El concepte backlash (que es podria traduir com a reculada, rebot o contrareacció) descriu un corrent de reacció hostil i estructurada contra els avenços en matèria d’igualtat, especialment contra els drets de les dones. És una contraofensiva ideològica i cultural que no neix de respostes aïllades, sinó d’una estratègia articulada amb un objectiu clar: impulsar una contrareforma que reverteixi conquestes socials en drets i llibertats.

Si algun cop heu arribat tard perquè us heu fiat del temps que us indicava l'aplicació de Google, que sapigueu que no sou les úniques. El seu algoritme s'ha fet a partir de les passes dels homes, que són més llargues, i per tant és lògic que vosaltres trigueu més. És, només, un petit exemple anecdòtic de com els algoritmes també discriminen i estan reproduint al món digital els mateixos biaixos de gènere de la vida real. Aquest 8-M hem volgut posar el focus en aquest biaix digital, i al dossier analitzem amb diverses expertes com funciona i com se li pot fer front. També trobareu una entrevista amb Gisèle Pelicot, tota una icona del feminisme internacional.

Amb les dades més altes de joves que menyspreen el feminisme i l'ofensiva dels discursos de l'extrema dreta contra les polítiques igualitàries, aquest diumenge ha arrencat a Barcelona –puntualment, a les 11.30 h– la manifestació pel 8-M. Enguany, el moviment feminista ha volgut plantar cara a l'onada reaccionària i alertar de l'auge de l'extrema dreta i del conservadorisme, que envia missatges contraris als drets humans que fins ara es creien blindats. “Surto pels mateixos motius que sempre, però ara és més necessari que mai: el món, el que ha arribat i el que pot arribar, fa por”, explica la Teresa, una de les 24.000 manifestants —segons els càlculs de la Guàrdia Urbana— que ha sortit als carrers de Barcelona.

En el món interconnectat d’avui, la defensa dels drets de les dones i els drets sexuals i reproductius és una responsabilitat compartida.

Els Mossos d'Esquadra investiguen dues agressions sexuals a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès. Els dos successos no estarien relacionats, si bé van tenir lloc amb cinc dies de diferència en una localitat que amb prou feines supera els 3.000 habitants. Fonts municipals admeten que el poble està commocionat i l'Ajuntament ha convocat un acte de rebuig aquest divendres a les 18 hores a la plaça Major.

Durant ni més ni menys que dinou segles, la inferioritat de les dones respecte dels homes no es posava en dubte, i de vegades ens n’oblidem. Sense anar més lluny, a finals del segle XIX, Gustave Le Bon, sociòleg i físic francès, escrivia: "Hi ha una gran quantitat de dones el cervell de les quals presenta una mida més semblant a la del goril·la que a la de l’home, que està més desenvolupat. Aquesta inferioritat és tan òbvia que ningú en pot dubtar ni per un moment; tan sols té sentit discutir-ne el grau. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de la dona, així com els poetes i novel·listes, reconeixen avui que està més propera a la del nen i a la del salvatge que a la de l’home adult i civilitzat" (Revue d’Anthropologie, número 2, 1879).

Torna el 8 de març i moltes dones tornarem a sortir al carrer per denunciar tot el que ens manca per aconseguir la igualtat, i, sobretot, per assenyalar la insuportable violència de tota mena que, de nou, sembla créixer contra nosaltres. Que lluny aquell 8 de març del 2018, quan van envair els carrers les nenes, les mares i les àvies i, per un moment, vam pensar que el camí cap a una igualtat real ja seria imparable!

Avui no és 8 de març i els problemes són els mateixos que ahir. Avui no és 8 de març, però l’onada involucionista continua i afectarà homes, dones i, en general, qualsevol persona que no entri en els paràmetres d’aquesta masculinitat asfixiant que compleixen a la perfecció els lideratges de Trump, Putin i Xi. 

