Us proposem posar-vos a prova sobre què sabeu del feminisme i la (des)igualtat per encarar el 8-M amb coneixement de causa.

Ningú les tenia totes que aquest 8-M la manifestació de Barcelona fos tan massiva com la dels anys precedents. Però sí, el moviment exhibeix musculatura i ha resistit una nova jornada reivindicativa, aliè a la picabaralla entre feministes de l’esquerra política a Madrid i de les diferents posicions que hi conviuen al voltant de qüestions com la prostitució i sobretot la llei trans i la del només sí és sí. “Que s’ho facin mirar els partits d’esquerra, que no ens representen i a Catalunya encara menys”, afirma Rosa Gómez, a punt de fer els 60 anys i amb molta mili en el feminisme. “La lluita de les dones és una”, afegeix la seva amiga Roser Córcoles, ja jubilada i que es congratula que en cada convocatòria hi hagi més nois i homes. “Si no entren en la lluita per la societat més justa, malament rai”, conclou.

"Desbordem els carrers de feminisme". Amb aquest crit, l'Assemblea 8-M torna a convocar divendres una jornada de lluita i reivindicació en contra de les precarietats laborals, de la violència i la manca de drets que pateixen dones, lesbianes i trans. Amb el teló de fons de les guerres, els actes de protesta previstos a tot Catalunya també es plantegen com espais per denunciar la llei d'estrangeria i el pacte europeu d'immigració i asil, que condiciona la vida de moltes persones. A diferència de Madrid, on el feminisme concorre dividit arran de les diferències per la llei trans i, en menor mesura, pel posicionament sobre la prostitució, a Catalunya el moviment continua força unit en les seves reivindicacions i només l'entitat Feministes de Catalunya s'ha desmarcat convocant una concentració a la plaça de Sant Jaume.

Afectacions al trànsit aquest matí del 8 de març, sobretot en les entrades a Barcelona. A les 8 h, una concentració ha tallat la circulació durant uns minuts a l'avinguda Meridiana de la capital catalana a l'alçada del carrer Garcilaso, segons TMB. La concentració ja ha acabat i s'ha restablert la circulació de les línies de bus que circulen per aquesta via.

El diari ARA se suma avui, 8 de març, al Dia Internacional de les Dones i per això el diari canvia el seu habitual color blau corporatiu pel color violeta, representatiu del moviment feminista. Així mateix, les informacions que hi apareixen van signades amb els cognoms de les àvies, en homenatge als cognoms materns que s'han perdut de generació en generació.

Una de cada tres és la carta de presentació al món d'Angela, un nou grup autodefinit com de "trap social" i que suposa el debut del projecte musical de Valèria Aznar i Fèlix Colomer. Parella professional i sentimental, el duet s'estrena amb una cançó que denuncia la violació que va patir Aznar, que en la lletra reconeix obertament els fets: "He estat a l'infern i he tornat", canta.

El Dia Internacional de la Dona d'aquest 2020 cau en diumenge i això ha generat un debat intens, que ha durat mesos, en el si dels diferents moviments feministes sobre quina mobilització s'havia de dur a terme. Tot i que no hi ha consens pel que fa a una vaga laboral conjunta a tot l'Estat, a Catalunya sí que hi ha programades aturades i, a més, el moviment ha preparat una nova jornada de lluita massiva per denunciar totes les discriminacions de gènere i violències masclistes que pateixen les dones i reivindicar els drets de les dones en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Kènia, Indonèsia, Filipines, Índia, Bolívia, Iraq, Turquia, Israel, França, Estats Units, Algèria... La llista podria ser interminable. La protesta aquest divendres va ser realment global. Hi van participar més o menys manifestants, amb més o menys dificultats, però es pot dir que a gairebé a tots els racons del món les dones van sortir al carrer per fer sentir la seva veu i reivindicar els seus drets.

“Vull que les meves germanes puguin tornar soles a casa”. Aquest és un dels centenars de lemes de tot tipus que es van poder veure ahir a la massiva marxa feminista de Barcelona. En la seva senzillesa expressa tant d’horror i discriminació que per ell mateix ja justificaria que divendres unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, ocupessin tota la Gran Via des de plaça Espanya fins a plaça Catalunya en el que va ser el colofó de les mobilitzacions celebrades durant tot el dia a les principals ciutats catalanes amb motiu del Dia de la Dones i la vaga feminista.

La vaga feminista va tenir força ressò al carrer, amb manifestacions i mobilitzacions, però l’afectació als sectors econòmics va ser baixa, segons les dades del departament de Treball de la Generalitat i les que van donar diverses patronals. Per als sindicats, però, la convocatòria va ser un èxit. Un dels principals indicadors que mostren l’afectació d’una vaga és el consum elèctric. Divendres, segons el departament de Treball, fins a primera hora de la tarda va ser un 1,5% inferior al dia anterior. Per fer-se’n una idea, durant la vaga del 21 de febrer, el consum energètic va baixar un 3,7%.

