Talent Arena, un èxit

L'última jornada del MWC sempre té un caràcter diferent. Amb els alts directius ja fora, l'exposició rep un nou tipus de visitant. Aquest dijous, milers de persones han accedit amb el passi gratuït inclòs en la inscripció al Talent Arena, el congrés de programadors organitzat per la Fundació Mobile World Capital de dilluns a dimecres al recinte de Montjuïc. Combinant ponències mediàtiques, xerrades motivacionals i sessions tècniques, el Talent Arena completa el cercle virtuós del tecnocapitalisme: estimula vocacions que generen start-ups, que després buscaran inversors al 4YFN i potser acabaran adquirides per grans expositors del MWC. L'èxit d'aquest esdeveniment podria ser la llavor d'una sòlida comunitat local de desenvolupadors, ben diferent de la d'emprenedors. Sospito que en pocs anys la GSMA absorbirà el Talent Arena i l’integrarà dins del MWC, repetint l'estratègia aplicada amb el 4YFN.

]]>

Ericsson i el recompte de targetes SIM. Fa un any que la GSMA va presentar la iniciativa Open Gateway perquè les operadores posin a disposició dels creadors d’aplicacions –cobrant, és clar– determinades dades operatives de les seves xarxes. Ja s’hi han adherit 47 grups de telecos, que representen 239 xarxes i cobreixen el 65% de les línies mòbils del món. Els usos més habituals tenen a veure amb les funcions de telefonia: la comprovació de validesa d’un número per part d’un restaurant abans d’acceptar una reserva de taula, o l’avís de canvi recent de targeta SIM per reduir el frau en transaccions bancàries. Altres companyies ofereixen el servei de geolocalització per mitjà de les seves antenes. Però a l’estand d’Ericsson he trobat una altra funció prometedora d’Open Gateway: el recompte de targetes SIM actives en un moment i lloc determinats. Ho promouen per mostrar diferents anuncis digitals en les pantalles d’un recinte segons l’índex d’ocupació, però als catalans ens hauria anat de perles fa uns anys per comptar manifestants i acabar amb la tradicional discrepància entre les xifres dels convocants i les de la Guàrdia Urbana. Llàstima que ara ja només surten al carrer quatre gats.

]]>

Cotxes que volen i cotxes que no

L’organització ens havia venut que en aquesta edició del MWC veuríem per fi el cotxe volador que alguns fa dècades que esperen. En realitat, a l’estand de l’empresa ianqui Alef Aeronautics només hi ha una maqueta a escala reduïda d’un vehicle biplaça amb aspecte de cotxe, que té rodes i pot desplegar ales que li hauran de permetre el desplaçament aeri. Tot i això, l’empresa –que té entre els inversors la filial valenciana d’un fons internacional– promet posar-lo a la venda a finals de 2025 per uns 275.000 euros, i assegura tenir més de 2.500 compradors en llista d’espera. Mentrestant, a l’estand de la coreana SK Telecom es pot veure a mida real el quadricòpter de la firma Joby Aviation, pensat com a taxi aeri per a quatre passatgers. Baixant al món real i arran de terra, al MWC hi ha altres vehicles de quatre rodes: Oracle exposa el monoplaça d'F1 que patrocina i Xiaomi la berlina elèctrica SU7 Max, equipada amb el mateix sistema operatiu HyperOS dels seus nous smartphones i que aspira a competir –de moment, al mercat xinès– amb el Tesla Model S i el Porsche Taycan.

]]>

Mòbils xinesos, també amb IA

Els Galaxy S24 de Samsung van ser els primers mòbils a incorporar intel·ligència artificial generativa, però ja no són els únics. Tant Honor com Xiaomi han presentat nous models emblemàtics amb capacitats d’IA. El Magic6 Pro, de la primera, en destaca l’experiència d’ús i la integració amb altres dispositius de la marca, mentre que el Xiaomi 14, de la segona, calca de Samsung les funcions de tractament d’imatges i de traducció en temps real (oblidant també el català) i aposta per la qualitat fotogràfica, en aliança amb la firma alemanya d’òptica Leica. La variant Xiaomi 14 Ultra fins i tot disposa d’una carcassa opcional que afegeix botons de disparador i una bateria suplementària, a l’estil del Nokia Lumia 1020, de 2016. Els nous telèfons arriben amb el sistema operatiu HyperOS, basat en Android com l’actual MIUI però més eficient i pensat per arribar també als cotxes elèctrics i a les llars connectades. Una estratègia semblant a la de Huawei amb HarmonyOS, tot i que aquesta va ser forçada quan Trump els va tancar l’aixeta de la tecnologia dels EUA, mentre que Xiaomi manté excel·lents relacions amb Google.