En un món cada cop més interconnectat, el concepte d’intel·ligència col·lectiva ha guanyat rellevància, ja sigui per la seva creixent necessitat en la presa de decisions complexes o per la seva preocupant absència en alguns àmbits polítics, econòmics i socials. Segons el MIT Center for Collective Intelligence, fa referència a la capacitat d’un grup per resoldre problemes i generar coneixement de manera més eficient que els seus membres per separat, i igual que succeeix amb les intel·ligències individuals, també pot ser objecte de mesura. Els estudis sobre el quocient d’intel·ligència col·lectiva (CIQ) han identificat diverses variables que influeixen en la capacitat d’un grup per resoldre problemes de manera eficient. Entre aquestes variables hi ha el nivell de col·laboració i comunicació entre els membres, la diversitat cognitiva, la sensibilitat social i el grau d’inclusió i igualtat en la participació de les persones dins del grup. Aquests mateixos estudis han demostrat que la presència de dones augmenta significativament el CIQ, ja que afavoreix, entre d’altres, la sensibilitat social i la cooperació, factors clau per a una presa de decisions grupal més eficient.

El 8-M és un bon moment per prendre la temperatura a la paritat. En l'àmbit europeu, malgrat les pressions i l'increment de poder de l'extrema dreta reaccionària, es pot dir que sobre el paper les lleis defensen la igualtat, tot i que en la resta del món, les dones tinguin prohibit casar-se amb qui vulguin, decidir sobre el seu propi cos o anar vestides com vulguin. Els vuit mapes que aquí mostrem evidencien que els drets de les dones encara tenen molt camí per recórrer.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Madrid no s'ha salvat de la borrasca que des de fa dies travessa l'Estat, però això no ha estat un impediment perquè milers de persones omplissin els carrers més cèntrics de la capital espanyola aquest dissabte, quan es commemoren 50 anys de la Declaració Oficial del Dia Internacional de la Dona. Una mica més tard de les 12 del migdia ha arrencat la manifestació organitzada per la Comissió 8-M. Els paraigües i els impermeables han estat els aliats dels milers de persones, la gran majoria dones, per resistir a la pluja que queia i que tot i que ha dificultat l'arrencada de la marxa, no l'ha aturat. De mica en mica, les manifestants han enfilat passeig del Prado amunt amb proclames com "Som aquí les feministes" i s'han dirigit fins a la plaça de Cibeles. Un cop allà han travessat la Gran Via, una de les artèries principals de la ciutat, per poder acabar la manifestació a la plaça Espanya. Segons els primers càlculs de l'organització, més de 80.000 persones han assistit a la manifestació. "Plogui o nevi, les feministes ens movem", s'ha sentit en algun moment de la manifestació.

Davant dels esdeveniments internacionals recents, sembla cada cop més factible la possibilitat d'un retrocés en el camí cap a la igualtat de les dones. La veritat és que la corba ascendent no sempre és constant, sinó que a vegades té recaigudes. Però soc optimista i penso que això no passarà i que estem davant d'un procés, ara com ara, imparable.

Sempre que arriba el 8-M, als homes, que som una petita quota dins l’oceà femení del periodisme esportiu, ens volen per anar a xerrades o tertúlies per a les quals normalment mai ens truquen. És el nostre dia! Se’ns ha de donar la veu que no tenim habitualment per, estratègicament, netejar la imatge de la preponderància de dones opinant a tot arreu. Quan més de tres homes coincidim fent una anàlisi futbolística davant d’un micròfon és una modernor extrema. Com a mínim, hem arribat al 2025 fent que les caps, directores de programes i editores s’hagin adonat que, ni que sigui per higiene, és una mica lleig que no hi hagi una mínima presència d’homes. Fins fa molt poc, aquestes dones que ocupen llocs de poder per sistema, no veien que una foto corporativa sense cap home podia grinyolar.

Aquest any el 8 de març, el Dia de la Dona, ens agafa en plena onada reaccionària per l'impuls que està donant Donald Trump a les posicions més conservadores tant als Estats Units com als països i formacions del seu àmbit d'influència. Al dossier parlem amb activistes, professionals i estudioses que des dels seus diferents àmbits mantenen posicions en temes tants rellevants com el ciberassetjament o els drets laborals o reproductius. També mirem què passa a fora, amb els casos dels Estats Units, l'Iran i l'Afganistan, Corea i l'Argentina.

