Naturgy –l'antiga Gas Natural– no vol soroll que la distregui de la seva gestió, i aquests darrers anys ja n'ha tingut prou. Des de l'entrada sobtada del fons australià IFM l'any 2021, quan va llançar una oferta pública d'adquisició (opa) no sol·licitada pel 22,69% del capital social per 5.060 milions d'euros, la música al voltant de l'accionariat i la cúpula de la gasista no ha deixat de sonar, si bé ja havia baixat de decibels l'últim any, o com a mínim fins als recents moviments d'un dels seus principals accionistes: GIP, avui BlackRock, que a finals del 2025 va vendre de forma accelerada un 7% del seu capital a la companyia.

Des de fa uns anys, l'apagada nuclear ha perdut força, amb una guerra a Ucraïna que ha trastocat l'ordre de prioritats, fet que ha obert la porta a allargar la vida d'aquesta energia i ha deixat enrere l'aposta generalitzada per agilitzar la transició energètica. En aquest context, les companyies elèctriques, propietàries de les centrals nuclears, demanen replantejar el full de ruta que van acordar, que preveia un calendari de desconnexió entre els anys 2027 i 2035.

Europastry tampoc. L'altra de les inversions anunciades per Àngel Simón –l'anterior conseller delegat de Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa, que va ser destituït fa unes setmanes– ha estat rebutjada definitivament per l'equip actual, del qual Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, és el vicepresident primer.

La Fundació La Caixa preveu elevar el pressupost de l'obra social fins als 800 milions d'euros el 2030, davant els 655 milions de l'exercici actual, i invertir en total 4.000 milions els cinc anys vinents, segons el nou pla estratègic 2025-2030 donat a conèixer avui. Aquest full de ruta té per objectiu "impulsar la transformació social i donar resposta als reptes dels anys vinents" amb el lema Creure per transformar. L'entitat centrarà l'activitat en tres pilars: el social, la investigació i les beques i la cultura. En aquesta nova etapa el mandat explícit és que la fundació i el seu braç inversor, Criteria, actuïn "de manera coherent i coordinada", fins i tot reforçant "la governança compartida", un cop canviada la direcció.

Nova etapa a Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa. El hòlding ha posat sota revisió algunes de les seves últimes inversions i una d'elles és la del fabricant català de masses congelades Europastry, segons ha avançat El Confidencial i confirmen a l'ARA fonts properes a l'entitat. Aquesta decisió arriba en la nova era de Criteria amb Francisco Reynés com a vicepresident primer, que va accedir al càrrec fa poques setmanes després del cessament d'Àngel Simón com a conseller delegat.

Les peces van encaixant a Criteria, el braç inversor de La Caixa. La comissió executiva del consell d'administració d'aquesta societat ha nomenat José María Méndez nou director general de la companyia. Fins ara Méndez era adjunt al conseller delegat de CriteriaCaixa, Àngel Simón, i que la setmana passada va ser destituït. El nou alt càrrec s'ocuparà de la gestió operativa del hòlding.

El gran terratrèmol en matèria de canvis a les cúpules directives l'ha acaparat aquesta setmana la notícia del cessament d'Àngel Simón com a conseller delegat de CriteriaCaixa un any i quatre mesos després del seu nomenament. El substitut al capdavant del braç inversor de La Caixa serà el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés. Més enllà d'aquest moviment, l'expresidenta del Congrés Meritxell Batet torna als titulars fitxant per Ebro Foods, el president de Celsa ho serà també de Veolia Espanya i una històrica de Mango diu adeu. Aquests són els principals fitxatges de la setmana.

El 16 d'abril, just abans de les vacances de Setmana Santa, es produïa un fet insòlit a La Caixa, el principal conglomerat empresarial del país. El del grup presidit per Isidre Fainé és un món "de treball en equip, amb caps visibles, però sense gaire obsessió per la notorietat i, menys per aquella relacionada amb els conflictes", expliquen fonts coneixedores de l'univers de l'estrella de Miró.

Francisco Reynés Massanet (Palma, 1963), el nou home fort de CriteriaCaixa, el braç inversor de La Caixa (amb la cartera més gran de participacions empresarials d'Espanya), s'ha consolidat ara com una de les persones de més confiança del president de la Fundació, Isidre Fainé. El primer indici d'aquest ascens del president executiu de Naturgy es va produir a principis de mes, quan Reynés va entrar com a patró de la Fundació La Caixa, la propietària de tot l'univers de l'estrella de Miró i accionista únic de Criteria.

Àngel Simón ha cessat com a conseller delegat de CriteriaCaixa un any i quatre mesos després del seu nomenament i el substitut al capdavant del braç inversor de La Caixa serà el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, segons ha informat la Fundació la Caixa, propietària del 100% del hòlding inversor CriteriaCaixa. El patronat de La Caixa, del qual Reynés va entrar a forma part com a patró a principis de mes, també ha acordat cobrir la vacant que deixa Simón al consell amb el nomenament de Reynés com a conseller de CriteriaCaixa, amb la finalitat que el consell d'administració de la companyia el nomeni vicepresident executiu les setmanes vinents. D'aquesta manera, Reynés tindrà més poder que el seu predecessor al capdavant de la principal cartera de participacions empresarials d'Espanya.

