va ser així. Malgrat que el penal que ell mateix va demanar xutar al final del partit va acabar amb un gol que maquillava el resultat i feia més factible aixecar l’eliminatòria, el partit de Coutinho al Ciutat de València va ser ben dolent.

Després d’un estiu en què els clubs de futbol van gastar més que mai en traspassos -de fet, la FIFA acaba de presentar un informe que revela un augment de la despesa en fitxatges el 2017 d’un 32,7% respecte a l’any anterior-, el mercat d’hivern, que va acabar ahir, ha continuat i fins i tot accentuat aquesta tendència inflacionària. Sense anar més lluny, el Barça ha sigut un dels principals exponents d’aquest fet.