Les desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.

Vist avui, el 8 de març del 2018 queda molt més lluny que fa set anys. En aquell moment ens pensàvem que la gran onada que començava a créixer seria l’onada imparable, la definitiva. Era la gran onada. Els carrers es van omplir d’indignació col·lectiva i de revolució. L’onada s’aixecava imponent. El món sencer es banyava en un moviment que venia de lluny, d’onades que van anar trencant murs per obrir-nos pas a les dones que veníem al darrere. Però les que veníem vam topar amb més murs, els vells que encara no havien caigut. I, com les nostres predecessores, vam ensopegar amb els fonaments, amb els pilars del patriarcat arrelats al planeta, com si no hi hagués una altra possibilitat de vida que la violència i la discriminació sistemàtica cap a les dones; amb aquesta organització social que encara preval, la que els homes van decidir com seria, no només sense demanar l’opinió de les dones sinó prohibint a les dones tenir una opinió. I després les van titllar d’ingènues. Sobre aquest pilar desastrós creix ara un nou ordre mundial, que és més antic que l’anar a peu. Amb dones liderant les extremes dretes perquè puguem sentir allò de: “Les dones, quan són dolentes, són molt més dolentes que els homes”. En dolenteria es veu que sí que estem ben valorades. És curiós. Però com a curiositat diré que el feminisme defensa la igualtat. I ja ens sap greu que les dones ens haguem d’igualar per l’extrema dreta i no per l’esquerra, però el feminisme no fa dones bones o dolentes. Ni fa les dones millors que els homes. La gent que pensa que quan som dolentes, som més dolentes, és la mateixa que creu que les feministes som unes pesades. És la mateixa gent que sosté que una de cada dues dones ha patit violència masclista a Espanya perquè elles la provoquen, que els feminicidis es perpetuen perquè la gelosia mata i que la bretxa salarial augmenta perquè les dones no volen càrrecs de responsabilitat. I tots vivim en aquest món.

Aquest dissabte el moviment feminista es prepara per a una altra gran mobilització del Dia de les Dones, el 8 de març. Si la pluja ho permet, l'agenda està farcida de concentracions i manifestacions a ciutats i pobles de tot Catalunya, així com una vaga laboral i de cures que convoca als centres de treball el sindicat CGT. La novetat a Barcelona és que, per primer cop, hi haurà dues manifestacions, com ja passa des de fa anys a Madrid. Això és degut a la divisió del feminisme per qüestions com la regularització o abolició de la prostitució i els drets de les persones trans. Us expliquem els recorreguts de les mobilitzacions i fem un repàs de la història del Dia Internacional de les Dones.

Sembla paradoxal que, en un sector majoritàriament femení, on les dones són les principals clientes i representen el gruix laboral de la indústria de la moda, molt poques arribin al capdamunt de la piràmide. Segons les últimes dades, la presència femenina als consells d’administració de les empreses de l’Íbex 35 és inferior al 25%. Tot i això, la Comissió Europea ha establert que, per al 2026, almenys el 40% dels membres dels consells d’administració de les empreses cotitzades han de ser dones. En els càrrecs de direcció general, la xifra és encara més baixa. Conversem amb algunes de les dissenyadores de moda i directives que lideren un canvi cap a la igualtat al sector.

D’avui en vuit serà 8 de març, i aquesta setmana, per encàrrec de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, vaig moderar una taula rodona sobre com la desigualtat de gènere va més enllà de la famosa bretxa salarial. Tres exemples: el 74% de les feines a temps parcial les ocupen dones, i són elles, en un 87% dels casos, les que interrompen la seva carrera professional per fer-se càrrec dels fills. Hi ha menys recerca i, per tant, menys dades sobre els efectes adversos dels medicaments en dones que en homes. I, de mitjana, les dones dediquen onze hores més a la setmana que els homes a la cura dels fills, i quatre hores més en les tasques domèstiques.