El 8-M comença a consolidar-se com una jornada especial, reivindicativa i seguida cada cop per més persones. Milers de dones i homes han sortit aquest Dia Internacional de les Dones al carrer en defensa de la igualtat de gènere, i contra els discursos masclistes que retornen impúdicament de la mà de la ultradreta. El missatge va quallant cada cop més en l'opinió pública, en especial entre les noves generacions. Les joves ho tenen claríssim. No volen marxa enrere en la cursa cap a una igualtat real i efectiva, i encara menys pel que fa al rebuig radical a la violència de gènere. En aquest sentit, l'èxit de la jornada és inqüestionable com a element d'empoderament de les dones i com a via de conscienciació dels homes. Les dones no volen ser valentes, simplement volen ser lliures, volen tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes. D'això va el 8-M, que va pel camí de convertir-se en una cita ineludible del calendari reivindicatiu.

Set de cada deu sentències per violència de gènere van ser condemnatòries el 2018 a Espanya. Això suposa passar del 67,4% del 2017 al 70,5 % del 2018, un augment de tres punts que és el màxim històric a l'Estat. També han augmentat un 0,4% les denúncies presentades en el conjunt dels jutjats espanyols, segon les dades que ha fet públiques l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere coincidint amb el Dia de les Dones. Les ordres de protecció demanades i sol·licitades també ha crescut en el conjunt de l’Estat tot i que Catalunya és la comunitat que té el percentatge més alt de peticions denegades. Així, de les 5.252 sol·licituds demanades a Catalunya, només un 3% no es van admetre, però de la resta en 2.680 caos es va resoldre acceptar la protecció sol·licitada i en 2.417 casos, el 46%, es va denegar. La mitjana espanyola és de només un 30% de sol·licituds denegades.

“Contra la violació, castració”, “Volem caminar tranquil·les”, “Fem nostra la nit”, “ Take back the night ”... Podrien ser consignes d’ahir mateix però és un clam de mitjans dels anys 70. Aleshores les dones també sortien al carrer per denunciar la violència sexual masclista que es produïa al carrer, als llocs de treball, als instituts, a les cases... Han passat més de 40 anys i la violència masclista persisteix. “No ha canviat la mentalitat majoritària del poder legislatiu, continua sent profundament franquista, només hem de mirar les sentències sobre temes d’assetjament i violència. Hi ha una ideologia heretada del franquisme, institucionalment parlant, que encara és molt present”, afirma Isabel Segura, autora de Barcelona feminista 1975-1988 (Ajuntament de Barcelona).

La mobilització feminista d’aquest divendres és vista pels partits d’esquerres espanyols com una oportunitat per reactivar la base de votants progressistes. Podem i el PSOE volen canalitzar l’onada de protesta, que tindrà un component de reacció a l’auge de Vox i a la institucionalització de polítiques antifeministes, per animar en el seu favor la precampanya i, com a conseqüència, s’han bolcat sense embuts en les protestes.

El punt àlgid de la mobilització d’aquest divendres serà a la tarda, quan els col·lectius feministes han convocat manifestacions arreu del país. La més multitudinària s’espera a Barcelona: a les 18.30 h, la marxa sota el lema “Ens aturem per canviar-ho tot. Cap pas enrere” sortirà de la plaça d’Espanya per la Gran Via i en direcció a la plaça de Catalunya, on hi haurà els parlaments. Una segona capçalera del bloc de dones lesbianes i trans començarà uns metres abans, a Gran Via amb Entença, mentre que a les quatre de la tarda els col·lectius de dones migrants es concentraran a Gran Via amb Rocafort.

La igualtat real entre homes i dones està molt lluny d'aconseguir-se. Sense negar els avenços assolits al segle XX, primer amb el moviment sufragista –per obtenir el dret a vot– i després amb el moviment d'alliberament de les dones als anys 60 –en termes sexuals, d'accés al món laboral en condicions dignes i de desemmascarament dels masclismes–, encara queda camí per recórrer. El dia a dia d'una dona a la feina i a casa, en el lleure i en tots els àmbits de la vida, dista molt de poder-se equiparar amb els privilegis de què gaudeixen els homes, a vegades inconscients i d'altres encara defensats sense rubor. Sobren, doncs, els motius per sortir al carrer. El feminisme encara és perfectament necessari. Entre altres coses perquè els canvis de mentalitat són lents i demanen persistència en la denúncia i la mobilització, demanen polítiques compensatòries, demanen educació en tots els nivells, demanen compromís i convenciment. Queda molta feina a fer, moltes injustícies a denunciar, moltes violències explícites o sordes, molts gestos de micromasclisme.