A tocar de l'estació de tren de Girona, hi ha una plaça que dona la benvinguda al viatjant amb llambordes i plàtans centenaris on habiten centenars d'estornells. La majoria dels gironins la coneixen per ser "la plaça del Bar Núria", un establiment amb llicència de quiosc freqüentat tant per qui matina com per qui estira la nit. Però el que pocs gironins saben és que el nom real de la plaça, Poeta Marquina, homenatja un barceloní que no tenia cap vincle amb Girona i que, un cop acabada la guerra, es va convertir en un dels grans exponents de la propaganda falangista. També va ser l'autor de la primera lletra oficial que va tenir l'himne espanyol, la Marxa reial, per encàrrec d'Alfons XIII. Els més grans encara recorden que antigament es deia "plaça del Carril". A la part més propera a les vies elevades hi havia situada l'estació del tren de França, fins que el 1974 es va construir el viaducte. Les llambordes actuals en són testimoni: existeixen perquè bona part de la plaça encara és titularitat d'Adif. És a dir, de l'Estat.

Vint anys després de la seva mort i de la promesa de l'exalcalde de Barcelona Joan Clos de dedicar-li un carrer, Barcelona s'ha compromès aquest dimarts a saldar el seu deute històric amb una de les figures més icòniques de la ciutat: Floquet de Neu. La comissió de cultura de l'Ajuntament ha aprovat per unanimitat una proposta del PP que demana elevar a la Ponència del Nomenclàtor una petició perquè finalment es dediqui un carrer o una plaça al goril·la albí. A més, la iniciativa dels populars també reclama col·locar una escultura del Floquet en algun punt de la capital catalana.

Els cantants Freddie Mercury i Montserrat Caballé, l'historiador Josep Fontana i l'expresident de Sud-africà Nelson Mandela. Aquests seran alguns dels nous protagonistes del nomenclàtor de Barcelona, després que la ponència que se n'encarrega hagi donat el vistiplau a la creació de nous vials i canvis de nom que ara s'aniran duent a terme progressivament. Però quins seran i on seran aquests nous carrers i places? Us ho expliquem a continuació.

Carrers amb noms d'escriptors il·lustres, de científics brillants o de polítics admirables i places amb noms d'altres pobles i ciutats, de rius i de muntanyes o que fan referència a gremis professionals formen la major part del nomenclàtor barceloní. Malgrat això, la capital catalana amaga carrers amb uns orígens molt curiosos. Entre aquests hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, el carrer d’en Panxampla o el del Castor. Tot i que puguin semblar escollits a l'atzar, sempre hi ha una història al darrere que n'explica l'origen. Aquí en teniu una tria.

Agafar al metro de Barcelona a l'estació de la línia verda Fontana, molt a prop del Teatre Lliure de Gràcia, però que avui porti el nom de l'actriu Anna Lizaran, que va morir ara fa deu anys. I, des d'allà, seguir el trajecte per la línia 3 passant per estacions com la que portaria el nom de l'agent literària Carmen Balcells o el gran intercanviador de la pianista Maria Canals. Arribar a la que seria l'estació de Catalunya però que avui, 8-M, porti el nom de Josefa Vilaret, més coneguda com la negreta, una de les instigadores dels Rebomboris del Pa, el 1789, contra la pujada de preu dels aliments bàsics. I seguir baixant en metro per la Rambla i que a l'altura del Liceu hi hagi l'estació Montserrat Caballé, i a les Drassanes, la de l'artista Carmen de Mairena. I que la del Paral·lel sigui la de Mary Santpere i la de Poble-sec homenatgi la historiadora i activista veïnal Valerie Powles, que ha sigut una de les últimes a entrar al nomenclàtor de Barcelona (ara dona nom a una plaça del Poble-sec). I així fins a 153 parades amb nom de dona. Aquest nou mapa del metro i de les estacions urbanes de Ferrocarrils, que no és real però sí simbòlic, és la proposta reivindicativa de l'Ajuntament per a aquest 8-M. "Dones que han deixat empremta a la ciutat", segons l'alcaldessa Ada Colau. Algunes formen part del present de Barcelona i altres d'un passat més o menys llunyà. A la llista, hi ha, per exemple, Duoda, comtessa de Barcelona nascuda el segle IX.

El pintor Antoni Tàpies (1923-2012) donarà nom a una plaça al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, segons ha acordat aquesta setmana la ponència del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona. La plaça d'Antoni Tàpies serà a l'actual plaça de la Torre, al barri del Putxet i el Farró. L'homenatge arriba quan està a punt de començar l'any en què es commemora el centenari del naixement del pintor.

Ha costat i ha estat un procés llarg, però avui divendres finalment Antonio López ha desaparegut del nomenclàtor de Barcelona. Ara la plaça s'ha dividit en dos i tindrà dos noms. Per una banda, Idrissa Diallo (cantó Besòs, en honor al migrant guineà mort al CIE l'any 2012); i, per l'altra, plaça de Correus (per l'edifici que obre la Via Laietana).