]]>

UN COLMADO DIGITAL. Les botigues experimentals Amazon Go -sense caixes de pagament a la sortida- que el gegant del comerç electrònic està provant en quatre ciutats dels EUA ja tenen una còpia xinesa. L’empresa Cloud Pick gestiona al país asiàtic 40 d’aquests establiments, i al MWC n’hi havia una versió compacta. A l’estand d’Intel vaig agafar lliurement dels prestatges ampolles de xampú, llaunes de refresc i altres productes bàsics i vaig sortir, i vaig comprovar que m’havien cobrat de manera simulada el preu dels articles. Fins i tot van detectar que havia tornat a deixar un dels objectes i no van intentar cobrar-me’l. La instal·lació sembla més senzilla i barata que la d’Amazon: només quatre càmeres al sostre. Ara bé, la varietat és justeta: un màxim de 200 productes diferents, ja que cal gairebé una hora per escanejar cadascun d’ells en totes les posicions possibles perquè la intel·ligència artificial d’Intel els pugui reconèixer quan els agafem. Això limita l’aplicació del sistema, de moment, a les botigues de proximitat.

]]>

VETES, FILS I ANTENES ENROTLLABLES. Quan comencin els desplegaments de xarxes 5G, als departaments immobiliaris de les operadores se’ls girarà feina, perquè hauran de trobar i llogar els emplaçaments on instal·lar les noves antenes que caldran. Algunes s’incorporaran dins d’elements de mobiliari urbà ja existents, com fanals o marquesines de transport públic. Però en altres casos caldran solucions encara més discretes. Al departament d’idees esbojarrades de la sueca Ericsson han inventat una antena en forma de cinta plàstica flexible de tres dits d’amplada que porta impresos els circuits necessaris per rebre el senyal i emetre’l per ràdio cap als telèfons i altres dispositius que l’han de rebre. És gairebé transparent, i tan prima que es pot enganxar sobre qualsevol superfície, fins i tot al darrere del teixit d’una cortina. De moment és un prototip, però, si prospera comercialment, en edicions futures del MWC alguns estands d’antenes semblaran merceries despatxant connectivitat per metres.

]]>

UNA DANSA MAORI A TRES BANDES. Hi ha més d’una manera de demostrar als visitants del MWC els avantatges de la baixa latència que tenen les connexions 5G. Si ahir els parlava del quartet de rock que tocava en directe repartit entre dues ubicacions separades (els estands d’Ericsson i de Vodafone), avui toca destacar que Orange ha anat un pas més enllà distribuint entre tres seus -l’estand de la Gran Via, la central del carrer Garcilaso de Barcelona i la botiga de la Puerta del Sol de Madrid- els membres d’un equip de rugbi fictici que interpretaven conjuntament el haka, la dansa de guerra amb què la selecció de Nova Zelanda mira d’intimidar els equips rivals abans dels partits. L’experiència té un mèrit especial perquè connecta sense retard visible espais separats per 600 quilòmetres fent servir antenes de ràdio 5G sobre la xarxa troncal 4G de l’operadora francesa.

]]>

APPLE SURT AMB RETARD. Qualcomm ha sigut el primer fabricant que ha posat xips compatibles amb 5G a disposició dels fabricants de telèfons, i sembla disposada a aprofitar a fons el MWC per treure suc a aquest avantatge. El seu president, Cristiano Amon, va destacar ahir que els únics telèfons compatibles amb 5G són els que fan servir el sistema Android (foto 01) ; una manera com una altra de recordar que Apple no té previst treure iPhones amb 5G fins a l’any que ve. De tota manera, tothom té clar que les primeres aplicacions de la cinquena generació no seran els telèfons, i per això Qualcomm va anunciar un adaptador mòbil que es connecta a la xarxa 5G i reparteix la connexió als terminals mitjançant wifi, i un xip per a ordinadors portàtils 5G que Lenovo ja ha dit que farà servir. Però el xip més important de tots és el futur processador Snapdragon amb mòdem 5G incorporat, que l’empresa començarà a servir el trimestre que ve als fabricants perquè al pròxim MWC es puguin presentar telèfons 5G a un preu assequible.

]]>

MÉS DE 2.000 EUROS PER UN MÒBIL No fa ni dos anys que encara ens esveràvem pel primer mòbil (l’iPhone X) amb un preu per sobre dels 1.000 euros. Aquesta setmana, el llindar dels preus d’escàndol s’ha multiplicat per dos. Concretament, s’ha situat en els 2.299 euros que costarà el Mate X (foto 01), el primer terminal de Huawei amb pantalla plegable i compatible amb les xarxes 5G. Són 300 euros més dels que costarà el Galaxy Fold anunciat dimecres per Samsung, però el model de Huawei té la pantalla més gran tant plegada (6,6 polzades) com desplegada (8 polzades) tot i ser més prim, aspecte que Richard Yu, el director de productes de consum de Huawei, no es va estar de destacar durant la presentació. El preu prohibitiu s’ha d’atribuir més a la novetat de la pantalla plegable -la frontissa del Mate X té més de cent components- que al 5G, com ens va demostrar una altra de les marques matineres del MWC19.