La possible opa de l'energètica dels Emirats Àrabs Units, TAQA, sobre Naturgy ha portat el president executiu d'aquesta última, Francisco Reynés, a moure fitxa. El directiu ha decidit renunciar a una polèmica prima del seu sou a llarg termini per garantir la seva independència davant la possible operació i evitar així un conflicte d'interessos, tal com ha informat la companyia en un fet rellevant publicat aquest dilluns a la tarda a través de la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV).

Quan els fons d'inversió entren en el capital d'una empresa és, normalment, per estar-hi un temps no gaire llarg i sortir-ne fent unes plusvàlues. Aquesta realitat plana ara sobre l'energètica Naturgy, que té com a principal accionista CriteriaCaixa –el hòlding de participades de la Fundació La Caixa– i diversos fons d'inversió: CVC/Rioja amb un 20,7%, GIP amb un 20,6% i IFM, que mitjançant una opa i posteriors compres en el mercat arriba al 15%.

Són una rara avis perquè només són vuit noms i cognoms d’un total de seixanta alts directius de l'Íbex-35 els que avui dia assumeixen les funcions de president i conseller delegat dins d'una companyia. D'aquests vuit, el nom i cognom que recentment ha copsat tots els focus ha estat el de Francisco Reynés, president i conseller delegat de Naturgy. Tot i l'intent frustrat el juliol de l'any passat perquè assumís només l’etiqueta de president i tingués un número dos, el mateix Reynés ha allunyat fa poc la idea d'un canvi en la cúpula de l'energètica: “El consell d'administració [actual] és el que el consell ha decidit que tinguem ara”, va afirmar fa dues setmanes, durant la junta general d'accionistes.

Feia dies que el seu nom ocupava els titulars de diferents mitjans econòmics. Ignacio Gutiérrez-Orrantia, directiu de l'entitat financera nord-americana Citi, copsava tota l'atenció mediàtica per ser el preferit per ocupar el càrrec de conseller delegat a Naturgy, una figura que ara no existeix però que el consell d'administració de l'energètica està abordant crear a petició dels fons d'inversió que són accionistes de la companyia. En les últimes hores, però, la idea que Gutiérrez-Orrantia fos el possible número 2 de la companyia i la mà dreta del president Francisco Reynés ha passat a millor vida.

A Cellnex sembla que les aigües comencen a calmar-se. Després del rebombori de les darreres setmanes, amb la pressió del fons anglès TCI per apartar Bertran Kan, la companyia ha nomenat dos nous consellers i, finalment, ha trobat qui pot substituir Tobías Martínez: serà Marco Patuano i ho farà a partir del 4 de juny. Mentrestant, el president de Naturgy es fa un lloc a Veolia, la propietària d'Agbar, com a conseller independent, i Seat pesca a Cuatrecasas el seu nou advocat general.

El president de Naturgy, Francisco Reynés, ha defensat aquest dimarts davant els accionistes de la companyia l'escissió de l'energètica en dues noves empreses, una dedicada al negoci regulat i l'altra al negoci liberalitzat, en el que s'ha batejat com a projecte Geminis. Naturgy ha celebrat la seva junta ordinària d'accionistes, la primera des que es va anunciar aquest pla. Reynés ha assegurat que el primer avançament que han fet de l'anàlisi de l'escissió "confirma la idoneïtat del projecte".

Una de les millors coses de la reunió anual del Cercle d’Economia són les converses entre passadissos, que són un termòmetre ideal per percebre com respiren tant les elits barcelonines com els participants que venen d’altres indrets. Un exemple. El president del Sabadell, Josep Oliu, s’acosta a Javier Faus, del Cercle, i el felicita pel que havia dit el dia abans, en què havia defensat els indults als presos polítics: "Un discurs molt ben fet, Faus". Llavors intervé la periodista Pilar García de la Granja, que aquest any fa de presentadora de les sessions, i li pregunta a Faus si ha sentit les crítiques de Pablo Casado als indults. "No podíem no dir-ho", respon el president del Cercle. "Ho veig un error", replica De la Granja.

Els membres dels consells d’administració de les empreses catalanes que formen part de l’Íbex-35 i de les que cotitzen al mercat continu, en conjunt, es van retallar el sou l’any 2020, l’exercici en què la pandèmia del covid-19 ho va capgirar tot. Els 293 membres dels consells d’administració d’aquestes companyies van rebre en total 72,9 milions d’euros, mentre que un any abans van ser 74,8 milions. És a dir, una rebaixa de quasi un 2,5%. Per cap, de mitjana, aquests consellers es van endur poc més de 249.000 euros anuals bruts.

Ha sigut una negociació molt llarga, però Naturgy ha aconseguit per fi sortir d'Egipte. El govern d'aquest país ha donat el vistiplau a l'acord, gràcies al qual la companyia que presideix Francisco Reynés posarà fi a l'aventura egípcia, que no ha estat exempta de maldecaps i litigis.

L'energètica catalana Naturgy ha anunciat aquest divendres la venda de la seva filial elèctrica xilena CGE a la companyia xinesa State Grid International Development Limited (SGID) per 2.570 milions d'euros, en una operació que generarà per a la companyia que presideix Francisco Reynés unes plusvàlues de 400 milions d'euros, segons ha informat l'empresa.