10 Havia quedat de trobar-me, ja en ple estiu, amb el meu bon amic Josep Maria Benítez i Riera, al deliciós 'bosco sacro'. Atès l’argument sobre el que dialogàvem, el Concili Vaticà II, desitjava acabar per concretar-ne virtuts i defectes. Recordava què deia Valeri Màxim (7,2,13): “Mireu que mentre defenseu el cel, no perdeu la terra” ["Videte ne dum coelum custoditis, terram amittatis"].

]]> Un cop més, ja en ple hivern, esperava que el meu bon amic Josep Maria Benítez i Riera, historiador de la cultura, arribés al petit bosc ben a prop del monestir santcugatenc on ens havíem de trobar. Em feia gràcia el nom que li havíem atorgat a aquell indret: il bosco sacro. Mentre recordava la nostra darrera conversa i pensava en allò que havia quedat suspès, em va venir al cap una afirmació de Quintilià: “La primera virtut de l’eloqüència és la claredat” [Prima est eloquentiae virtus perspicuitas ]. Cal ser punyent a l’hora de la veritat!

]]>