Dimarts a Els matins de TV3 aprofundien en els vincles entre el CNI i Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, després que s’hagin desclassificat els documents de les tres trobades que van mantenir. La directora del programa, Ariadna Oltra, entrevistava primer Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de les víctimes del 17-A, i després traslladava la reflexió a les tertulianes perquè donessin el seu punt de vista. En l’àmbit de realització, partien la pantalla per incloure imatges d’arxiu relacionades amb el cas. Anaven passant en bucle els dispositius policials del 2017 a les Rambles, els operatius a Cambrils, la policia inspeccionant les runes de la casa d’Alcanar, escenes dels homenatges a les víctimes, piles de documents judicials, un retolador verd que subratllava les frases d’aquests papers... Una miscel·lània variada d’imatges per il·lustrar la notícia i que permeten a l’espectador identificar ràpidament el tema que tracten. Però entre les imatges seleccionades hi van incloure, com si res, les escenes que els mateixos terroristes van enregistrar mentre preparaven el material per atemptar. S’hi veia Younes Abouyaaqoub amb el cinturó d’explosius posat i ensenyant-lo a càmera amb orgull, i també Mohamed Hichamy i Youssef Aalla conversant i rient mentre carregaven els cilindres d’explosius. En el seu moment, l’emissió d’aquestes imatges va suposar un gran impacte televisiu per la lleugeresa amb la qual aquells nois afrontaven la matança que preparaven i van ser motiu de reflexió profunda sobre les implicacions socials que tenien i la lectura que n’havíem de fer com a país. . 

Junts manté la seva iniciativa per esclarir secrets sobre els atemptats del 17-A. Amb la desclassificació de documents "estem més a prop de saber la veritat", però encara "queden molts dubtes", diuen des del partit. Aquest és el seu diagnòstic després d'analitzar la informació revelada pel govern espanyol sobre els vincles de qui era imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Per això, els juntaires reclamen més informació classificada que aclareixi l'abast de la relació entre el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils i els serveis secrets espanyols. La documentació aportada fins ara en el marc de la comissió d'investigació sobre el 17-A al Congrés destapa que el CNI va intentar captar Es-Satty com a confident, però que el va acabar descartant.

El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) volia captar com a confident l'antic imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 2017, però finalment va descartar-ho. Així ho acredita la documentació desclassificada –avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA– que el govern espanyol ha aportat a la comissió d'investigació sobre el 17-A del Congrés. "S'incideix en la seva tendència a l'engany i no subjecció al compliment de directrius. Aquesta anàlisi i les conclusions extretes de les entrevistes invalidava Es-Satty per a qualsevol activitat informativa", va manifestar l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán en una compareixença a la comissió de control dels serveis secrets de la cambra baixa el 6 de març del 2018.

Fins a 338 persones van quedar afectades, ja sigui físicament o psicològicament, pels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. I el Tribunal Constitucional ha fet servir 46 paraules per tancar totes les preguntes que, a parer d'una de les víctimes, va deixar sense resposta una sentència de l'Audiència Nacional de 1.018 pàgines. La mort d'Albdelbaki Es-Satty, els seus contactes amb el Centre Nacional d'Intel·ligència, una suposada tercera víctima mortal a l'explosió d'Alcanar... els advocats del pare del nen de Rubí mort a la Rambla plantejaven tots aquests interrogants, i els van portar al Constitucional en un recurs d'empara on reclamaven el seu "dret a la veritat". El Constitucional, però, ha tancat el tema de forma breu i sintètica: "No hi apreciem especial transcendència constitucional".

La sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

Fa vuit mesos l'Audiència Nacional va condemnar els dos terroristes supervivents del 17-A i un col·laborador pels atemptats en què van morir 16 persones i centenars van resultar ferides. La sentència va reconèixer per primera vegada 338 víctimes de l'atac, però va deixar impunes els setze assassinats, perquè només va condemnar Driss Oukabir i Mohamed Houli com a membres de la cèl·lula de Ripoll i Saïd ben Iazza com a col·laborador, mentre que va fer responsables dels atacs a Barcelona i Cambrils els terroristes morts i no jutjats. La sala presidida per Alfonso Guevara tampoc va aprofundir en la relació de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el CNI i va donar per fet que havia mort en l'explosió d'Alcanar, tot i els dubtes d'algunes acusacions. Tant els advocats de les víctimes com els dels condemnats van recórrer la sentència. Ara el tribunal que la revisa ha descartat practicar noves proves per comprovar si l'imam és viu, però obre la porta a reobrir la causa en un futur si algú arriba a demostrar-ho.