]]>

NO DONEM L’ABAST. Segons el calendari, el Mobile World Congress Barcelona (MWCB, abans Mobile World Congress) comença formalment demà dilluns. Però les empreses més impacients ja fa dies que s’anticipen a l’esdeveniment. Quan llegiu això, jo ja hauré pujat a una ambulància connectada, hauré participat en la primera trucada del món amb un smartphone de cinquena generació i hauré tingut a les mans almenys tres dels telèfons més esperats de la temporada. Quan dijous el MWCB tanqui les portes, tornaré a tenir la satisfacció d’haver pogut explicar als lectors de l’ARA més coses interessants que mai, però també la sensació d’haver-ne deixat de veure més que mai per falta de temps. I això que abans de començar ja he decidit centrar-me en les empreses internacionals que només tindré a l’abast durant aquests dies, renunciant a visitar la majoria dels expositors locals -incloent-hi el 4YFN-, tot confiant poder-los veure algun dels altres 361 dies de l’any. Tenint en compte aquesta restricció, preveig que els plats forts del meu MWCB seran aquests quatre:

]]>

CADA ANY, QUAN s’acaba el MWC, trobo que he perdut algun quilet gràcies a la combinació infal·lible de menjar poc per manca de temps i fer molts quilòmetres amunt i avall pels passadissos de la Fira. Aquest any he descobert que hauria pogut aconseguir el mateix sense aixecar-me del sofà de casa. Si més no, és el que promet Modius, una diadema amb dos elèctrodes que s’enganxen darrere de les orelles per estimular el nervi vestibular i activar l’hipotàlem, la part del cervell que regula el metabolisme i l’acumulació de greix al cos. Els seus creadors asseguren que, si portes el dispositiu posat durant una hora cada dia mentre estàs assegut o estirat, al cap de tres mesos hauràs perdut entre tres i vuit quilos sense fer dieta ni exercici. Llàstima que tot plegat costi 499 euros.

]]>

L’ENTRADA MÉS barata del Mobile costa 799 euros, però jo he entrat cada dia al recinte per la cara. Literalment. Soc un dels participants en l’experiment de reconeixement facial que l’organització del saló ha fet en quatre dels accessos menys concorreguts al recinte de la Fira. L’empresa Mexia Interactive hi ha instal·lat càmeres de vídeo per on els 3.000 voluntaris preinscrits podem passar sense haver d’ensenyar la credencial, sempre que el sistema ens reconegui i encengui el semàfor verd. Si la prova pilot acaba amb èxit, és probable que la seva aplicació es generalitzi en edicions futures.

]]>

PEL SOL FET de tenir el mòbil engegat, la nostra operadora de telefonia sap tots els llocs on hem estat i a quines hores. Amb la nostra navegació web, les aplicacions que tenim instal·lades i les sèries que veiem al seu servei de televisió, no només sap les nostres preferències, també pot deduir si som mascle o femella, adult o adolescent. Tenir aquestes dades de més de 14 milions d’abonats és una mina d’or que Vodafone ha decidit explotar: el nou servei Analytics permet a una empresa veure un mapa de calor de les zones que li interessen, filtrant-lo per dates, hores, llocs de procedència o perfils personals i saber així quines botigues del seu ram visiten els vianants i decidir, per exemple, si li convé obrir un establiment propi. Les dades són agregades de manera anònima, el servei costa entre 1.000 i 1.500 euros al mes -segons la quantitat de dades disponibles- i ja té el primer client a Espanya: la immobiliària Jones Lang Lasalle.

]]>

MOLT PARLAR DEL paseíllo de Felip VI, però la tradició del sector diu que els Mobile World Congress els inaugura el conseller delegat d’Ericsson amb la primera roda de premsa del matí del dilluns. E missatge de Borje Ekholm va ser clar: el líder mundial en equipaments de xarxa proposa “reforçar la 4G perquè ofereixi les prestacions de la 5G”. Es tracta de calmar les operadores, esverades pel dineral que s’haurien de gastar per renovar totalment les seves infraestructures sense veure encara un model de negoci clar. Potser els aniria bé passar per l’estand de Vodafone: allà, el Telecom Infra Project presenta una estació base de telefonia mòbil feta amb components genèrics i programari lliure que costa 20 vegades menys que les que ofereixen la citada Ericsson i els seus rivals Huawei i Nokia. L’aparell s’inscriu en la iniciativa OpenCellular de Facebook, que aspira a rebaixar el cost de connectar milions de persones a l’Àfrica i l’Índia, ni que sigui per tenir encara més víctimes a qui mostrar anuncis

]]>