<![CDATA[Ara.cat - Quarta Revolució Industrial]]> 10 <![CDATA[Huawei ha renascut i vol dominar la Revolució Industrial 4.0]]>

El 2019 els Estats Units van imposar sancions a la companyia xinesa Huawei, que va passar de ser la marca de telèfons intel·ligents més venuda del món a ser la setena. Washington també es va embarcar en una campanya (exitosa) per evitar que els països occidentals utilitzessin les xarxes 5G d’aquesta companyia. Molts mitjans de comunicació van donar per morta Huawei. Semblava que els Estats Units havien aconseguit destruir els dos pilars de negoci pels quals havia apostat la prometedora empresa xinesa.

]]> <![CDATA[Els campions del món d'ahir]]> Per què Veneçuela no és Noruega? A què es referia la professora de la UAB Elena Costas fa uns dies, quan publicava a l’ARA que l'elecció de Paul Romer com a nou Nobel d’economia és oportuna per a nosaltres?

]]> <![CDATA[La Xina substituirà els EUA com a primera potència econòmica?]]> La majoria d’economistes donen per fet que, a llarg termini, la Xina assolirà la supremacia econòmica mundial, amb independència del que passi aquesta vegada. Al capdavall, ¿que potser no és inevitable que, amb una població quatre vegades més gran que la dels Estats Units i un programa resolut de modernització tecnològica després de segles d’estancament, la Xina assumeixi amb decisió l’hegemonia econòmica?

]]> <![CDATA[El futur del treball]]> Sovintegen les alarmes sobre la destrucció de llocs de treball que portarà la introducció massiva de la intel·ligència artificial (els robots). Assistim, ja d’una manera rutinària, a referències a estudis que conclouen que el 40% o el 50% dels llocs de treball desapareixeran, des de radiòlegs fins a caixers de supermercat, passant per transportistes. Se’ns parla de la polarització del mercat de treball, escindit entre una elit molt ben pagada i una majoria condemnada a fer feines poc creatives i mal remunerades.

]]> <![CDATA[Eines, màquines, ordinadors i robots]]> El progrés del gènere humà, en la seva dimensió tècnica, es pot simplificar amb aquestes quatre paraules del títol, que corresponen a èpoques de la nostra història. Les eines amplien la capacitat humana, però la persona hi ha de posar la seva pròpia energia i decidir què s’ha de fer. Les màquines utilitzen energia artificial, però la persona les dirigeix i les controla. Els ordinadors milloren la capacitat de treballar amb tot el que es pugui posar en format digital, però el seu treball ha d’estar prèviament programat per una persona. Els robots, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, comencen a fer tasques d’aprenentatge, de comprensió i de decisió, que fins fa poc semblaven exclusives de les persones (tot i això encara queden moltes tasques intel·lectuals o emocionals que no poden fer).

]]>