La Constitució, el marc legal a què s'aferra l'Estat per negar el dret a l'autodeterminació, segueix ben present als carrers de Catalunya. El Procés no l'ha aconseguit treure del nomenclàtor, com sí que ha passat amb les vies dedicades a Espanya o a la monarquia. Sis capitals de comarca i desenes de municipis del país dediquen carrers i places a la carta magna. A Lleida, el desembarcament d'ERC al consistori, on governa amb Junts, no ha accelerat el canvi de nom de la plaça Constitució. De fet, al setembre, els veïns van tornar a sol·licitar formalment a la Paeria rebatejar, com va fer la CUP simbòlicament el 2006, aquest espai pel de plaça del Clot de les Granotes i van reactivar així la proposta que ja van presentar a finals del 2019 i que va quedar en suspens amb la pandèmia.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas endavant en la feminització del nomenclàtor als espais públics de la ciutat i retrà homenatge a sis dones posant-hi el nom en carrers i places. Totes són referents en els camps del periodisme, la literatura, la pedagogia i la medicina: Ana María Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle.

Madrid té una plaça dedicada a Salvador Dalí però l'artista no té ni un petit passatge amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. És una polèmica que fa anys que s'arrossega i que ara l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a entomar de nou. La comissió de drets socials ha aprovat aquest dimarts per unanimitat una proposició de Cs per instar la Ponència de Nomenclàtor a buscar un carrer, plaça o avinguda per dedicar a l'artista. El criteri per posar el nom d'algú a un espai de la ciutat és que hagin passat cinc anys des de la data de la seva mort, i tot i que en el cas de Dalí ja se'n compten 32, fins ara cap proposta no s'ha arribat a materialitzar.

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el canvi de denominació de l'avinguda del Príncep d'Astúries per avinguda de la Riera de Cassoles. També ha completat l'expedient administratiu perquè el carrer del Secretari Coloma torni a dir-se de Pau Alsina. Les dues modificacions han sigut promogudes per entitats i plataformes veïnals i van ser aprovades pels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi. També van ser informats favorablement per la Ponència de Nomenclàtor, sense cap al·legació presentada. El canvi de l'avinguda del Príncep d'Astúries es farà efectiu el 24 de març, i el del Secretari Coloma una setmana abans, el 17.

Barcelona es compromet a estudiar donar el nom de Montserrat Caballé i Freddie Mercury a dos carrers de la ciutat. El govern municipal ha acceptat, en el ple d'aquest divendres, el prec del PSC que demana, a més, que aquests dos espais es trobin i proposa com a possible ubicació el futur parc que s'ha de fer a la plaça de les Glòries.

"No ho desestimem en absolut". És la resposta que ha donat el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes,a la proposta del PDECat de dedicar una plaça o un carrer de la ciutat a l'1 d'Octubre. El govern municipal, assegura, està estudiant la manera de reflectir la memòria del referèndum en el nomenclàtor de Barcelona, però encara no té una decisió tancada ni té intenció de prendre-la a curt termini. "Volem recollir el màxim nombre de sensibilitats", ha defensat el comissionat, que ha acceptat, en la comissió de Presidència d'aquest dimarts, el prec presentat pel PDECat però no la part que apressava a tenir la decisió presa durant aquest mandat.

Barcelona continua fent canvis al nomenclàtor per reduir-hi la presència monàrquica, tal com van acordar, a principis del mandat, Barcelona en Comú i ERC –quan les relacions entre les dues forces no eren tan tenses com ara–. L'últim pas en aquesta línia es va viure ahir al ple de Nou Barris, on es va aprovar una proposició d'aquests dos grups per començar els tràmits perquè l'avinguda de Borbó passi a ser l'avinguda dels Quinze, en referència a la denominació que rep popularment l'espai ubicat en els extrems dels barris del Guinardó, Vilapicina i la Torre Llobeta i Congrés i els Indians, que correspon a la cruïlla del passeig de Maragall i l'avinguda de Borbó. El nom té el seu origen en el preu del bitllet –15 cèntims– del recorregut que feia el tramvia número 46, des de la plaça Urquinaona fins a Torre Llobeta, durant els primers anys del segle XX.

L'ànima de qualsevol ciutat és la suma dels seus ciutadans, de tots els veïns, però els seus carrers i places també ajuden a entendre-la. Els noms de les diferents artèries de les ciutats no són casuals, i darrere s'hi amaga una part de la història. I, com sempre, la història depèn de qui l'escrigui. A Barcelona, per exemple, només un 7% dels carrers tenen nom de dona. El govern d'Ada Colau ha accelerat el canvi de nom d'alguns carrers. I s'estan estudiant altres propostes.