Les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre el 17-A han reobert els interrogants sobre la figura més controvertida al voltant dels atemptats a Barcelona i Cambrils del 2017: Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll. Considerat el cervell dels atacs per la sentència de l’Audiència Nacional, malgrat els dubtes sobre el seu paper concret, fins i tot s’ha arribat a qüestionar que fos ell qui va morir en l’explosió a la casa d’Alcanar. Al centre de totes les incògnites, però, les que indirectament ha tornat a posar sobre la taula Villarejo: quin era exactament el vincle d’Es-Satty amb el CNI? Era un confident dels serveis secrets espanyols? I sobretot: com pot ser que arribés a organitzar els atemptats si tant cossos policials com intel·ligència el tenien controlat i se'n coneixien vincles amb radicals?

El 2021 serà l’any del judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017. Avui fa tres anys d’una explosió en un xalet d’Alcanar que ho va canviar tot. A dins hi havia Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, i dos dels seus deixebles que manipulaven el material preparat, amb tota probabilitat, per volar la Sagrada Família de Barcelona el 20 d’agost. L’explosió va tirar per terra els plans de la cèl·lula de Ripoll i sis dels terroristes van acabar cometent una altra matança. Younnes Abouyaaqoub va assassinar 14 persones i en va ferir més d’un centenar a la Rambla de Barcelona atropellant-les amb una furgoneta, i va matar un altre ciutadà mentre fugia. Mohamed Hichamy, el seu germà Omar, Moussa Oukabir, Saïd Aalla i Hussein Abouyaaqoub van assassinar una dona amb un vehicle kamikaze al passeig Marítim de Cambrils.

Fa tot just una setmana, l’ex secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el número dos del ministeri de l’Interior quan hi va haver els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, va ser incapaç de negar que l’imam de Ripoll que va organitzar l’atac de la Rambla, Abdelbaki es-Satty, fos confident del CNI. Fins i tot en la seva intervenció en la comissió d’investigació del Parlament i davant les insistents preguntes dels diputats, Nieto va qualificar d’“absolutament lògic” que Es-Satty col·laborés amb els serveis secrets espanyols. Dilluns a la mitjanit, el digital Público va aportar documents que acreditarien que Es-Satty era confident del CNI quan es va produir l’atac a la Rambla. Una notícia, ahir ampliada amb una segona entrega que confirmava que cinc dies abans dels atemptats el CNI tenia controlats els moviments i les converses de dos dels terroristes, que va sacsejar la política catalana. Els partits independentistes i els principals representants institucionals del país van demanar una investigació per aclarir els fets i depurar, si cal, responsabilitats.

ERC i el PDECat han demanat aquest dilluns al Congrés que creï una comissió per investigar els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona), en què van morir 16 persones i hi va haver més de 100 ferits. Els dos partits independentistes volen que s'investigui la relació entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, considerat el "cervell dels atacs" tot i que va morir un dia abans que es produïssin a la casa on preparaven el material explosiu, a Alcanar (Barcelona).

El col·lectiu d'advocats Drets, que ha impulsat diversos processos per catalanofòbia als tribunals, ha decidit personar-se en la investigació pels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, que van provocar 16 morts i més de 130 ferits. L'objectiu dels lletrats és aclarir la relació entre el líder de la cèl·lula terrorista de Ripoll, l'imam Abdelbaky es Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha afirmat que no li "consta cap vinculació entre l'imam de Ripoll i el CNI". Segons les agències Europa Press i Efe, el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI) va admetre que va tenir contactes amb Abdelbaki es Satty el 2014 mentre era a la presó de Castelló.