Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Aquest any el 8 de març, el Dia de la Dona, ens agafa en plena onada reaccionària per l'impuls que està donant Donald Trump a les posicions més conservadores tant als Estats Units com als països i formacions del seu àmbit d'influència. Al dossier parlem amb activistes, professionals i estudioses que des dels seus diferents àmbits mantenen posicions en temes tants rellevants com el ciberassetjament o els drets laborals o reproductius. També mirem què passa a fora, amb els casos dels Estats Units, l'Iran i l'Afganistan, Corea i l'Argentina.

Gràcies a l’impuls d’organismes internacionals, la desigualtat en salut que afecta les dones s’ha situat com un dels temes prioritaris en les agendes polítiques dels governs de diversos països. En vaig parlar en aquesta columna analitzant casos de bones pràctiques, com l’estratègia adoptada pel departament de salut i serveis socials del Regne Unit per promocionar la salut de les dones. L’article d’avui està enfocat des d’una perspectiva més global per caracteritzar la magnitud del problema, les seves causes, l’impacte econòmic i les possibles vies de solució.

D’avui en vuit serà 8 de març, i aquesta setmana, per encàrrec de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, vaig moderar una taula rodona sobre com la desigualtat de gènere va més enllà de la famosa bretxa salarial. Tres exemples: el 74% de les feines a temps parcial les ocupen dones, i són elles, en un 87% dels casos, les que interrompen la seva carrera professional per fer-se càrrec dels fills. Hi ha menys recerca i, per tant, menys dades sobre els efectes adversos dels medicaments en dones que en homes. I, de mitjana, les dones dediquen onze hores més a la setmana que els homes a la cura dels fills, i quatre hores més en les tasques domèstiques.

Quan parlem de bretxa de gènere —i de les desigualtats que separen homes i dones en l'àmbit laboral— pot semblar que l'única dada important sigui el 19,5% que ells cobren més que elles a Catalunya. Però aquesta distància i les conseqüències que comporta tenen un abast molt més gran; i així ho han reflectit aquest dimecres en un acte moderat pel periodista de l'ARA Antoni Bassas i organitzat per la Fundació La Caixa la tríada d'economies especialitzades en qüestiones de gènere Lídia Farré, Libertad González i Judit Vall. Totes tres acadèmiques han exposat diferents estudis i arguments per entendre que la bretxa de gènere va molt més enllà dels salaris.

La bretxa de gènere també es fa evident en la diferència entre pares i mares que tenen un contracte a mitja jornada, tant a l'Estat com al conjunt de la Unió Europea. Mentre que només el 4,1% dels homes amb fills a Espanya treballen un màxim de 20 hores a la setmana, fins a un 23,3% de les dones amb fills es troben en aquesta situació laboral. Així doncs, la taxa de les mares és 5,7 vegades superior a la dels pares, segons l'informe publicat aquest dilluns i basat en dades del 2023 de l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat.

Aquest mes de juny el Fòrum Econòmic Mundial ha publicat la 18a edició de l'Informe Global sobre la Bretxa de Gènere. L'índex global de bretxa de gènere compara anualment l'estat actual i l'evolució de la paritat de gènere en quatre dimensions clau: participació i oportunitats econòmiques, assoliment educatiu, salut i supervivència, i apoderament polític. Les dades revelen que el món ha tancat, de mitjana, el 68,5% de la bretxa de gènere. Val a dir que la bretxa s'ha reduït només en 0,1 punts percentuals des de l'any passat. Segons l’informe, al ritme actual, es trigaran 134 anys més –equivalent a cinc generacions– per assolir la plena paritat de gènere (bretxa tancada al 100%).

Sobre el paper són la generació més ben preparada, criada en la igualtat d’oportunitats, però entre la joventut espanyola encara són els homes els que tenen més possibilitats de trobar feina, tot i que són les dones les que excel·leixen en l’àmbit acadèmic. Així, tot i que les noies d’entre 16 i 29 anys són les que obtenen millors notes en l’etapa formativa, a l’hora de buscar feina tenen més problemes que els seus companys. És una de les conclusions de l’Índex de Capacitats Econòmiques 2018-2023 elaborat pel Centre Reina Sofia del Fad Joventut, que posa el focus també en advertir que és un col·lectiu precari i amb una taxa d’emancipació molt inferior a la mitjana de l'Europa dels Vint-i-set.

Tipa d'observar com tant ella com les seves amigues, quan es convertien en mares, portaven el pes de la criança, almenys en relacions heterosexuals i malgrat tenir parelles suposadament progressistes, la periodista i psicòloga clínica Darcy Lockman (Detroit, 1972) va decidir investigar per respondre per què es continua mantenint aquesta desigualtat de gènere. "El llibre neix de la meva curiositat per saber per què gairebé totes les dones del meu entorn estaven enfadades amb la parella perquè elles feien molt més que ells a casa i vivien de la manera que deien que no viurien. Què passa? Per què? No podia trobar-hi una resposta", explica Darcy Lockman des de Nova York en una conversa amb el Criatures. El resultat és Toda la rabia. Madres, padres y el mito de la crianza paritaria (Capitán Swing). El títol no podria ser més adequat perquè com més pàgines llegeixes més t'enfades, sobretot si ets dona, tens un home de parella i fills a càrrec. De fet, són ells els que se l'haurien de llegir, perquè el relat del pare modern i implicat s'ha exagerat molt: les dones continuen assumint el 65% del treball de cura dels fills.

Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

Gairebé la meitat dels homes a Espanya, concretament el 44,1%, consideren que la igualtat entre gèneres "ha anat massa lluny", fins al punt que ara són ells els que estan discriminats. És la translació del discurs que repeteixen els negacionistes del masclisme, amplificada pels discursos de l'extrema dreta i multiplicada en xarxes per influencers amb milers de seguidors joves. Aquesta percepció, la tenen poc menys d'un terç de les dones, el 32,5%, que denuncien que els avenços feministes han fet que siguin els homes els que en surtin perdent, mentre que per al 65,5% es tracta d'una afirmació falsa.

Laia Fusté, agent major dels Agents Rurals, entra per la porta del parc i es posa “les ulleres liles”. És l’única dona allà dins, i això de vegades es tradueix en falta d’empatia o incomprensió d’alguns dels seus col·legues, el to burleta i fins i tot el “menysteniment” d’algun cap. Potser perquè va ser una promesa del FC Barcelona molt abans que el futbol femení tingués reconeixement mediàtic, està acostumada a picar pedra dura, els retreu comentaris i actituds masclistes. "Soc la veu que els treu de polleguera", admet una de les 12 protagonistes de Pioneres (Editorial Fonoll), un llibre en què la periodista Sònia Pau Cortada retrata 12 dones que, com Fusté, han hagut d'obrir-se camí sense referents en uns cossos de seguretat supermasculinitzats: als Mossos només el 24% de la plantilla són dones, el 14 % als Agents Rurals i el 2% als Bombers de la Generalitat. Les bomberes són tan poques, una setantena, que comparteixen un grup de WhatsApp. Una de les integrants és Jael Soro, que el 2018 va entrar als Bombers deixant la feina d’arquitecta i des de llavors mai ha compartit parc amb una altra dona. Du el cos a la sang perquè de petita ja hi anava de visita per veure el pare. L’oposició i la preparació no li han estalviat que hagi de demostrar que ho fa millor i més de pressa que els seus companys, però, d'altra banda, assegura que “ha ajudat a cohesionar el grup”.

Islàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.

Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

De mitjana, les dones guanyem, a Europa, gairebé un 13% menys per hora que els homes. Què fa que, malgrat el pas del temps, el creixement econòmic i l’avanç social, les dones encara trobem una penalització salarial al mercat laboral? La resposta no està clara, però gràcies a Claudia Goldin, que ha guanyat el Nobel d’economia aquesta setmana, en sabem una mica més. 

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Els desavantatges de les dones en el món laboral continuen existint i les universitats no en són una excepció. De fet, en els últims dos anys a les universitats públiques de l'Estat la bretxa salarial de gènere (BSG) –la diferència de retribució entre homes i dones– ha augmentat i ha passat d'un 10,9% l'any 2021 a un 12,7% aquest 2023. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe del ministeri d'Universitats que també alerta que les diferències més importants entre dones i homes no es troben en el salari base, sinó sobretot en els complements retributius. D'aquesta manera, mentre que la bretxa pel salari mínim que reben homes i dones és d'un 1,8% de mitjana (tot i que en algunes universitats supera el 10%), és en aspectes com els complements per sexennis o per projectes on la desigualtat es dispara i en alguns casos supera el 80% de bretxa salarial.

Un reportatge interessantíssim de Marc Toro ens explicava “com arriba l’extrema dreta al mòbil dels teus fills”. Ens posava l’exemple d’un estudiant de primer d'ESO que afirmava: "La bretxa salarial no existeix". Quan el seu professor li preguntava d’on ho havia tret ell deia: “Ho he vist a Youtube”.

Entre la medicina i els números

Mercè Martí va néixer l’any 1965 a Badalona, la ciutat on ha viscut tota la vida amb la seva família des de ben petita. “Malgrat que he viscut tota la infantesa al centre de Badalona, prop de la Rambla, de petita vaig estudiar a l’Escola Mireia de Montgat i després vaig fer el COU en un centre de Tiana”, recorda. Martí explica que és part d’una família nombrosa, ja que a casa eren fins a onze germans, i ella era de les més grans. A l’hora d’anar a la universitat, però, admet que va tenir dubtes entre dedicar-se al món de la medicina, les matemàtiques o l’empresa: “Sempre havia tingut vocació per cuidar i guarir, fins i tot tenia la nota per poder entrar a medicina, però tenia molts dubtes sobre si realment m’apassionava. Al final vaig optar per ciències econòmiques a la UB, la meva tercera opció”. Tot i això, Martí assenyala que no va tenir una experiència universitària gaire comuna, ja que durant el segon curs va perdre el seu pare i va començar a treballar, així que, com destaca ella, es va acostumar “a estudiar per lliure els caps de setmana i durant les vacances”.

]]>

"Són xifres impròpies del segle XXI". Amb aquesta afirmació tan contundent ha qualificat el ministre d'Universitats, Joan Subirats, les xifres de segregació per gènere que encara es viu a l'hora d'escollir estudis a les universitats de l'Estat. Segons les dades del mateix ministeri durant el curs 2020-2021 al grau d'educació infantil, un 92% dels matriculats eren noies; en canvi, als graus relacionats amb la informàtica un 86% dels alumnes eren nois. Aquests són només dos dels exemples més extrems que ha donat el ministeri, però el segueixen molts casos més: les noies continuen sent majoria als estudis d'infermeria (82%), psicologia (76%) o als graus relacionats amb la salut i els serveis socials (72%), i són una clara minoria a les enginyeries (26%), en graus de matemàtiques i estadística (36%) o a humanitats (38%). Unes xifres que preocupen al ministre Subirats, que ha alertat que "quan hi ha estudis amb una presència de més del 60% d'homes o dones és que estem en una situació de desequilibri".

]]>